Logicofobistes 1936. El surrealisme com a revolució de l'esperit

La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell exposa del 26 de febrer al 31 d'agost l’exposició Els Logicofobistes, organitzada amb la participació de la Diputació de Barcelona i els museus de Sitges, Sabadell, Terrassa, Mollet del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

La mostra reconstrueix l’exposició Logicofobista que va tenir lloc a Barcelona, a la Llibreria Catalònia, el maig de 1936. L’esclat de la guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’aquest grup surrealista. La majoria dels artistes van haver d’exiliar-se i les obres, en la seva major part, van desaparèixer. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ara, desconeguts.

El Grup Logicofobista va congriar-se amb motiu de la visita de Paul Éluard a Barcelona el mes de gener de 1936. Eluard venia a donar unes conferències amb motiu de l’exposició de Picasso a Barcelona, patrocinada per ADLAN (Amics de l’Art Nou). El poeta francès va tenir oportunitat de connectar amb un grup de joves artistes que es van aplegar amb el nom de “Logicofobistes”. El projecte havia de tenir una exposició a Barcelona, i després, una itinerància a Madrid i a Tenerife.

Els crítics promotors del projecte van ser Magí Cassanyes, actiu membre d’ ADLAN i el jove poeta Viola Gamón. Tots dos van redactar el Manifest, i especialment Viola va optar per un surrealisme al servei de la revolució.

Els artistes formaven part de diversos interessos. Hi havia dos deixebles d’Àngel Ferrant: Ramon Marinel·lo i Jaume Sans ( Eudald Serra no va participar per estar de viatge al Japó ), dos artistes del nucli avantguardista lleidatà: l’escultor Leandre Cristòfol i el pintor Antoni G. Lamolla. Pintors surrealistes de l’òrbita daliniana empordanesa, com Àngel Planells i Joan Massanet. El pintor Artur Carbonell, de Sitges, bon amic de Cassanyes. Dos íntims col·legues de Viola Gamón: Remedios Varo i Esteve Francès, i dos artistes poc coneguts, com A. Gamboa-Rothwoss de Sabadell i Nadia Sokolova. També van participar artistes de l’escena madrilenya, com Àngel Ferrant i Maruja Mallo, i de l’escena canària com Juan Ismael.

La voluntat del grup era de representar una nova generació de surrealistes, més enllà de Miró, Dalí i Oscar Domínguez, i projectar una implicació social del surrealisme.

No cal dir que el desenllaç de la guerra va ser letal pels artistes, així com per les obres.

L’exposició ha seguit un procés de recerca de tots els artistes, així com de les obres que varen ser presents a la mostra, i les conseqüències de la mateixa. Es parla del Grup ADLAN, de la Llibreria Catalònia on es presentaven exposicions que dirigia Josep Dalmau, de Paul Éluard, i es reconstrueixen fidelment moltes de les obres desaparegudes.

Inauguració: divendres 26 de febrer, 19h

Es podrà visitar fins el 31 d'agost.