Joan Baró (Lauzeta): "És molt divertit fer reviure cançons tradicionals que no se sap quan van començar a interpretar-se"

- Per què el nom Lauzeta, com neix aquest nom?
- Núria: Núria: “Lauzeta” vol dir “alosa”, un ocell molt preuat pel seu cant, en occità. Quan cercàvem noms pel duet, vam barallar diverses opcions en llengua occitana, l’idioma tradicionalment associat als trobadors. I cercàvem algun nom relacionat amb la natura, la màgia, la música... Lauzeta ens va encantar!

- Lauzeta com a duet va nàixer l’any 2011.
- N: N: Sí! El primer concert el vam fer llavors, per Sant Patrick, a la sidreria Xaia d’Hendaia, al País Basc francès. Amb el Joan ja havíem tocat abans plegats, a la banda Cronistes. I vam provar de fer un duet, a veure com sonava. Aquesta era una actuació que el Joan ja feia des de feia molts anys amb Cronistes, i vam fer allí el primer bolo.
- Joan: Cronistes, precisament, també va nàixer en aquella sidreria. I ens va semblar una bona idea de presentar el nostre nou projecte musical en un lloc on la gent ja ens coneixia. A Euskal Herria es valora molt la música tradicional i la música folk, i per això ens va semblar un bon escenari on debutar.

- No deixa de sorprendre que un grup de Lleida toqui música folk amb aquestes connexions amb la música celta.
- J: Ens sentim molt units a la música del nord, el Pirineu, Occitània, Bretanya, Irlanda, Escòcia... però en realitat ens agrada fer una mica de totes les músiques tradicionals que ens arriben! De petit jo vaig viure en una comunitat, i la festa cada dissabte consistia en ballar danses tradicionals tots junts. Me les sabia totes. Encara és el tipus de festa que més m’agrada. Moltes d’aquestes danses encara les toquem amb Lauzeta quan ens demanen fer ball tradicional!

- Amb les vostres cançons feu viatjar a qui us escolta. No només geogràficament, sinó també a escala històrica.
- J: De fet els concerts que fem es plantegen així: un viatge per diferents situacions temporals. Cada cançó, i especialment les tradicionals, expliquen una història. Amb les cançons tradicionals catalanes potser no fa falta tant, però amb les angleses fem una petita introducció explicant de què va el tema per enganxar al públic.
- N: Amb l’explicació inicial la gent es fica molt més en situació, perquè de vegades les angleses no s’acabaven d’entendre. Per aquesta raó, algunes d’elles les vam adaptar al català.
 

 

Homenatge de Lauzeta a Game of Thrones i a l'històric grup català Esquirols

- Què us aporta la música?
- J: La música és un llenguatge universal, crea un lligam mental i emocional. En el cas de les paraules, el cervell les processa i ordena, però en el cas de la música el lligam és més abstracte i intuitiu. Fa vibrar qui l’escolta!

- Com creieu que la gent rep la música folk?
- N: N: A la gent l’hi acostuma a agradar molt, perquè és un ritme tan popular i natural que d’alguna manera els connecta amb la memòria. A la gent gran els recorda quan eren petits, i als joves, les vivències dels avis.
- J: Fins i tot, la gent que no ha viscut aquests episodis del passat, els reviu perquè els porta adquirits al subconscient col·lectiu. En totes les cultures hi ha música, i en totes s’ha creat una tipologia musical feta per la gent del carrer, per gent que no és músic professional –cosa que actualment s’està perden força–. Abans molta gent eren agricultors, constructors o miners, i en acabar la jornada es trobaven a la taverna i tocaven. Un treia una guitarra, un altre una flauta i un darrer l’acordió, i plegats posaven música a les històries del poble: als amors, les xafarderies, les rivalitats, etc. La música tradicional és molt directa i s’explica com un conte musicat. Moltes vegades era l’únic mitjà de comunicació de l’època. És molt divertit fer reviure músiques i cançons que no se sap quan van començar a interpretar-se, i que tenen variants. La música és quelcom viu, orgànic..

- Quins són els vostres referents dins de la música folk i celta?
- N: Com a violinistes prendria a la Liz Carroll i l’Alasdair Fraser. I com a cantant de música tradicional, a la que admiro moltíssim, és la Kate Rusby.
- J: Jo en tinc dos principalment: Phil Cunningham i John McCusker. Fan música tradicional i també produeixen i recuperen temes antics. Prenen la música tradicional, la transformen i li donen una nova sonoritat. També som molt fans de la banda Cherish the ladies, perquè fan música tradicional irlandesa amb un nivell d'arranjaments i producció altíssim, que sempre s’agraeix.

- La música folk i la música tradicional, d’alguna manera, són un paradigma en el sentit de què, en els temps que corren, de vegades hi ha la sensació que la música ràpidament passa de moda.
- N: En realitat, crec que aquesta idea es podria extrapolar a molts altres àmbits. Per exemple, al menjar, ja s’ha passat de fer-se cadascú el seu plat a produir i consumir a nivell industrial, sense prendre especialment cura en el que ens alimenta. Amb la música passa el mateix.
- J: Aquesta situació crec que no afecta tant la música en si mateixa, sinó al mercat. Moltes cançons que es podrien entendre com fast food, que es consumeixen en uns mesos i són fàcilment substituïbles, podrien tindre llarga trajectòria, perquè tenen qualitat, però el mercat produeix moltíssim i no hi ha espai per totes. I si vols estar al dia, hi ha una mena d’obligació d’anar assimilant súper ràpid temes nous.

- Fa poc vam poder escoltar-vos en directe en el marc de les activitats del programa d’Espais Naturals de Ponent. Què tal l’experiència?
- N: Amb concerts així, en plena natura, vam connectar molt més amb el temps, la geografia i la gent. En aquests entorns tu ja estàs diferent tocant, i el públic està molt més predisposat a escoltar, a sentir. És màgic actuar en plena natura.
- J: Actuar així et fa ser conscient de com antigament es consumia la música.
 

Us deixem amb la versió de Lauzeta de la mítica cançó 'Texendo suaños', enregistrada als Camps Elisis de Lleida

- A què canta la música folk?
- J: A la vida, a la gent, a la natura. La natura sempre ha estat font d’inspiració, i la societat abans hi estava molt més unida. En alguns casos les cançons parlen directament de la natura i en altres era el lloc on s’interpretaven, al mig del camp, tot feinejant... També es canten les llegendes, romanços, contes i mitologia, la música va lligada a l'imaginari del poble...

- També heu tocat en diversos locals de Lleida, com la Cafeteria Europa o el pub Morrison. I ho feu habitualment a l’Antares, on no només toqueu, sinó que hi feu un taller cada quart diumenge de mes. Com sorgeix la idea?
- N: Es van combinar dues realitats, per un costat jo havia estat vivint a Irlanda i em vaig enamorar de les sessions de música folk que es fan als pubs. I d’alguna manera ho volíem fer reviure a Lleida. Per l’altra, el Joan organitzava a l’Ateneu Popular de Ponent els Sopars de Cantadors que pretenien recobrar els àpats com a espai de trobada musical, ho vam proposar al Guillem de l’Antares i hi va accedir encantat. Les sessions són unes activitats molt obertes, on es barreja gent molt diferent i músiques tant d’arrel celta com músiques tradicionals de les nostres terres.

- Participa realment el públic en aquesta iniciativa?
- J: I tant! Es tracta d’una sessió irlandesa però que hi pren partit molt del repertori folk català.
- N: - N: El format de les sessions de l’Antares ha anat mutant, s’ha anat adaptant. Al principi nosaltres fèiem la sessió i ningú més hi participava. Per això vam començar a fer el taller, una hora abans de cada sessió, on ensenyem les melodies que interpretarem. És bonic perquè s’ha creat un grup de gent que ha anat venint d’aquí i d’allà però que tenim en comú l’amor per la música folk o irlandesa i ens unim per tocar. Això ho fèiem una vegada a la setmana, i a partir del setembre ho farem una vegada al mes.
- J: Així també la gent vindrà més entrenada, tindrà més temps per practicar els temes, i els viurà amb més ganes. Serà una trobada més especial!

- Envieu un missatge als lectors i lectores de Surtdecasa Ponent!
- J: A la gent li diria que escolti i que faci música. Què cal mantenir la música viva i que això passa especialment quan la fa un mateix i en els directes. Molta gent no és prou conscient de que en el directe som part d’un esdeveniment únic i irrepetible. El teatre, la música, les arts en viu, passen un cop i ja mai tornen de la mateixa manera. Això les converteix en un tresor. I si en formes part activament, ja és fantàstic! Convidem tothom a venir a l’Antares a descobrir les sessions. Cal viure l’experiència de fer-se la seva pròpia música.
- N: Cal que la gent trenqui la barrera de ‘sóc músic’ o ‘no sóc músic’ per viure la música. De vegades la gent, a les sessions, té por de cantar, i cal deixar els temors de banda i provar-ho, perquè tothom tenim veu i ningú espera que algú que no té formació canti com un cantant professional. Només cal cantar normal, com surt, de manera natural, i ho passarà molt millor.