Jump to navigation
La Marta, l’Anna i la Mònica són tres amigues que comparteixen casa a Moja des de fa uns mesos. La Marta acull el Mahjub des de fa tres anys: “Sempre havia pensat que m’agradaria acollir un infant sahrauí. Com que era els mesos d’estiu, justament quan tenia vacances, requeria un alt compromís, fins que un estiu vaig decidir que aquesta seria la meva prioritat i volia assumir aquesta responsabilitat. També va ajudar a decidir-me el fet de conèixer gent que acollia i participava en el projecte que, com jo, vivien sols, sense fills ni parelles; és a dir, aquest concepte àmpli de família acollidora ho va facilitar. I, definitivament, va ser el fet d’anar als campaments i conèixer tots els infants i no tan infants, adolescents, que havien participat en aquest programa i en parlaven amb molta felicitat el que em va acabar de convèncer”.
“L’experiència és brutal - narra la Marta-, intensa, un aprenentatge constant, a tots els nivells i per totes bandes, per nosaltres i pels infants, des de xocs culturals, a maneres diferents d’entendre coses tan bàsiques com el temps o la pressa, o apreciar l’aigua com la millor riquesa! També el créixer fent comunitat, ajudant-se sempre uns i altres, compartint el menjar, la bici, o la forma de relacionar-se amb els altres nens, molt cuidadors dels més petits... S’ha de viure”.
Enguany la Mònica i l’Anna també s’hi sumen! “La Marta i el Mahjub - comenta la Mònica - em van fer despertar la curiositat de conèixer de més aprop el conflicte i, sobretot, el perquè aquests nens i nenes vénen cada estiu. Aquest any amb l’Anna ens hem animat a implicar-nos en el projecte i amb la nova realitat de compartir les tres plegades l’acollida de dos infants. És una ocasió d’implicació amb la lluita del poble sahrauí i, així, difondre i donar oportunitats a nivell de salut i cura per al bon desenvolupament dels infants". Aquest estiu conviuran amb el Mahjub i un altre infant d’uns 9 anys per a qui serà el primer estiu fora dels campaments.
El Ferran i l’Eli, de Masllorenç, s’hi van llançar plegats sense saber massa bé el què, però asseguren que l’expeiriència és molt enriquidora. “Aquest serà el cinquè (i últim) any que ve el Hamudi. El primer any - confessen - potser va ser una mica més dur, però van ser dies. Et trobes un nen que no et coneix, petit, que enyora la seva família. Va venir amb 8 anys i aquest serà l’últim any, per desgràcia. Ara ja és un més de la família i per ell també som part de la família. Durant l’any manternim el contacte, ens truquem, ens escrivim, enviem algun paquet… En el nostre cas hi ha hagut molt bona connexió, els nens s’adapten de seguida! Sí que és cert que hi ha costums seus que per a nosaltres no són normals com el fet de sortir de casa sense avisar i anar a donar un tomb pel poble (perquè allà ho fan) o anar descalços,... mai han estat un problema, nosaltres també ens hem adaptat a ell”.
Hi ha qui qüestiona el projecte pel fet que els infants viuen els dos mesos d’estiu en unes condicions i després han de tornar a la realitat dels camps de refugiats. L’Eli s’hi ha trobat i emfatitza que malgrat és cert que quan marxen “deixen de tenir molts luxes que aquí tenim, i al Hamudi sempre li fa cosa marxar, quan arriba el moment sempre té moltes ganes de veure la seva família i no veiem que sigui res tràumatic per a ell. No sé com serà quan ja no pugui venir més... Fins ara ell s’ho pren com a dos mesos de vacances i s’ho passa genial, i després també té ganes de tornar amb la seva família”.
“En el seu moment, fa 16 anys, vaig decidir acollir un infant sahrauí perquè vaig conèixer el projecte pels mitjans de comunicació i em va semblar interessant”. La Susana és de Vilanova i la Geltrú, i ha acollit al llarg d’aquests 16 anys tres germans. Narra l’experiència com a molt positiva estiu rere estiu, però va una mica més enllà: “Aquell primer acolliment, ara fa 16 anys, va significar l’inici del meu compromís amb un Poble, un poble que fa més de 40 anys viu entre l’exili als campaments de refugiats a Tindouf i l’ocupació del seu país”.
L’Anna va conèixer el primer infant saharauí quan era adolescent, “va ser l’estiu en què la meva tieta va acollir el Mahjud. D’aquí, i fins a dia d’avui, el poble sahrauí ha estat present a la meva família”. Reconeix però que l’acollida li feia respecte, “per la responsabilitat que suposa, per no conèixer més sobre el lloc on viuen,... així que després de les dues visites als campaments, viure l’experiència de la Marta i el Mahjub, i aquest any poder-ho compartir amb la Mònica, tot ha fet que m’acabés de decidir”.
Per a la Mònica, visitar els campaments de Tindouf va despertar les seves ganes d’implicar-se en les Vacances en Pau. “Als campaments coneixes la seva realitat, les famílies, mares, germans, germanes, cosins… d’aquests nens i nenes, i t’adones que les famílies són gent lluitadora, amb uns somnis comuns i que, de moment, es veuen desplaçats a un territori que no els pertoca i on la vida és d’una duresa i hostilitat importants”.
Qui també hi ha estat és la Susana, que des del 2001 hi ha anat gairebé cada any. L’Eli ens diu que és una cosa pendent. “El primer any encara no teníem el Roc, i els següents anys era molt petit. Ara esperem al Rai a finals de juliol, o sigui que haurem d’esperar un temps a que siguin més grans!”.
El projecte Vacances en Pau està organitzat per la Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport d’associacions solidàries, entitats, organismes i ajuntaments com el Baix Penedès amb el Sàhara, Acció Solidària amb el Poble Saharauí de Vilanova i la Geltrú o ACAPS Wilaia de l’Alt Penedès.
El projecte, que no només es desenvolupa a Catalunya, vol fomentar i impulsar l’apropament entre el poble sahrauí i el nostre país, i donar suport polític al procés d’autodeterminació del poble sahrauí, i és que els infants són víctimes directes d’un conflicte que va començar l’any 1975 i que l’ONU i la comunitat internacional és incapaç de solucionar, amb el Marroc i l’estat espanyol com a principals responsables.
Els infants són els més afectats per les difícils condicions de vida dels campaments de refugiats. No tenen cobertes les necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua potable i l’atenció sanitària. Durant els dos mesos de vacances els infants passen diverses revisions mèdiques i participen en tot tipus d’activitats.
