Exposició 'L'univers en una caixa', d'Abdó Martí

En paraules del comissari Joan M. Minguet: "Un treball que recupera una vella manera de presentar el seu món visual: les caixes. El món poètic de l’Abdó, el seu imaginari, ha estat sovint emmarcat per una tridimensionalitat que es mou a cavall de la pintura i de l’objecte. Aquest diàleg s’ha fet més viu que mai en les últimes peces de la seva feina callada. Les caixes contenen un univers visual que ens remet a un altre diàleg, entre la representació plana (la fotografia) i els objectes trobats. Un diàleg arriscat, que cerca les imantacions o les dissonàncies, segons convingui, entre textures, formes, geometries, cromatismes, orígens, sentits... En l’obra de l’Abdó la caixa adquireix sentit per mitjà de la metàfora, les seves superfícies són finestres, però en comptes d’estar obertes al món exterior, segons el precepte de la pintura retinal, de la perspectiva, són finestres de representació que tanquen el món, l’univers, com la quarta paret del teatre transformada en laboratori d’idees i de sensacions. Les seves caixes són escenaris on hi tenen lloc encontres prodigiosos. Els elements que configuren aquest univers clos en l’escenari reduït d’una caixa de representació són variats: uns que provenen de la natura (fòssils, elements vegetals, pells d’animals...) i uns altres que són culturals (les lletres, elements metàl·lics, targetes de metro i de tren...). Però és la combinatòria de tots ells el que caracteritza el seu projecte, aquestes associacions estranyes, enigmàtiques, que plantegen els uns amb els altres. Aquesta combinatòria suscita un imaginari on el concepte de memòria pren una destacada rellevància: la memòria del cosmos, la memòria congelada dels fòssils, la memòria dels objectes que han estat trobats i dels quals no sabem la història, el seu relat particular... En aquestes obres, el signe visual s'acosta més que mai a l'ancestral capacitat reveladora del signe visual, de la poesia en sentit absolut". 

Abdó Martí Bartomeu (Cornellà de Llobregat, 1947). Després dels seus estudis de filosofia i de pintura (a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics), en el anys setanta i vuitanta va realitzar exposicions als centres Galeria Dalla, Taller de Picasso, Galeria Ciento o a l’Espai Roca de Sabadell. A partir dels anys vuitanta treballa de tècnic teatral amb les companyies Els Joglars (La torna), Claca (Mori el merma) o La Fura dels Baus (Suz o suz, Tier moon). I també ho compagina amb treballs de direcció artística, decoració, ambientació i efectes especials en cinema: “Un parell d’ous” i “Rateta, rateta” de Francesc Bellmunt; “L’última frontera” i “Babaou” de Manel Cussó; “El somni de Maureen” de Romà Guardiet; “Lola vende ca” de Llorenç Soler, entre d’altres. Va ser director de l’Escola Municipal d’Art de Cornellà. En els darrers anys s’ha dedicat al disseny i muntatge d’exposicions. Va tornar a mostrar el seu treball visual entre 2009 i 2010 Sala del Castell de Cornellà i a Can Manyé d’Alella.