Jump to navigation
Núria Gonzalvo conduirà el taller 'Veicultura, horticultura per a la cohesió veïnal', del 14 de novembre al 12 de desembre, els dimecres de 17h a 18:30h, a la Casa del Mar de Vilanova i la Geltrú. El taller és gratuït.
- Què és la veicultura? Busca el foment de la cura del veïnat i de la cultura, entesa com a cultiu de la terra i com a cultura social. La veicultura, a través de l’horticultura, vol crear relacions de proximitat entre les persones d’un barri. És treballar col·lectivament un hort a qualsevol espai, en un centre cívic, un parc o a la terrassa d’un veí o veïna. De fet, és terme que m’he inventat per designar un concepte que ja existeix.
- Com es poden generar unes bones relacions veïnals a través de l’horticultura? De diverses maneres: una podria ser als terrats dels edificis. La iniciativa pot partir d’una sola veïna i que mica en mica, s’hi impliquin més veïns del mateix edifici. Només falta que algú impulsi el projecte a la seva comunitat per motivar la participació, i que es generin dinàmiques comunicatives. Perquè s’han d’acordar les diferents fases del procés de cura de l’hort comunitari. Jo vaig començar en un pati interior al Centre Cívic de La Sardana, on vam cultivar tres bancals i vam teixir una xarxa entre el veïnat. L’important no és tant què plantes, sinó, com ho plantes, i les converses que en surten: menjar de proximitat, envasos, comerç, carrer…
- Avantatges i inconvenients de tenir un hort comunitari?Els avantatges són clars: compartir i fomentar la implicació en la cura del barri i les seves persones. De vegades, pot sorgir algun desacord entre veïnat, per això és important comptar amb consens en la presa de decisions en una escala, per exemple, que tothom estigui d’acord en la instal·lació de l’hort al terrat comunitari, o que hi hagi bons intercanvis al banc de llavors. Porta feina la cura d’un hort però quan es creen vincles, el veïnat no ho veu com una càrrega.
- Què és un banc de llavors? Un banc de llavors és un projecte que preserva l’agrobiobiodiversitat de les hortalisses i vegetals d’un territori. Recull llavors ecològiques, no híbrides, sense pesticides ni transgèniques, de qualitat. Si un veí o veïna té una llavor de meló, per exemple, la pot intercanviar per una altra de carbassó, si li interessa, sense transacció econòmica.
- El veïnat s’autorregula? Al taller dono les pautes bàsiques de la cura de les hortalisses de temporada; la idea és que, després, les usuàries s’empoderin i tinguin la seva autonomia. Hi ha persones amb molts coneixements en horticultura i aquestes poden ser transmisores, també. L’important no és tant la cura dels aliments, sinó la xarxa humana que es crea. Fent una activitat col·lectiva acosta a les persones que viuen a tocar. A la ciutat sovint, ens coneixem per temàtiques d’interès, ja sigui en entitats, pràctiques esportives, ... Però no sabem qui tenim vivint al costat de casa. Un envà de 20 centímetres ens separa del veí i en sabem ben poc. Potser, tot un veïnat podria acabar demanant un aparcament per a bicis al seu carrer perquè, tot cultivant, s’adona que és una necessitat compartida. En definitiva, la veicultura és connectar amb la persona que tens a l’altre costat de l’envà de casa.
