Exposició 'El camí és al meu cap'

El camí castiga el cos, però també la ment. Les persones que busquen refugi arreu del món xoquen contra les fronteres i s'enfronten a traumes que van més enllà del viatge: la mort de familiars, la complexa relació amb la família i amb el país d'origen, la decepció a causa de les expectatives creades

Però sobretot la incertesa: el camí s’endinsa als seus caps. És hora de parar atenció a la salut mental de les persones que fugen, ja sigui a la cerca de protecció o d'una vida millor. És hora d'assumir que qui travessa fronteres i s'enfronta a les violacions de drets humans no només necessita assistència mèdica o legal, sinó també psicològica. Aquesta exposició viatja a tres llocs del món per explorar les ments de les persones en moviment, castigades per la guerra i la indiferència. L'exposició té fotografies i històries d'Ucraïna, Mèxic i Moçambic. A Ucraïna descobrim la vida de persones grans i altres col·lectius afectats per una guerra que no s’atura: la població que vivia a zones ocupades per Rússia és la que més pressió psicològica ha patit. A la frontera entre Mèxic i els Estats Units es pot comprovar el sofriment mental que genera el llarg camí als migrants que volen assolir el somni americà. A Moçambic, centenars de milers de persones desplaçades pel conflicte busquen, davant el silenci de la comunitat internacional, la manera de començar una nova vida. En aquest món injust, el camí s’endinsa al cap de les persones que fugen.