Sanjosex i Belda revisen cançons dels avis a l’Ítaca

Càntut, així escrit a la gironina, és un projecte musical que vol revifar la música popularment sàvia dels nostres avis i àvies: el proper 4 de juny serà a Gualta

Laura Cortadellas

30/05/2017

Música

El proper diumenge 4 de juny podreu escoltar càntut, a càrrec de Carles Sanjosé (aka Sanjosex) i Carles Belda. Aquest dos artistes han seleccionat i revisat quinze temes folklòrics d’entre el miler de cançons que aplega el projecte Càntut. Cançons i músiques dels avis: un recull de cançons de transmissió oral a les comarques gironines. Reinterpretades i revisades per aquests dos artistes, tenen una sonoritat d’allò més contemporània. L’esperit icònicament tradicional, però, hi segueix ben essent. Aprofitant que properament els podrem escoltar i ballar a Gualta, dins la programació del Festival Ítaca i en el marc d’un concert presentat per Surtdecasa Empordà, us expliquem d’on ve tot plegat.

Al projecte s'hi afegeixen Coloma Bertran (al violí) i Jordi Casadesús (guitarres, baix, percussions i samplers)

Per explicar la història de càntut cal que ens remuntem a l’any 2012. Molts abans que Sanjosé i Belda hi estiguessin vinculats. La cosa comença amb Albert Massip, un etnomusicòleg. Nostàlgic de mena, es va proposar recollir i deixar constància del patrimoni cultural i musical de transmissió oral. En aquesta nostra època de canvis vertiginosament veloços, el folklore perilla. Tal vegada demà sigui massa tard i un dia, “quan tothom avorreixi la música automatitzada distribuïda de forma massiva, els nostres fills ens menysprearan per haver llençat el millor de la nostra cultura”. La idea, però, no era pas merament antropològica. Es concebia amb la intenció de qui pretén ressuscitar el cantar. Un cantar viu i natural, lluny de professionalismes. El que es duia abans: quan cantussejar estava a l’ordre del dia i no feia pas falta entonar amb dots.

Al cap de quatre anys, al 2016, Massip n’havia fet molta, de feina! Xerrant i enregistrant autòctons d’edat avançada, havia recollit més de mil peces. De filtres, més enllà del tarannà tradicional, n’hi havia pocs: temàtica amorosa, picaresca, religiosa, de bressol o política. Tot s’hi val. El següent pas era difondre tota aquesta substància folklòrica. Per aital propòsit, es varen crear dues plataformes: un Cançoner (un web) i el Festival Càntut (un seguit de concerts i xerrades en relació al folklore gironí). A banda, dos músics de renom se sumen al projecte: Carles Sanjosé i Carles Belda. Se’ls afegeixen Coloma Bertran (al violí) i Jordi Casadesús (guitarres, baix, percussions i samplers).

En aquest context es defineix l’exitosa i reconeguda col·laboració. A dia d’avui, s’han erigit en autèntics ambaixadors del projecte i diversos premis avalen aquesta fructuosa col·laboració: el premi Teresa Rebull a la millor producció musical en cultura popular i tradicional i el millor disc folk del 2016 segons Enderrock. Amb càntut, continuen amb la tasca de difondre i dinamitzar cultura folklòrica. A veure si, al final, torna a arrelar. La música tradicional, explicaven Sanjosé i Belda en una entrevista, es transmet de paraula, de memòria. Un cop t’ha entrat al cap, no en surt pas. Grans, petits i joves, s’hi engresquen. Passem dels prejudicis, apaguem el dub una estona i reviscolem la saviesa popular.