Foto: 

Cedida
Perspectiva de la galeria amb dibuixos d'Eulàlia Valldosera

Els 16 anys i un dia de la Galeria Sicart

L’espai ha iniciat una nova etapa després d’haver portat a Vilafranca multitud de propostes artístiques joves i arriscades
Goretti Martínez
,
13/06/2016
Arts
No és habitual que una ciutat mitjana com Vilafranca aculli centres d’expressió artística com la Galeria Sicart. Després de 16 anys i un dia, l’espai va cloure al maig una etapa com a galeria convencional inserida al territori i en comença una altra marcada per la mobilitat i amb més “concordança amb els temps que vivim”, segons el seu director Ramon Sicart.
“En els últims anys hem assistit a una banalització de la cultura, que hem suplantat per l'espectacle”

Fundada l’any 2000, la Galeria Sicart està situada al carrer de la Font de Vilafranca. És un carrer nostrat i bonic, plagat d’agents culturals amb ganes de transformar el món: la llibreria L’Odissea, el centre d’expressió plàstica Zig Zag, l’escola municipal d’arts Arsenal... Un cau de cultura imaginativa, crítica i de foment de les bases. La Galeria Sicart té unes característiques físiques que van marcar la seva programació durant 16 anys: un espai principal de 125 metres quadrats que acollia les exposicions principals i una sala petita de 25 metres quadrats per a projectes alternatius. D’aquesta manera, la galeria ha conjugat en tot aquest temps exposicions de gran format amb d’altres de més intimistes.

El director de la Galeria Sicart, Ramon Sicart, sempre ha defensat el seu projecte amb vehemència: “Des dels seus inicis, la galeria és sensible a les propostes més agosarades d’artistes joves, tot fent especial relleu en expressions artístiques com la fotografia, el vídeo, el dibuix, la pintura, els objectes i la instal·lació”. Amb aquesta filosofia, Sicart ha participat en fires a Nova York, Frankfurt, Los Angeles, Miami, Milà, Santander, Lisboa, Berlín, Buenos Aires, Barcelona, Puerto Rico, Santiago de Chile, Bogotà, Madrid, Londres, París o Brussel·les, entre altres, així com en diferents projectes comissariats. A més, l’any 2008, el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya els va atorgar el Premi a la Galeria per la seva projecció internacional.

La Galeria Sicart ha tancat aquest passat mes de maig una etapa com a galeria convencional allunyada de la capitalitat i inserida al territori. Els 16 anys i un dia que Sicart ha tingut les seves portes obertes a Vilafranca s’acaben. Però comença una nova etapa “amb més concordança amb els temps que vivim”, segons Sicart, marcada per la mobilitat. Parlem amb ell de la Galeria i de com queda la presència de l’art contemporani a Vilafranca i al Penedès.

- Com definiries el que ha estat per Vilafranca la Galeria Sicart?
Bé, aquesta pregunta l’haurien de contestar els vilafranquins. Durant molts anys Vilafranca ha gaudit del privilegi de comptar als seus carrers amb dues galeries d’art contemporani, fet insòlit en tot el panorama peninsular.  (La galeria d’art Palmadotze va marxar de Vilafranca l’any 2012, després de 23 anys, per instal·lar-se a la finca familiar de Mas Pujó, a Santa Margarida i els Monjos).

- I per la resta de Catalunya i de l'estat?
Hem aportat una visió de l'art molt personal i trencadora, sense concessions ni a modes ni al mercat. Amb l'afegit de mostrar artistes tant de nivell local com internacional.

- Quins són els millors moments que recordes d'aquests 16 anys i un dia?
Els millors moments sempre han estat el contacte amb els artistes a l'hora de decidir una exposició i muntar-la. També veure la reacció del públic. I tot el que ha significat participar en més de 50 fires internacionals d'arreu del món. Un dels moments que recordo més vivament és quan em van trucar des del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya per dir-me que m'havien concedit el Premi a la Galeria per la seva projecció internacional. En penjar el telèfon, vaig plorar d'emoció en veure que se'm reconeixia el treball fet fins aleshores.

- I els pitjors?
No en recordos, de pitjors.

- Em podries dir deu noms que hagin acabat formant part de l'ADN de la galeria?
Després d'haver exposat més de 200 artistes, fet més de 50 fires, conegut milers de persones, seria incapaç de resumir-ho en deu noms. Tots tenen a veure, en la seva mesura, amb l'ADN de la galeria.

- En quina situació creus que queda el Penedès després del tancament de la galeria?
De fet, el tancament de la galeria no es tal. Tanquem una etapa que ha definit una manera d'entendre el galerisme per submergir-nos en noves formules més en consonància amb els temps actuals. El Penedès no es perd gran cosa perquè mai ha entès ni ha fet ús de l'art contemporani, a excepció del quatre que confirmen la regla.

- Com definiries la relació de la societat actual amb l'art contemporani?
Desconnectada. En els últims anys hem assistit a una banalització de la cultura, que hem suplantat per l'espectacle. El públic en general prefereix activitats que no et facin pensar gaire i si són d’acudit fàcil, molt millor.

- Quins projectes tens en ment ara que ha acabat aquesta etapa?
Doncs continuar treballant amb l’art contemporani amb projectes específics que siguin més efectius a l’hora de fer-lo arribar al públic. Al trencar amb el motlle de la galeria d’art convencional, se’ns obren moltes possibilitats d’acció que fins ara no teníem.

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Pàgina web de la Galeria Sicart
Facebook

A

També et pot interessar