Nova vida pels cinemes de tota la vida

Les sales de cinema de Vilafranca del Penedès es mantenen obertes gràcies al Cineclub i la complicitat de l’ajuntament

Goretti Martínez

25/11/2022

Arts

Al desembre del 2021, una projecció de la versió d’Steven Spielberg de ‘West side story’ posava el punt i final als 27 anys de trajectòria del Kubrick Cinema de Vilafranca. La família Olivella, propietària del negoci, deia prou després de resistir vàries crisis, la digitalització, una pandèmia i la irrupció i consolidació de les plataformes. Mig any més tard, al juny del 2022, una entitat sense ànim de lucre, Cineclub Vilafranca, es llençava a la piscina i reobria la sala amb la col·laboració de l’ajuntament, el projeccionista del Kubrick i personal de sala de la cooperativa d’inserció laboral Entrem. L’aventura continua mesos després i tot just acaba de deixar enrere el Most Festival, que ha omplert les sales de cinema, vi, reflexió i retrobaments.

Hem de ser capaços de mantenir-nos dempeus prou temps com per crear públic que se senti interpel·lat

"Des del moment en què vam veure que el Kubrick tancava i que no hi havia ningú que se'n fes càrrec, vam iniciar converses amb la família Olivella i vam començar a buscar suports per portar la sala i fer que la seva reobertura fos sostenible", explicava el president de Cineclub Vilafranca, Jaume Felipe, a principis de juny. I continuava: "Com a entitat petita que és el Cineclub, sabíem que havíem de buscar ajuda i aquí va ser quan vam trobar la gent de la cooperativa d’inserció laboral Entrem, que es va interessar de seguida pel projecte com a oportunitat per donar feina a persones que ho necessitaven; i per un altre costat era evident que requeríem del suport de l’Ajuntament de Vilafranca, que ens ha donat la seva confiança". Per la seva part, el programador de Cineclub Vilafranca, Pablo Sancho, afirmava que "Stanley Kubrick tenia una frase: 'Si ho pots imaginar, ho pots fer'. Nosaltres vam imaginar que això era possible i, si era possible, ho havíem de tirar endavant". Aquests són alguns dels comentaris que es recollien als mitjans locals el 8 de juny del 2022 durant la gala de reobertura del cinema, en el transcurs de la qual, a banda dels parlaments institucionals es van projectar els missatges de suport al projecte de grans noms del cinema com Santiago Segura, Neus Ballús, Carla Simón o Mercè Sampietro, així com de l’actriu i directora d’art Katharina Kubrick, filla d’Stanley Kubrick, el mític director que dóna nom a la sala vilafranquina. Des d’aquell 8 de juny, Cineclub Vilafranca, una entitat amb 54 anys d’història i unes 200 persones associades, porta les dues sales de cinema que hi ha a la capital de l’Alt Penedès. Són les dues úniques sales de cinema de la comarca tot i que, darrerament, algunes entitats com Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la Fundació Pinnae o l’espai jove La Nau han fet una aposta per diversificar la seva oferta cultural i han equipat els seus auditoris amb pantalles i equips de so adequats per veure cinema o altres propostes audiovisuals com s’han de veure, en companyia.

El Kubrick Cinema durant el Most Festival Internacional de Cinema del Vi | Foto: Toni Galitó
Cineclub manté ara la programació de cinema d’autor en versió original subtitulada i les sessions de cinema europeu més comercial els caps de setmana a la sala Zazie, ubicada a la seu de la centenària entitat Casal - Societat La Principal; mentre que al Kubrick hi planteja propostes més comercials, pel·lícules d’animació per a públic familiar i cinema d’autor que llueix més en una gran pantalla com la d’aquesta sala. L’entitat obre així un ventall de propostes per a arribar a tots els públics però ara és vital que les sales s’omplin per donar continuïtat a una oferta cinematogràfica que moltes ciutats ni tan sols somien. A la pregunta de com valoren des del Cineclub aquests primers mesos al capdavant del Kubrick, Jaume Felipe explica el següent: "A priori, portar una sala o portar-ne dues no comporta una gran diferència. Nosaltres programem cinema i esperem que el públic vingui al Kubrick i a la Zazie. Tenim més feina i hem de programar més pel·lícules que abans; creixen les despeses i creixen els ingressos. Però hi ha una cosa que hem de tenir clara: ara per ara, totes les sales de cinema, sigui quina sigui la seva mida, són deficitàries. Si es poden mantenir, és perquè hi ha altres fonts de finançament a banda de les entrades. Nosaltres podem tirar endavant perquè Cineclub és una entitat i, com a tal, tenim accés a subvencions. Ara és molt d’hora encara per saber com va perquè només portem uns mesos i el Kubrick te una dinàmica diferent a la Zazie. Però "funcionar", no funciona perquè actualment no funciona cap cinema. El tema és que la subvenció ens arribi per no perdre diners i això encara no ho podem saber".

La força de le gent per mantenir el cinema viu
Quan va tancar el Kubrick, Pablo Sancho va escriure a Industrias del cine un article titulat ‘La última noche del cine de mi vida’ en el qual es plantejava la següent reflexió: "I les administracions públiques? Quan es plantejaran els ajuntaments que tenir un cinema municipal és tan important com tenir un teatre o un auditori municipal, una piscina municipal o un camp de gespa municipal?". Davant d’aquesta idea, Felipe apunta: "Potser els ajuntaments no tenen encara clar que si volen que hi hagi sales de cinema als seus municipis hauran de pagar per elles. Sempre s’ha vist el cinema com un negoci privat però aquesta visió ha de canviar. Tenim molt clar que els teatres necessiten finançament públic i, en canvi, això no està passant amb el cinema. Però si les ciutats volen sales de cinema les hauran de finançar via una entitat, com en el nostre cas, o directament amb recursos municipals. Serà la única manera que continuïn obertes".

Les taquilles del Kubrick Cinema durant el Most Festival Internacional de Cinema del Vi | Foto: Toni Galitó
Quan la família Olivella va anunciar el tancament del Kubrick, les xarxes socials es van omplir de laments, entre els quals els de moltes persones que no havien trepitjat el cinema en mesos. Però, i ara, amb la sala reoberta, com respon el públic? "El que ens hem trobat és que el cinema ja no és una forma d’entreteniment popular tal com havia estat. Probablement s’està consumint més cinema que mai però no es consumeix a les sales sinó a través del mòbil, la tablet o la tele per les plataformes. El que veiem és que el públic només fa l’esforç d’anar al cinema si el motiva molt i de pel·lícules que motivin, n’hi ha molt poques al cap de l’any. L’hàbit d’anar cada setmana al cinema s’ha perdut i el gran públic només es mou en ocasions comptades, tot i que, per sort tenim una part de públic fidel. Per nosaltres no és el mateix veure cinema a la sala que en l’àmbit domèstic així que hem d’intentar mobilitzar a com més públic millor". I en aquesta línia Cineclub Vilafranca ha engegat aquest curs un programa educatiu per oferir sessions de cinema a totes les escoles i instituts de l’Alt Penedès, de manera gratuïta tant per als centres com per a les famílies. El projecte té el suport econòmic de la Fundació Pinnae, que l’ha seleccionat com un dels projectes Impuls pel Territori 2022. "Nosaltres podem programar les millors pel·lícules del món però si no tenim una excusa per fer venir els més joves, no vindran. Amb el programa educatiu volem aconseguir que aquells estudiants que no van mai a la sala de cinema la descobreixin, que hi vegin pel·lícules diferents a les de les plataformes, que entenguin el cinema com una bona opció per sortir de casa. Per això els volem fer venir físicament".

El futur és incert però el camí a seguir està clar per a Felipe i la resta de la junta del Cineclub: "Creiem que hi ha una part que depèn de la nostra perseverança. Hem de ser capaços de mantenir-nos dempeus prou temps com per crear públic que se senti interpel·lat. Això representa picar pedra i tenir els cinemes oberts al màxim perquè la gent els vegi com una bona opció per sortir de casa i fer oci. Però, a més, necessitem que els estudis continuïn produint pel·lícules, que es facin bons títols i que es projectin als cinemes. La indústria s’ha centrat excessivament en el cinema de superherois però la fórmula sembla ja esgotada. Potser la indústria s’ha de reinventar i buscar nous camins que cridin l’atenció del públic. Si no és així, tampoc la indústria es podrà mantenir".