Surtdecasa Penedès
,
18/01/2019
Música

Cesk Freixas: “‘Festa Major’ és un disc de celebració”

El cantautor de Sant Pere de Riudebitlles presenta el seu nou disc el divendres 25 de gener a L’Auditori de Barcelona

Foto: 

Juan Miguel Morales
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) és cantant i escriptor de cançons. Fa 15 anys que trepitja escenaris i porta més de 1.700 actuacions sobre les espatlles. Ha publicat set discos i dos llibres, sempre amb un caràcter reivindicatiu. Ara, amb ‘Festa Major’, Freixas tanca una etapa de colors foscos per entregar-se a la vitalitat del dia a dia. El disc està embolcallat d’un treball conceptual, de manera que cada cançó rep el títol d’un acte de festa major. El seu suport físic, una capsa de cartró que guarda postals en el seu interior, ha estat fabricat artesanalment i sense processos industrials. El concert de presentació del disc tindrà lloc el divendres 25 de gener a les nou del vespre a l’Auditori de Barcelona, en la inauguració de l’edició d’enguany del Festival Barnasants.
"Hem buscat un vestit musical diferent: amb textures més fresques, experimentant amb el so de la guitarra acústica i compaginant-lo amb elements més electrònics"

- Com està sent la rebuda de ‘Festa Major’?
Fa menys de dues setmanes que va sortir i estem molt contents amb la rebuda. Estem tenint l’oportunitat de presentar-lo a molts mitjans i està tenint un bon nombre d’escoltes i d’streams, sobretot a les plataformes digitals. També estem contents de com s’està venent a les botigues. La idea era canviar el so, canviar la marca en la que fins ara s’entenia el meu projecte. Hem volgut portar-lo cap un terreny més contemporani, un so més internacional que es pogués identificar en propostes de cançó d’autor que es fan a altres parts del món. I ara estem preparant el directe, ultimant els detalls i el divendres 25 de gener començarem la gira de presentació del nou disc.

- Parla’ns una mica més d’aquesta evolució que ha fet el teu projecte.
Fins ara, sobretot els últims dos discos, tenien, musicalment i també en l’univers literari, una estètica una mica fosca. En allò musical era molt proper al rock i, en allò literari, em vaig impregnar de la crítica que provenia de la meva part més militant i ideològica, com a persona i com a projecte. Això feia que la proposta musical tingués un punt de tristesa, de colors una mica més foscos. I ara hem volgut canviar, tant en allò musical com en allò literari, i anar a buscar coses diferents. El Víctor Nin, de Sant Sadurní d’Anoia, el guitarrista que sempre m’acompanya, ha fet els arranjaments; i el productor musical ha estat el Roger Rodés qui, entre molts altres artistes, va ser productor de Macaco durant molts anys. Vam voler buscar un tipus d’acompanyament i de vestit musical una mica diferent: amb textures més fresques, experimentant amb el so de la guitarra acústica i compaginant-lo amb elements més electrònics. El resultat és una cosa més contemporània, seguint l’estela, per exemple, de cantautors com Jorge Drexler, que per a mi sempre ha estat una referència. I en el terreny literari he volgut parlar de coses que no estiguessin tan estrictament vinculades a la reivindicació política. Tot i mantenir la mirada crítica, volia parlar de situacions quotidianes. Al final són temes universals: l’amor, la mort, com ens relacionem amb els altres… Crec que ha sortit un disc de celebració, amb paisatges alegres i colors molt vius. Era el que buscàvem: que la gent pogués entreveure que hi ha un canvi una mica més optimista i vitalista.

- Com serà el trasllat al directe?
Això sempre és un repte i, en aquest cas, el disc està molt produït. Hi ha molts elements i són molts més dels que tenim sobre l’escenari. El que fem és plantejar-nos-ho com si ens versionéssim a nosaltres mateixos. Si al disc hi ha una utilització determinada d’aquell instrument o d’aquells efectes, intentem que aquesta mateixa idea es reprodueixi al directe d’alguna altra manera. L’estem preparant amb el Víctor Nin en un format de duet, així que juguem amb dues guitarres i dues veus. Aleshores, aquí hi ha tota la feina de producció del directe d’en Víctor. Ell juga molt amb pedals, amb efectes… i el que fa és transportar allò que sona ple al disc al directe a través de capes de guitarres que va gravant sobre la marxa. És un directe realment interessant perquè les cançons es van construïnt des d’una altra perspectiva tot i ser les mateixes. Sonaran una mica diferents, evidentment, però l’essència i el leit motiv literari serà el mateix.

- Com valores tots aquests anys sobre els escenaris?
15 anys en l’ofici de la música són molts. Estic content, sobretot perquè costa molt mantenir-se actiu i cridar constantment l’atenció del públic perquè vingui als concerts i perquè els hi pugui anar agradant més o menys cada treball discogràfic. Clar, jo conec l’experiència al nostre país i sé que és complicada i que hi ha poqueta gent que es pot dedicar professionalment a la música. M’imagino que deu passar a altres països. Em sento privilegiat de poder-me dedicar al que més m’agrada, que és la música, i de poder seguir fent discos. Sí que quan miro enrere són molts anys, molts concerts… Sobretot els onze primers anys, que estava fent una mitjana de 110, 120, 130 concerts l’any. Això és molta carretera! Però tot això ha estat la meva escola i m’he format com a músic d’aquesta manera. Jo no he tingut l’oportunitat de formar-me de manera, diguem-ne, oficial en cap escola o acadèmia. La meva escola ha estat aquesta i m’he envoltat de persones com ara el Víctor Nin que m’han ajudat i que m’han aconsellat en aquest projecte i aquesta proposta musical. Estic molt content de poder celebrar 15 anys. No sé si en podré celebrar 15 més. Espero que sí. El balanç és molt positiu.
 

Més informació: 

També et pot interessar