Els 6 tresors amagats del Montsec nord

Descobrim 6 tresors amagats de la vessant nord de la serra del Montsec

Laia Singla

06/08/2017

Entorn

Només sobre el terreny podem conèixer els millors secrets d'un territori. Coneixes el Montsec? El perfil de la serralada calcària en revela l'origen, però només als ulls experts. Fa 200 milions d'anys, les seves crestes plegades eren una conca marina. En tot aquest temps, els elements han deixat la seva petjada a la serra del Montsec, que resten allí, en una terra injustament desconeguda, i farcida de tresors patrimonials i naturals.

La serralada del Montsec és la transició de la muntanya cap al pla i lloc de pas obligatori per anar al sud des de qualsevol sortida del Pallars. Una barrera natural que ha condicionat el poblament a la caiguda de l'Imperi Romà, la reconquesta iniciada per Arnau Mir de Tost des de Llordà (Pallars Jussà) o l'actual despoblament. Transcorre a l'ample des de l'Aragó fins gairebé l'Alt Urgell es divideix en 3 segments: el Montsec de Rúbies a l'est, el Montsec d'Estall a l'oest (ja en terres aragoneses) i el Montsec d'Ares a la part central, compresa entre els dos rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana tot formant els congostos de Mont-rebei i de Terradets. La zona és una mixtura de contrastos on la natura es mostra imponent i salvatge. Tot conforma un conjunt impressionant que convida a volar, escalar, navegar, passejar i descobrir. Et presentem els sis tresors:

Els Altimiris | Foto: serradelmontsec.cat
1. Els Altimirs: La petjada humana
Situat molt a prop del cim del Montsec d'Ares, Els Altimiris és un jaciment arqueològic al municipi de Sant Esteve de la Sarga ple de misteris. Els arqueòlegs l'han situat al segle V, moment de la desintegració de l'Imperi Romà. No se'n conserva documentació escrita i les úniques dades que se'n tenen són les extretes de les excavacions que s'hi porten a terme des del 2004. Protegit per l'orografia, però situat en alçada, des del poblat dels Altimiris es domina el pas de Mont-rebei, el Castell de Girbeta (Aragó), el Castell d'Alsamora, el castell de Castellnou del Montsec, la Torre de Viacamp i el Castell de Castissent. En canvi el punt d'accés al sud-est, es troba flanquejat per dues enormes roques de 10 metres d'alçada que deixen un petit corriol empedrat fàcilment controlable. El conjunt del poblat està format per un petit monestir cristià, que podria tractar-se del més antic dels documentats al Pre-Pirineu. També una edificació anomenada torre al punt més alt, construïda amb tècniques d'època romana, diversos habitatges semi excavats que es completaven amb troncs i branques, i tres cisternes d'aigua globulars excavades a la roca i d'uns 30.000 litres de capacitat cadascuna. El poblat fou abandonat al segle XI, i es desconeix l'origen exacte dels seus habitants o les motivacions que tingueren tant per ocupar-lo, com per abandonar-lo. S'hi pot arribar des d'Alsamora i des del pàrquing de la boca sud del congost de Mont-rebei. L'associació Arqueomontsec hi organitza visites guiades durant l'any.

Capitell de la galeria elevada de Santa Maria de Covet | Foto: serradelmontsec.cat
2. Una necròpoli sorprenent
Sant Martí de les Tombetes és una necròpoli sorprenent. Es tracta d'un despoblat situat a Moror, també a Sant Esteve de la Sarga. El conjunt conserva estructures que es remunten a l'època iberoromana, però sembla que va ser despoblat al final de l'Edat Mitjana. Com a elements destacables hi ha el camí d'accés, en part empedrat, en part excavat a la roca en forma de graons. A la part sud del poblat, resulten sorprenents les tombes excavades a la roca, orientades a l'est, i amb la peculiaritat de tenir un petit desnivell al fons, deixant més elevat l'espai on aniria el cap del difunt. Si bé, totes han estat espoliades, la darrera en descobrir-se ha proporcionat abundant material ceràmic, restes d'ossos de diversos individus i restes de fauna. Més a llevant del poblat, hi trobem les restes d'una petita esglesiola, consagrada a Sant Martí, de construcció molt tardana. També es conserven restes de muralles, habitatges, i sitges. Les visites guiades també vénen donades per Arqueomontsec.

3. Una esglèsia amagada
Dins municipi d'Isona i Conca Dellà, l'església de Santa Maria de Covet esdevé una petita joia amagada al Montsec de Rúbies. És una església romànica, datada al segle XII, que formava part del Priorat de Covet. Del cenobi no en queda res més que l'església, que vista des de fora, fa la impressió de ser un edifici militar o de defensa. La construcció és imponent i de construcció senzilla, i el que la fa especialment espectacular és la decoració escultòrica, gens habitual a la zona. Elements geomètrics, vegetals, animals, i figures humanes són de factura senzilla d'influència tolosana. Una altra de les joies d'aquest temple és la seva porta d'accés del mur oest. És una de les portes més originals de tot Catalunya, sense que trobem cap similitud en tot el país pel que fa als motius esculpits i la seva distribució. Té tres arcs de mig punt en gradació, que envolten un bell timpà esculpit. La interpretació del conjunt escultòric, que cal fer de fora cap a l'interior, transmet la idea que, com més al centre, més a prop de Déu. També en destaca l'originalitat de la galeria elevada, única al romànic català juntament amb la de la catedral de la Seu d'Urgell. Per poder-ne visitar l'interior, cal contactar amb el Museu d'Isona i Conca Dellà.

4. Els congosts
El Congost de Terradets el forma pas del Noguera Pallaresa i parteix la serra deixant el Montsec de Rúbies a un costat, i el d'Ares a l'altre. L'erosió del riu, ha deixat a la vista unes parets imponents de més de 500 metres, visibles des de la mateixa C-13, que són un paradís pels escaladors. És xocant també veure la paret travessada pels combois del tren de rodalies, que fa una parada a Cellers i arriben fins a La Pobla de Segur, així com el Tren dels Llacs que fa la ruta amb trens d'època ambientats amb actors vestits d'època, tots els dissabtes d'abril a octubre.

El congost de Mont-rebei pel camí excavat a la roca | Foto: serradelmontsec.cat
El Congost de Mont-rebei és l'únic gran congost que es manté pràcticament verge a Catalunya, constituint un espai natural lliure d'infraestructures. Està catalogat com a Reserva Natural Parcial, zona ZEPA, Zona PEIN i Xarxa Natura 2000, i ha estat proposat com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO i forma part del projecte Geoparc Tremp - Montsec. És un espai singular amb una gran biodiversitat, hàbitat de diverses espècies en perill. Les seves partes de més de 500 metres d'altitud, amb el riu als peus, estan solcades per un camí de ferradura parcialment excavat, oferint al visitant una vista espectacular d'aquest indret, que en alguns llocs arriba a menys de 20 metres de separació entre els dos costats. Per arribar-hi des del nord, ho hem de fer per la població d'Alsamora (Sant Esteve de la Sarga) en direcció a Altimiris o bé des del pàrquing de la Masieta, on hi ha el punt d'informació. L'allau de visites és tal, que per regular-ne l'afluència, cal reservar l'accés al pàrquing de pagament. La visita és gairebé obligada i un festival per als sentits d'un dels tresors del Pre-Pirineu català.

5. La cova Negra de Matasolana i la Cova dels Muriecs
A les entranyes del Montsec estan comptabilitzades unes 180 coves i cavitats amb forts desnivells formades per mil·lennis d'erosió de l'aigua. En visitar-les, cal sempre ser prudents i respectuosos, ja que estem parlant de paratges naturals de gran valor. La cova Negra de Matasolana és una de les més grans. Es troba dins del municipi de Llimiana. L'accés és lliure i dins s'hi poden trobar les típiques formacions estalactítiques que el degoteig de l'aigua ha creat durant mil·lennis. La seva cavitat la forma una sala principal gairebé rodona d'uns 70 metres. Gràcies al pendent suau que segueix l''entrada, té una aparença d'amfiteatre, per això, i també per les seves dimensions, s'aprofita aquest avenc celebrar-hi el 'Concert Tel·lúric' cada estiu.

La Cova dels Muricecs és una altra de les més destacades, per la bellesa de les seves formacions i la forma de les seves galeries i cavitats. Al seu interior, s'hi troben diverses colònies de muricecs (rat-penats) que, per ser protegits, en limiten la visita. Situada també a Llimiana, cal demanar permís per visitar-la a l'ajuntament que, al seu torn, ens adreçarà a les empreses que ofereixen el guiatge imprescindible per permetre la visita.

6. Sense petjada: el cel
La netedat del cel del Montsec li ha valgut la denominació Starlight per la UNESCO. La denominació distingeix la claredat del cel nocturn i també la quantitat de dies que és visible. Un cúmul de circumstàncies han facilitat aquest fet. La primera és la despoblació de la zona. Encara que això és un factor negatiu pel desenvolupament del territori, ha facilitat que la manca d'enllumenats urbans faci molt més observables els estels. De fet, si miréssim una fotografia nocturna de satèl·lit, podríem veure una considerable zona de foscor que damunt del Montsec. L'altre factor és climàtic, i és que les parets de la vessant sud (que tenen eix est-oest) són escalfades pel sol, generant corrents d'aire que netegen l'atmosfera i n'allunyen els núvols. Són les mateixes corrents que fan de la vall d'Àger el paradís del vol sense motor. No és casual doncs que trobem el Parc d'Astronòmic del Montsec a Àger, o el Centre d'Observació de l'Univers al costat pallarès.