Musical 'El màgic d'Oz'

Un cicló s’endú la Dorothy al país d’Oz, on fa tres amics: un espantaocells, un home de llauna i un lleó poruc. Junts, van a la recerca de la Ciutat Maragda, on esperen que el Màgic d’Oz doni a cadascú el que necessita: un cervell per a l’espantaocells, un cor per a l’home de llauna, valor per al pobre lleó que no en té i, per a la Dorothy, la possibilitat de tornar a Kansas. És una de les històries nord americanes de més èxit entre els infants d’arreu i, divendres 13 de juliol, la vam veure representada per un grup de nens i nenes de l’Alt Penedès que la va portar a escena de la mà d’Espai de Veus, en un musical on van posar en joc la seva capacitat de cantar, interpretar i ballar durant una hora a l’auditori de Sant Cugat Sesgarrigues. L’experiència de veure el resultat d’aquest treball d’onze criatures d’entre set i catorze anys preparat en només tres setmanes (ho heu llegit bé) és esperançadora, perquè confirma que és possible fer una feina de gran qualitat si es donen dues condicions. La primera, una direcció amb il·lusió, talent musical i sensibilitat pedagògica. Aquesta sensibilitat és imprescindible per aconseguir que nens i nenes ben diversos es despleguin al nivell que van mostrar en tant poc temps de preparació. Una direcció competent tècnicament però sense prou capacitat per fer florir en cada infant la seva aptitud i per convertir-los en un veritable equip no hauria fet reeixir un espectacle de les dimensions de El Màgic d’Oz que vam veure. Va caldre aconseguir que els petits cantessin més que bé, però també que aprenguessin les coreografies que acompanyaven cada cançó i els textos que lligaven les escenes, a més a més d’incorporar-hi el component d’interpretació teatral. I aquesta feina tan sols és possible si les persones que acompanyen els infants saben trobar el punt just de respecte a la individualitat i de disciplina i compromís de grup. “Estem motivats!” cridaven els actors al final de l’obra. Semblava un crit de guerra que els hagués animat al llarg del procés i que els cohesionava com a equip. Aquesta “motivació” és l’altre ingredient, l’altra condició, per fer possible un treball meritori com aquest. Prové del fet que es tracta de nens connectats amb la realitat i que tenen despert el sentit del viure, i també prové de la il·lusió pel propi projecte, que va creixent a mesura que s’adonen que són capaços de tirar-lo endavant (i això és, de nou, gràcies al talent de l’acompanyament adult). Els protagonistes se sentien orgullosos i contents del seu resultat però els adults, que també el valorem amb admiració, sabem que encara ha estat més important el seu procés. En el camí a la recerca de la Ciutat Maragda els personatges de l’obra troben, malgrat totes les dificultats en forma de bruixes i d’ensopecs –o precisament gràcies a això-, la seguretat, la intel·ligència, la tendresa i el coratge que buscaven. Els nens i nenes cantaires i actors hi han trobat, de ben segur, la diversió, el sentit del treball compartit i un munt d’aprenentatges valuosos que els permetran caminar cap a la seva Maragda –o Ítaca- particular. Si voleu passar una bona estona en família, aneu-los a veure.