Foto: 

Cedida

Àngela Llop: “Gaudeixo de compartir les meves fotos”

La fotògrafa penedesenca acumula milers i milers d’imatges per compartir el paisatge i el patrimoni català i donar-lo a conèixer
Goretti Martínez
,
11/06/2018
Arts
Amb més de 33.000 fotos a Flickr i entre 3.000 i 4.000 a la Wikipedia, la fotògrafa de Torrelles de Foix (Alt Penedès) Àngela Llop s’ha convertit en tota una experta en captar paisatges i elements patrimonials de tot Catalunya. La curiositat, l’instint, la voluntat de compartir, difondre i deixar testimoni del que ens envolta caracteritza la seva obra fotogràfica. Hem parlat amb ella per conèixer-la una mica més a fons i descobrir alguns dels seus racons preferits.
“Penso que he de deixar un testimoni, que la gent sàpiga que allò existeix, que allò ha existit, i que ho teníem aquí”

- Quant de temps fa que fas fotos?
De fet, afició a la fotografia n’he tingut sempre. Em guio per impulsos però bàsicament és el Penedès el que m’inspira. M’agraden el paisatge i el patrimoni.

- Per què t’interessen aquests temes?
Quan tenia 14 o 15 anys vaig visitar per primera vegada el Monestir de Santes Creus i et vaig quedar molt sobtada. Jo vinc de l’escola franquista: s’hi cantava el ‘Cara al sol’, s’hissava la bandera amb l’àliga i es parlava en català al pati i castellà a la classe. Llavors a l’escola només t’explicaven els reis catòlics, el “siglo de oro” i Velázquez, la catedral de Burbos i la de León… De Catalunya ningú t’explicava res. I quan vaig anar a Santes Creus va ser com: “Però, a veure… jo no en tenia ni idea que això ho teníem aquí!”. Allà hi ha enterrat Pere El Gran, Jaume II, Blanca d’Anjou, Roger de Llúria… I em vaig preguntar qui eren tots aquests personatges i quin paper havien tingut a la història. Volia saber més. I llavors no hi havia internet ni res d’això! Aquest va ser el detonant. Després em vaig preguntar per les masies: pensa que tenim masies que tenen mil anys documentats i nissagues que s’han mantingut. Selma (Aiguamúrcia, entre el Penedès i el Camp de Tarragona) era una comanda templera. La població hi vivia en masos disseminats i moltes de les masies tenien una torre, era tota una zona fortificada amb el castell. Ho trobo interessantíssim. Hi ha famílies d’allà de les quals s’ha pogut resseguir tota la genealogia.

- Així, fas la foto i estires el fil?
Més aviat a l’inrevés. Vaig indagant i al final em dic: “Hauré d’anar a fer la foto!” Amb la curiositat que tenia em vaig adonar que la història l’escriuen els vencedors i moltes vegades es manipula. La història no és com les matemàtiques, no és una ciència exacta. I tinc la sensació que poques vegades discutim com ha estat escrita. Com que a l’escola només m’havien ensenyat una part de la història, vaig voler saber més pel meu compte sobre Catalunya.


El Monestir de Poblet

- Vas començar a retratar el paisatge i el patrimoni en algun moment concret?
Feia fotografies familiars i dels viatges que anava fent, també del paisatge, del patrimoni, de les festes... Llavors va arribar l’era digital i se’m va obrir tot un món: tot era més fàcil i més econòmic. Abans tampoc no em podia permetre fer grans despeses. Ara és tan fàcil! La que no surt bé, l’esborres i llestos.

- Com vas viure aquest pas de l’analògic al digital?
Hi vaig veure una gran oportunitat per dedicar més temps a la meva gran afició.

- Per què t’agrada la fotografia?
Gaudeixo de compartir les fotos. Fer-les només per a mi penso que no té cap gràcia. Puc fer un pòster per casa, com a molt, però si no les veu ningú més, de què serveix? Gaudeixo de donar a conèixer a tothom el que tenim al Penedès i a Catalunya en general. De tant en tant em desplaço fora de Catalunya però gairebé sempre faig fotos aquí.


Vilafranca del Penedès des de Mas Tinell

- Hi ha alguna o algunes fotos de les que n’estiguis especialment orgullosa?
Pel que fa al patrimoni, sobretot d’aquells elements que són desconeguts o que estan en mol mal estat, a punt de desaparèixer. Penso que he de deixar un testimoni, que la gent sàpiga que allò existeix, que allò ha existit, i que ho teníem aquí. I respecte el paisatge, no ho sé, el Penedès de bon matí o al capvespre, que és fantàstic.

- Com han de ser les teves fotos?
No és fàcil, eh? Has de saber trobar el dia, l’hora i la llum adequada. Tu veus la foto allà però hi ha molta feina al darrere. No és tan fàcil com sembla.


Posta de sol a Torrelles de Foix

- Com és la teva rutina?
Visc en una masia així que per a mi és més fàcil saber si plourà, si no, si hi haurà bona llum o no. Durant la setmana ho vaig rumiant: “Podria anar a tal lloc ara que fa aquesta llum...” A la tardor i a la primavera hi ha moltes possibilitats. El Penedès és fantàstic.

- Pels colors?
Uf! I tant! A l’estiu la llum és una mica més dura però també és bonic. De fet, tot l’any!

- I comparteixes les teves fotos sense obtenir res a canvi?
Normalment, no hi guanyo un “duro”. Si pogués guanyar alguna cosa seria genial però, tal com estan les coses, no és fàcil per a ningú.


Vinyes a Les Llambardes (Torrelles de Foix)

- Les edites molt?
No. Molt poquet. Potser retallar i donar una mica de saturació si cal.

- T’has format com a fotògrafa?
La veritat és que no. Penso que quan sigui gran hauré de fer un curset! Em convindria (riu) Sóc 100% autodidacta.

- Creus que la mirada fotogràfica és instintiva?
Una mica instintiva sí que és. Però també depèn del gust que tingui cada persona, el tipus d’imatges que t’agraden. A no ser que et facin un encàrrec concret. En general, en fotografia, la gent sol fer el que li agrada.

- El canvi al digital et va suposar un canvi d’estil?
No, vaig continuar fent el que m’agradava, el que havia fet sempre.


Camps de Rubinat, Ribera d'Ondara la Segarra

- Quantes fotos tens i com les organitzes?
Tinc algun arxiu a casa però bàsicament ho tinc tot a Flickr. Ara faig publicitat d’una xarxa social però, vaja, ho tinc tot allà. Esperem que mai passi res! Tot això digital és una mica efímer. A Flickr ho tinc tot arxivat per etiquetes i és molt fàcil trobar-hi les fotos. En tinc unes 30.000 ben bé.

- De debò?!
Potser més i tot.

- En quina mesura creus que pot contribuir el que fas a donar a conèixer aquest paisatge i aquest patrimoni que tenim aquí a la vora?
Jo crec que sí que hi contribueixo. Més d’un haurà fet alguna excursioneta després d’haver vist alguna de les meves fotos.

- A banda del paisatge i el patrimoni, abans parlaves de les festes...
Sí, m’agraden les festes. Sobretot les petitones, les que no són multitudinàries. Festes en llocs que no estan explotats pel turisme, en poblets petits…


Ramat d'ovelles a Sant Martí Sarroca

- I et demanen les fotos, després?
Sí, les cedeixo. I també en tinc a la Wikipedia. Podríem parlar de 3.000 o 4.000.

- No m’esperava aquestes xifres.
Faig moltes fotos. Estic a l’atur. De fet va ser arran de quedar-me sense feina que vaig dedicar-m’hi molt més. M’ho vaig agafar seriosament. Jo ja tinc una edat i és molt difícil trobar una feina fixa. Amb la meva edat ja no t’agafen enlloc. Així que vaig enfocar les meves inquietuds i la meva energia cap a la fotografia.

- Dones a conèixer paisatges, racons i elements que sovint són desconeguts. Et fa por en algun moment que donar-los a conèixer vagi en detriment de la seva conservació?
A vegades sí que la faig, aquesta reflexió. Em preocupa que hi vagi molta gent i que es pugui fer malbé la flora o que algú embruti… Per una banda, ho vull compartir i entenc que s’ha de compartir, però sí que hi ha una petita part de recel, a vegades.

- Algun racó que t’agradi especialment?
Per exemple, a Les Llambardes (Torrelles de Foix - Alt Penedès) hi ha alguns racons molt bonics i que la gent no coneix gaire.

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar