,
21/12/2017
Llengua catalana
Feliu Formosa

De reduccions formoses

Fa unes setmanes, un bon amic em va regalar el darrer número de la revista de poesia Reduccions. Feia temps —massa temps— que no en tenia un exemplar a les mans. Vaig descobrir la revista de poesia a la Bilbioteca d'Humanitats de la UAB durant el primer any de carrera. En vaig llegir uns quants números seguits i, des d'aleshores, la poesia ocupa un lloc irrenunciable entre les meves debilitats.

Enguany, Reduccions ha celebrat quaranta anys. Quatre dècades després que Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Jordi Serrate, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents n'establissin els fonaments, el projecte segueix ben viu i carregat d'ambició. Com diu el mateix Lluís Solà, la revista «és una finestra oberta a la nostra llengua i a la nostra poesia, i, a través de la nostra llengua, a les llengües i a les poesies del món». Textos inèdits de poetes catalans, de reflexió sobre la poesia i, també, traduccions de poetes estrangers són els tres puntals d'aquesta eina de difusió de la literatura catalana que s'ha guanyat el respecte i l'admiració a base d'esforç, passió i perseverança. És ben sabut que mantenir una publicació d'aquestes característiques al llarg de tants anys no és una empresa fàcil; si, a més a més, hi afegim el fet de tractar-se d'una publicació en català el grau de dificultat és més que notable.

I si la revista Reduccions acaba de fer quaranta anys, Feliu Formosa en porta més de vuitanta al peu del canó. El poeta, traductor i dramaturg sabadellenc és el protagonista del monogràfic que li dedica la revista en el seu número 108, amb un retrat en blanc i negre a la coberta, obra de David Serra Alberch. La discreció i humilitat de Formosa són proporcionals a la qualitat de la seva obra, sobre la qual es podrien omplir pàgines i pàgines —i se n'han omplert moltes— i sempre se'n podria dir alguna cosa més.

"Per lents vials" és el títol de les 21 tankes inèdites que inauguren el volum. Versos que, amb la intensitat i brevetat que els són propis, canten la pèrdua i alliberen dubtes que clamen una nova descoberta, tot plegat amb «L'intens desig / d'una única nit / per abocar-hi / l'amor que pot nodrir-se / del que no hem oblidat.» Poemes que recorden, tant pel fa al contingut com, sobretot, pel que fa a la forma, els versos que conformaren el llibre Amb efecte (1987), escrit a quatre mans juntament amb Joan Casas i que, precisament, jugava amb les estrofes d'origen japonès —haikus i tankes. El segueixen poemes d'altres veus del territori, entre els quals destaco, tenint en compte el poeta que ens ocupa, la dècima en homenatge "Celebrar" que li dedica Víctor Obiols i que descriu la manera de ser i de fer de tot un personatge: «Tan ric de tot el que dóna / s'està dret en franca escena. / Un nas fi tostemps el mena.»

A banda del de la poesia, Feliu Formosa excel·leix en el camp de la traducció, principalment d'obres escrites en alemany. Traductor d'autors com ara Thomas Mann, Bertolt Brecht, Heinrich von Kleist o Georg Trakl, per posar només alguns exemples, versiona, per a Reduccions, una desena de poemes de la poeta alemanya Else Lasker-Schüler escrits en temps adversos que traspuen tristesa i malenconia, uns sentiments que Formosa, una vegada més, aconsegueix traslladar magistralment a la nostra llengua.

L'apartat d'estudis i comentaris del volum l'encapçala un text del mateix Formosa en el qual fa un breu repàs, en clau personal, dels seus llibres de poesia. Josep Maria Sala-Valldaura i Ramon Farrés n'analitzen l'obra poètica i la tasca de traductor, respectivament. Més endavant, Enric Sòria parla de Centre de brevetat, el darrer llibre de poemes del poeta sabadellenc, publicat el 2006. I encara una altra sorpresa: el text que Formosa va llegir a la presentació del llibre Sota el ferro de la lluna de Thomas Bernhard que ell mateix va traduir.

Reduccions i Feliu Formosa. Dos exemples de tenacitat discreta, de servei al país des de la intel·lectualitat. Dos referents que enorgulleixen tot un poble.        

 

Mar Fontana

  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

18/02/2019
Actualment, una de les sol·licituds més habituals que reben els lingüistes forenses, experts en aportar proves lingüístiques a judicis, és la determinació del nivell de llengua de certs exàmens oficials.
22/12/2018
En els últims anys, ha augmentat considerablement el nombre de catalans que han marxat a viure a l’estranger; des del 2008, l’emigració catalana ha crescut 68 punts percentuals (Ara, 30 d’abril de 2015).
21/09/2018
L’intercanvi cultural entre catalans i Llatinoamèrica ha estat possible gràcies al moviment de persones de banda a banda de l’Atlàntic, ja sigui temporal i amb retorn previst (viatges), amb retorn poc
22/06/2018
Si recordeu el meu article de l’any passat publicat en aquest mateix web, deia que l’any 2016 l’APLEC, fent-se ressò de la transcendència de les obres normatives que havien d’aparèixer entre el 2016 (Gramàtica de la llengua catalana) i el
18/05/2018
Hi ha escriptors que quan, per motius diversos, desapareixen de l’anomenada escena pública són relegats a un gens merescut segon pla.
07/05/2018
La lingüística és l’estudi de la nostra capacitat d’utilitzar les llengües i de les diverses maneres en què les utilitzem.
23/02/2018
Les persones enraonem i enraonem, de vegades amb sentit i d’altres sense, de vegades tranquils i de vegades molt exaltats, de vegades en privat i de vegades en públic, i la manera com parlem sempre depèn de tots aquests factors