L’expressió de la pau en l’obra de Ramon Llovet

Ramon Llovet Miserol (1917-1987) comença a dibuixar i a pintar des de molt petit. Durant molts anys forma part del grup de pintors de la Sala Gaspar de Barcelona. A mitjan anys 60, comença a interessar-se pel pacifisme i la no-violència, fet que influirà profundament en la seva manera de pensar. El 1939 realitza la seva primera exposició a les Galerías Costa (Barcelona), on farà dues exposicions més. Participa en els salons de tardor (Salón de Octubre) dels anys 40 i 50. Es fa soci del FAD i participa de manera activa en tota mena de debats i discussions sobre temes artístics. El 1948 inicia la recerca d’un estil diferent de l’impressionisme del període anterior i pinta una curta sèrie d’obres expressionistes-cubistes.

A partir dels anys 50, i fins el 1980, participa en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Catalunya i Espanya. Es produeix un nou canvi en la concepció de la seva obra, tracta temes socials i dramàtics dintre d’un expressionisme líric. A partir d’aquest moment, la crítica, els col·leccionistes, etc. comencen a valorar i reconèixer la seva obra. Rep diferents guardons i fa les primeres exposicions fora del país. Exposa a la Sala Argos i a partir de la temporada 1957-58 passa a formar part del grup de pintors de la Sala Gaspar.

El 1967 comença a interessar-se pel pensament i l’obra del pacifista Lanza del Vasto, fet que influeix en la seva manera de pensar i en la seva obra pictòrica. A partir del 1970 s’interessa profundament per l’obra filosòfica del pensador Krishnamurti i també per la teosofia. Al llarg d’aquest període, els coloms, i també les flors, esdevenen símbols de l’amor, la pau, la felicitat... O d’un anhel inabastable, ja que la seva obra va prenent, cada vegada més, un aire espiritual i metafísic.