Vijazz: Ron Carter Golden Striker Trio

Ron Carter va iniciar-se a la música amb 10 anys, amb el violoncel, però quan en tenia 17 va decidir canviar-lo pel contrabaix i passar de la música clàssica al jazz. Es va graduar a l’Eastman School of Music de Rochester el 1959 i, una vegada instal·lat a Nova York, es va incorporar al grup de Chico Hamilton mentre es treia el títol superior de contrabaix a la Manhattan School of Music. També es va graduar en experiència jazzística amb el trio de Bobby Timons. Amb poc més de 20 anys, quan es va unir al trio del pianista Ahmad Jamal, la vida d’aquell jove va fer un gir de 180 graus i va començar a enregistrar al Village Vanguard de Nova York. Això el va catapultar a molts escenaris, que compartia amb Eric Dolphy, Don Ellis, Randy Wetson, Jaki Byard, Thelonious Monk i Cannonball Adderley. Al 1963, el gran trompetista Miles Davis li va proposar unir-se al seu quintet per substituir ni més ni menys que a un dels seus grans herois, el contrabaixista Paul Chambers. D’aquesta unió en va sortir el clàssic disc “Seven Steps To Heaven”, i poc després el quintet es va transformar i, amb Miles Davis, Herbie Hancock, Wayn Shorter, Tony Williams i Ron Carter, es van convertir en el conjunt més consagrat de la història del jazz modern.

El contrabaixista va entrar així en la seva època més prolífica i reconeguda, va gravar amb els més grans, com Tommy Flanaga, Gil Evans, Lena Horne, B.B. King o Dexter Gordon, entre d’altres, i era incapaç d’atendre la gran quantitat de sol·licituds que rebia. A més a més, combinava l’activitat professional com a sideman i líder musical amb la docència i amb la composició de bandes sonores cinematogràfiques, com la de “Round Midnigt”, de Bertrand Tavernier, que va guanyar un Oscar i un Grammy a la millor bso. El 1993 va emportar-se un grammy al millor grup instrumental de jazz, i al llarg de la seva trajectòria ha rebut també dos doctorats honorífics del Conservatori de Música de Nova Anglaterra i de l’Escola de Música de Manhattan. Al 2002 l’escola Eastman de la Universitat de Rochester li va atorgar el prestigiós premi Hutchinson. El 2010 va rebre l’ordre “Commandeur dans l’ordre des Arts et des Lettres” de la República Francesa. També va ser director artístic del Thelonious Monk Institute of Jazz Studies i actualment és professor emèrit del Departament de Música del City College de Nova York.