Jump to navigation
- Milers d'infants i joves han viscut els seus estius a la Vall Fosca. Ens remuntem a l'any 1917. Com van sorgir en aquell moment les primeres colònies?Martí Boneta (MB): L’Ajuntament de Barcelona les va començar a organitzar des del 1906. Eren unes colònies per fer salut, tenint en compte la situació sanitària deficitària en què vivien en aquell moment molts nens i nenes del Raval de Barcelona. Els enviaven un mes fora de la ciutat en llocs de mar, de muntanya o d’interior perquè tinguessin contacte amb la natura, respirar aire pur i que tinguessin menjar abundant i equilibrat. Aquests nens i nenes agafaven pes i defenses per fer front a les malalties que poguessin tenir. L’any 1917, a petició de l’Ajuntament de Barcelona, van pujar a la Vall Fosca de la mà de l’empresa d’Energia Elèctrica de Catalunya, que en aquell moment era la propietària de la Central Hidroelèctrica de Capdella. Aquell any a tot Catalunya van anar de colònies uns 900 nens i nenes. L’Ajuntament de Barcelona ho pagava tot, demanava ajuda a famílies de la ciutat que volguessin col·laborar i llavors l’empresa d’Energia Elèctrica va dir que organitzaria una colònia a Capdella i pagaria el viatge i l’estada de 25 nens i els seus mestres i construiria l’edifici.
- Quina és la documentació que teniu d'aquell primer any?MB: Tenim les memòries del primer director de les colònies, l’Artur Martorell, que va pujar el 1917 i el 1918 i descriu el dia a dia de la colònia, però també el mètode pedagògic que aplicava perquè no només pujaven a fer salut, sinó que l’Artur, que era un mestre molt jove de 23 anys, treballava en escoles de Barcelona amb la pedagogia de l’Escola Nova que també va aplicar a les colònies i és el que trobem a les seves memòries. A partir d’aquí fem més investigacions en altres arxius i descobrim tot aquest gran moviment de colònies que hi va haver des del 1906 fins el 1936, també a altres llocs de Catalunya.
- Eva, on es feien exactament les colònies de la Vall Fosca i què hi ha actualment en aquests espais?Eva Perisé (EP): Inicialment l’empresa Energia Elèctrica va comprar una casa prefabricada de fusta on es van instal·lar les colònies, a la zona del campament industrial i les que organitzava l’Ajuntament de Barcelona sempre van estar al mateix lloc. Les que vindran després, de FECSA, es van fer en unes instal·lacions que l’empresa va construir per aquest motiu a Molinos -nucli de la Torre de Capdella-. Després, els campaments de la Organización Juvenil Española (OJE) es van fer en una zona d’un campament també adaptada per les estades i darrerament, perquè encara es fan colònies cada estiu a la Vall Fosca, van per diferents prats, allà on es poden encabir.
- De fet, esteu treballant per recuperar aquests entorns, no?EP: Actualment des del Museu Hidroelèctric de Capdella s'està elaborant un pla de gestió per ordenar una mica tot el conjunt patrimonial al voltant de la Central Hidroelèctrica. Això té en compte el propi museu, per l'altre costat tot són prefabricats de fusta, tot i que malauradament la casa que va ocupar la colònia ja es va desmantellar i no la tenim, però si que inclou la nostra joia, que és l’Hospital de Cartró. L’objectiu del pla de gestió és ordenar-ho tot i veure les possibilitats de desenvolupament que hi ha. Tenim alguns espais únics a Catalunya i altres que són únics al món i hem de veure com poden esdevenir un element de desenvolupament local, perquè són eines que tenen un discurs propi. És el cas de les cases de colònies, que com deia el Martí enllacen amb un moviment pedagògic, una necessitat higienista o un bo social. Al llarg dels cents anys, cada colònia s’atansa a un moment històric i a un moment social. Aquest discurs que hi ha al darrere de cada element que configura el Museu Hidroelèctric és el que ens impulsa a fer aquest pla de gestió i intentar treballar més eficaçment per fer-ne una difusió molt més àmplia.
- L’exposició es divideix en quatre àmbits i això permet conèixer com eren les colònies segons el context històric. Com han estat les estades a la Vall Fosca al llarg dels anys?MB: Cada colònia responia a una època històrica. Les primeres van ser les higienistes i respon a aquest model de renovació pedagògica d’Escola Nova. Després ja van venir les de la OJE, que estaven situades a La Pobleta de Bellveí, en un camp que van comprar i on s’estaven aquests nois en estades de quinze dies. Aquest era el moment històric en què el règim franquista volia crear adeptes al franquisme i per això van fer aquestes colònies. Podríem dir que pràcticament són semi militars, amb pujada de bandera al matí, cantant el “Cara el sol”, feien l’homenatge als seus caiguts, passaven revista quan hi pujava alguna autoritat... Aquestes estades tenien un pes ideològic molt important. Després hi havia les colònies de Molinos, de l’empresa elèctrica, on l’objectiu primordial era que els nens i nenes s’ho passessin el millor possible, fent esport, jugant, menjant molt bé... Era com un hotel de cinc estrelles! Les cambreres duien còfia i els cambrers pajarita. I finalment amb les colònies actuals, a l’exposició hem posat l’exemple del Cau de Bellpuig, que respon al moviment escolta i el lema que tenen de fer un món millor del que hem trobat. Ara que ja hem fet algunes visites, i veient les tipologies de colònies que hi ha hagut proposem fer la reflexió sobre quin model de societat volem: un model totalitari o una societat oberta, participativa per fer un món millor.
Fons de l'exposició del Museu Hidroelèctric de Capdella | Foto: Cesca Toledano- Martí, quan vas començar a fer aquesta recerca i com ha estat el procés de recuperar la documentació i les peces que formen part de l’exposició?MB: Hi ha hagut molt treball d’arxiu però també de documentació oral que ens han aportat les persones que van viure en primera persona les colònies. Si bé amb les que organitzava l’Ajuntament de Barcelona, la recerca pràcticament estava feta, amb les altres crec que l’exposició servirà de punt de partida per obrir noves recerques sobre les colònies de Molinos i de la OJE. Durant gairebé dos anys he consultat l’Arxiu de la OJE, l’Arxiu d’Alcalà de Henares que és on hi ha l’Arxiu de l’Administració de l’Estat, també l’Arxiu Històric de Lleida... Amb el material fotogràfic i altres peces que ens han deixat, hem tingut la sort que fa uns anys antics participants de les colònies de Molinos van crear un grup a Facebook, que en aquests moment té unes 1.500 persones. Fa un any vaig fer una crida explicant que volíem fer l’exposició per veure si em podien facilitar fotografies o altres materials i la resposta va ser unànime. Tenim centenars de fotografies i també m’anaven escrivint dient-me que un tenia la maleta, l’altre un barret, peces de roba... A més, fent recerca sobre les colònies de Molinos vaig descobrir que una part important de les noies que treballaven de cambreres i feien la neteja venien d’un poble de Granada que es diu Pedro Martínez i s’estaven els dos mesos aquí a la Vall Fosca! Les hem localitzat i elles també tenien molt interès a explicar la seva història i han participat aportant material, fotografies i sobretot la seva experiència. També hem comptat amb molt material i experiències de nens i nenes de la colònia de Molinos i de La Pobleta, que ara ja són gent gran. Evidentment, dels nens dels primers anys de colònies -1917- només tenim alguns documents escrits, perquè ja són morts.
- Eva, amb aquesta recerca tan exhaustiva estava clar que l’exposició s’havia de fer aquí al territori, al Museu Hidroelèctric de Capdella.EP: Si, i tampoc és casual la tria del Martí Boneta. Té una àmplia trajectòria en l’estudi de la història de l’educació, va publicar el llibre “Llums a la Vall Fosca” en què parla de les colònies de l’Artur Martorell que organitzava l’Ajuntament de Barcelona i fa un parell d’anys va participar en un documental que es diu “L’hora dels infants” on també s’analitza les colònies de l’Ajuntament de Barcelona a Berga o a tocar del mar. Martí és la persona ideal per haver fet aquesta recerca que ha durat dos anys. I respecte al Museu, nosaltres quan fem exposicions ens agrada lluir la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió hi ha hagut tanta quantitat de material aportat per particulars que no hem tret res del fons del Museu. És la primera vegada que ens passa i és una cosa molt maca perquè això fa que la gent es faci molt més seva l’exposició i que puguin venir i veure què han aportat.
- Hi ha algun material en especial o alguna peça que us hagi sorprès haver recuperat per a l’exposició?MB: D’objectes n’hi ha molts, diria que exposats n’hi ha uns 140. Sorprèn, per exemple, que ens han portat una de les gerres on servien l’aigua a la colònia de Molinos, o la maleta que els hi donaven i que els servia els quatre anys que podien anar a les colònies, també peces de roba que els hi canviaven cada any. El grup escolta de Bellpuig ens ha deixat una tenda de campanya, olles per cuinar... També hi ha escrits molt interessants de Pedro Martínez, per exemple de dues noies que han fet tot un treball que ens han passat, on hi consta els noms i cognoms d’una cinquantena de noies que van pujar a treballar, algunes hi van estar dos anys, altres cinc o set. I també tenim un escrit fet per elles a mode de recordatori personal sobre la seva experiència treballant aquí. Hi ha molt material personal, tant d’usuaris de les colònies com de les persones que hi van treballar.EP: Jo destacaria per un costat el recull fotogràfic que ha fet el Martí de les colònies de Molinos, on hi ha unes 800 imatges que es van passant en una pantalla. I també el recull que està custodiat a l’Arxiu Històric de Lleida, del campament del Flamisell, de les colònies de la OJE, que és un material valuosíssim. També hi ha una vitrina dedicada als llibres, sobre les colònies de l’Artur Martorell de 1917. Els nens llegien molt i l’Artur Martorell va portar una extensa biblioteca de prop d’un centenar de llibres, entre els quals destacaria un llibre de Josep Maria Folch i Torres. Ell treballava per Energia Elèctrica de Catalunya, era traductor de francès i estiuejava a la Torre de Capdella i es va inspirar, al veure el vol dels voltors, a escriure una novel·la infantil que es diu “Niu d’àligues” i a l’exposició tenim una còpia d’aquest llibre. Animo a que el busqueu, el llegiu i descobrireu una altra manera de viure i passar aventuretes a la Vall Fosca.
- El contacte amb les diferents persones que van viure les colònies en algun moment, us ha portat a descobrir alguna història curiosa?MB: Durant els primers caps de setmana en què s’ha pogut visitar l’exposició ha estat molt emotiu veure com noies de Pedro Martínez, de Granada, que ara ja són senyores, han pujat expressament a la Vall Fosca i algunes per primer cop després de 40 anys. Això per nosaltres és un orgull molt gran. Una d’aquestes noies es va encarregar durant un temps de fer la selecció de les xiquetes que pujarien a treballar a la Vall Fosca i ens explicava que els pares i les mares no les volien deixar pujar. Elles tenien 16 anys i venir fins aquí era un viatge de 900 quilòmetres i estar dos mesos fora de casa! Però quan retornaven, ho feien contentes i havien guanyat diners i ens explicava que algunes se li enfadaven perquè també volien venir, però no podia ser perquè només pujaven 8 i algunes repetien d’un any a un altre. Al principi era una cosa que els feia por i després totes volien viure aquesta experiència. Suposo que en les properes visites guiades en coneixerem més i també és interessant veure com recorden coses i anècdotes a través dels objectes i els records que els desperta.EP: El mateix dia de la inauguració de l’exposició hi havia dos nens vestits com anaven a les colònies de Molinos, amb les camises i les bosses que se’ls donaven. L’Alba Badia, que treballa a l’Ajuntament, i la seva germana Anna havien anat a les colònies i conservaven tota la roba i el material i llavors per la inauguració els seus fills es van vestir qual tal i va ser bonic perquè veies realment com anaven vestits els xiquets en aquella època.
Fons de l'exposició del Museu Hidroelèctric de Capdella | Foto: Carme Martínez- Alguna de les treballadores es va acabar instal·lant a la Vall Fosca?MB: No, tot i que de les de Pedro Martínez n’hi ha una que es va casar amb el fill del director de les colònies i viu a Barcelona. Aquest senyor va pujar durant 23 anys primer perquè era administrador i després com a director. El seu fill, l’Albert Martí, tenia 3 anys i pujava tots els estius aquí fins als 23 o 24 anys. També ens ha ajudat moltíssim per fer el contacte amb Pedro Martínez i és un entusiasta de la Vall Fosca. De les altres no se’n va quedar cap. També és interessant que ens han explicat que mentre estaven aquí van anar a totes les festes majors, des de Tremp fins a Capdella. Com que no tenien cotxes el que feien era anar amb els nois d’aquí de la Vall que les passaven a recollir per anar a les festes majors, i un cop arribaven als balls, elles ballaven entre elles perquè no volien ballar amb cap noi. No va sorgir cap matrimoni d’aquestes festes.EP: També hi havia moltes treballadores que eren d’aquí de la Vall Fosca i com que els nens i les nenes només podien pujar un màxim de quatre anys, passat aquest temps, a alguns els fitxaven per venir a treballar. La gestió d’aquestes colònies la portava l’hotel Vall Fosca de Molinos i s’encarregaven de contractar el personal. També hi ha una història curiosa d’una senyora de La Pobleta i el seu marit, l’Elisa Gallego i el Cristóbal, que s’ocupaven del manteniment del campament durant les colònies de la OJE i després ell va reconèixer que era comunista.MB: Treballaven per la OJE i quan ell es va jubilar va comentar que ell durant la República havia estat comunista, però quan va arribar el règim no tothom tenia l’oportunitat d’exiliar-se. Ells eren d’Andalusia, van pujar aquí i es van quedar a la Vall Fosca. Els van oferir aquesta feina que més o menys estava ben pagada i es van instal·lar a La Pobleta, tot i que s’havia d’empassar la seva ideologia i veure cada dia com cantaven el “Cara al sol”, cosa que suposo que a ell li devia fer bastanta ràbia. Són anècdotes de la vida que també amb l’exposició van sortint i la història no és només dels grans personatges sinó d’aquestes persones anònimes que també han construït la història de la Vall Fosca i, en aquest cas, la història d’aquestes colònies.
- L’exposició fa un pas molt bonic de la memòria personal a la memòria col·lectiva. Quina petjada han deixat aquestes colònies a la Vall Fosca, Martí?MB: En un primer moment va ser una petjada econòmica molt important. Durant molts anys hi havia uns 150 nens a La Pobleta que havien de menjar quatre vegades al dia, a Molinos també hi havia un centenar de nens i nenes cada estiu i molts productes els compraven a les botigues de la Vall, i això va deixar una petjada econòmica que encara no s’ha estudiat. També una petjada més pedagògica per la importància de descobrir l’entorn. De vegades, els que som d’allà i ho hem viscut sempre, no li donem importància. Aquestes colònies, que ideològicament eren molt diferents entre elles, si que van descobrir l’entorn, el patrimoni natural, històric, els pobles... D’una manera o altra, això quedava. Físicament, de la colònia de Molinos ens ha quedat un edifici que ha estat tancat durant molts anys i que per sort, fa uns mesos, l’Ajuntament de la Torre de Capdella l’ha pogut comprar. L’edifici està molt malmès i per seguretat no s’hi pot entrar però fa una setmana vam arreglar el pati i hi vam fer una trobada de corals, la de la Vall Fosca i dues corals del Raval de Barcelona. Vam commemorar que fa cent anys nens del Raval pujaven a la Vall Fosca i ens va servir per inaugurar aquest espai i recordar que s’hi havien fet colònies.
- Per aquests mesos d’estiu també heu previst altres activitats. Eva, què heu programat?EP: Tenim previstes un seguit de visites guiades a l'exposició amb el Martí. També rebrem moltes persones que ja ens han manifestat interès per venir perquè havien pujat de colònies i a finals d’agost farem la segona jornada sobre educació. Aquesta és una línia de recerca i de divulgació que tenim des del Museu. L’any passat vam fer la primera edició i vam parlar sobre les diferències entre les escoles rurals de principi del segle XX i les actuals. Aquest any donarem veu als mestres, diferents persones que han estat mestres al llarg del segle passat a la Vall Fosca. Ens servirà per cloure aquest cicle sobre història de l’educació i història del lleure, que és el que són les colònies: explicar quatre moments històrics que coincideixen amb les colònies de l’higienisme de l’Ajuntament de Barcelona, després l’adoctrinament, el bo social i les últimes amb l’acompanyament i la lluita per deixar un món millor.
Web Museu Hidroelèctric de Capdella
