Jump to navigation
Avui s'ha inaugurat una exposició al Palau Robert de Barcelona en la què hi participo '(R)evolució de les dones en la música'. Vo'n faria un resum bonic però no en tinc ganes. Tal qual. He pujat a l'últim tren de tornada a Tortosa contenta per com havia anat l'acte d'esta tarda i n'he baixat trista i enrabiada per la sentència de presó per a la Presidenta del Parlament -segona autoritat del país, no ho oblidéssem- i l'amenaça de privació de llibertat per a la mesa sobiranista si no paguen una fiança. Per tant, ja vo'n parlo un altre dia de les dones artistes, esta nit lo meu últim pensament va per a una ebrenca il·lustre i estimada, Carme Forcadell, i els companys de la mesa (Simó, Corominas, Guinó, Barrufet) que tot i el·ludir per ara la presó (Nuet, sense fiança) estan tornant en cotxe cap a casa en un estat d'ànim que no goso ni imaginar-me. Mos toca fer articles de matinada, la mateixa hora a la que truquen aquesta gent que no sabem què volen (bé, sí que ho sabem: humiliació i venjança).
Que el jutge del Suprem no és com la jutgessa de l'Audiència Nacional. Que ha contradit la Fiscalia. Que potser respirem més alleugits perquè la presó preventiva no és com la dels Jordis i els consellers del Govern legítim. Sí, sí, tot lo que vulguésseu però mireu: no caiguéssem en la temptació de pensar que com que és ‘presó amb fiança’ podem dir que és un mal menor. Mos peguen tan fort que quan mos seguixen pegant però una miiiica més fluix correm lo perill de que mos semblen benèvols. Encara resultarà que els hem de donar les gràcies. La injustícia és ja la simple acusació per sí mateixa. És una querella política: qui diu que va votar 'no', lliure; qui se sap que va votar 'sí', a la presó o fiança. I oco, que me n'alegro pel company Nuet, eh? però ja m'enteneu.
Avui, lo President Puigdemont i quatre consellers més dormen a l'exili. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passen la 25ena nit tancats en una presó espanyola. Los consellers del Govern, l'octava. La Presidenta Forcadell, la primera.
PD. Demà, a les 10h a l'Ateneu Barcelonès es presenta el que pot ser l'últim intent de llista única per al 21D. Los presos polítics i el Govern a Brussel·les no es mereixerien que els que vos hau quedat al capdavant no siguésseu capaços d’arribar a un mínim acord per bastir una llista unitària. I sí, potser estic enfadada ara mateix i això podria afectar lo to de les meues paraules però no canviar-ne el fons.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
