Aura Gumà

Foto: 

Cedida
Aura Gumà

Aura Gumà: "Estableixo normes per activar la creativitat"

L’artista de Sant Pere de Riudebitlles ha desenvolupat un estil marcat per la relació entre allò solemne i allò quotidià
Goretti Martínez
,
11/10/2022
Arts
Aura Gumà "Xuquin" (Sant Pere de Riudebitlles, 1985) és artista, docent i membre del nucli dur de Riudebitlles Territori d’Art. Aquest 2022, ha estat l’encarregada de fer l’estampa del patró de Vilafranca, un element que genera molta expectació a les portes de la que és considerada la festa major més típica de Catalunya. Xuquin ha dibuixat un Sant Fèlix amb retoladors i bolígrafs i envoltat de Tamagotchis perquè, com els Tamagotchis, el sant vilafranquí va de casa en casa durant tot l’any i només s’està a l’església els dies de la festa. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 2009 en l’especialitat de dibuix, des dels seus inicis ha mostrat un gran interès pel maridatge simbòlic entre l’art i la filosofia, la sacralitat i les seves manifestacions artístiques.
Som les Robin Hood de les parets perquè busquem llocs deteriorats, hi dibuixem un detallet i els hi donem un plus

- Quan et vas començar a interessar per l’art? Ve de sempre?
Sempre m’ha encantat dibuixar. Vaig anar a classes de dibuix de petita i sempre vaig tenir clar que volia fer Belles Arts.

- No vas dubtar, doncs?
No vaig dubtar. Més aviat, no tenia elecció.

  • imatge de control 1per1

- Quins temes t’han interessat? S’han anat mantenint?
Temes sacres. Mira que ni la meva família ni jo som religiosos. Però m’encanten les figures dels sants. I m’agrada donar solemnitat a les figures que faig.

- Quan vas estudiar Belles Arts, què et van semblar els estudis?
Em va interessar molt però és una època de la vida que ara penso que potser no vaig aprofitar al màxim. Són coses de l’edat, suposo. En tot cas són uns estudis que, per molt que t’ensenyin, tu surts d’allà i vols fer art. Tot el que has après t’ho emportes, està clar, però després tu has de fer-te com a artista.

- Com diries que has construït el teu estil?
Ha estat un procés molt lent. Hi ha certs elements que s’han mantingut al llarg del temps i són els que han acabat definint el meu estil. Però no hi ha hagut res intencionat. L’estil s’ha anat definint gairebé sol perquè jo no he sigut molt constant. Hi ha hagut anys en què he treballat moltíssim i, per tant, he evolucionat més, i altres anys que no he treballat tant perquè tinc una altra feina i per mil situacions de vida. Ara, des de fa uns pocs anys, realment sento que tinc un estil clar i definit. Quan faig obres, on em sento bé, és allà.

- Quan fas una obra, t’és fàcil donar-la per acabada?
Quan l’has acabat materialment o quan l’has pensat?

- Clar… Explica’ns…
És que jo treballo molt de cap. A batxillerat i a la uni em feien fer cinquanta esbossos abans de fer una obra i jo ho trobava inútil. Cadascú té la seva manera de treballar. Hi ha gent a qui li funciona súper bé visualitzar el seu treball en esbossos. Però jo vaig creant al cap. Pot passar una setmana, dues, un mes… Vaig fent i al final dic "Ua! Això! Aquesta idea m’encanta. La faig". Llavors sí que sobre l’obra vaig treballant fins que arriba un punt que veig que està acabada.

- I ho veus clar?
Sí. Aquí hi ha un matís. Jo sóc més dibuixant que pintora. Els pintors fan aquest treball per capes i aquest anar treballant la matèria. En canvi, jo amb el dibuix treballo més la idea. Hi ha dibuixants de tot tipus, per suposat, però en el meu cas és així. Quan dibuixo, la idea ja ha d’estar bastant clara. No hi ha gairebé variació, i més amb els materials amb els quals treballo jo. L’últim que vaig fer va ser amb takers, no hi havia variació possible.

  • imatge de control 1per1

 

Intervenció mural de Sant Fèlix per a la 'Processó Il·lustrada' de la Festa Major 2020 | Foto: Cedida
- Amb quins materials t’agrada treballar?
Amb el pa d’or hi tinc una obsessió. És part de la meva firma. I m’agrada treballar molt amb negres, ja sigui amb esprais, takers, retoladors, bolis… El llapis també m’encanta. La pintura només la utilitzo per donar color, per farcir el dibuix.

- I els estampats?
Els estampats em defineixen moltíssim. També les figures pures i la repetició: papers de paret, rajoles hidràuliques o patrons de cortines. M’obsessiona. És que a més sempre aporta un contrapunt que ressalta molt les figures. I no són mai només un adorn. Sempre busco que tinguin una relació del lloc on faig l’obra, que tinguin un sentit. No trio res a l’atzar. Crec que en vaig posant normes per tenir reptes. Estableixo normes per activar la creativitat.

- Parla’ns d’alguns dels teus projectes.
L’últim ha estat l’estampa de Sant Fèlix per a la festa major de Vilafranca 2022 i sempre el recordaré per l’ambient que s’ha generat i perquè sempre he viscut molt intensament la festa major. El fet que m’ho proposessin, sense esperar-m’ho gens, agradant-me com m’agraden les figures dels sants i amb un resultat del que n’estic molt satisfeta, em va encantar. D’altra banda, vaig estar fa uns anys a Penelles, convidada al festival Gargar, i m’ho vaig passar molt bé. Jo no sóc muralista, faig plantilles i detalls més petitons, però conviure amb la gent que fa murals i grafit a gran escala va ser molt xulo. I ara fa poquet vam anar amb una amiga amb qui pintem juntes a un festival també de murals, al Mur Murs, de Monistrol de Calders. Estan molt bé aquestes iniciatives. Només per l’ambient ja val la pena.

- Arran d’aquestes experiències, t’interessen més el murals?
És que jo sóc més de fer detalls. A Penelles vaig fer tota una façana i va ser genial, però una façana se’m fa gran. No és que no pugui fer-ho però m’interessen les coses petites. Vas per un carrer, gires a la cantonada i et trobes un animaló allà. Hi ha gent molt més bona que jo per fer murals!

- I la intervenció al Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya?
Sí, allà hi vaig posar un paper de paret. Són detalls que fan que el lloc guanyi un plus. Amb l’amiga que us deia, quan anem a pintar diu que som les "Robin Hood de les parets" perquè busquem parets o llocs deteriorats. Per exemple, ara i aquí, si anés a pintar ho faria en aquella placa de l’aigua que ja està pintada. Hi posem alguna cosa maca i guanya bastant. Busquem espais que ja estan pintats o que estan deteriorats i li posem un detallet: unes hidràuliques, un animaló… I la gent passa i s’ho mira. Li dones un valor que no tenia. Els grans murals m’encanten perquè impacten, omplen tot l’espai. Però jo estic entre els que fem street art més petitonet, amb plantilles o adhesius. Ja sabem que pot molestar més o menys depèn de l’espai o la temàtica, però si intentes ser respectuosa amb l’espai i ho fas amb carinyo, jo crec que li dones valor. A mi m’ha enganxat molt.

 

Mural 'No paint no game' a Sant Pere de Riudebitlles | Foto: Cedida
- Com vas començar amb l’art de carrer?
Havia fet grafit de més joveneta, amb tota una colla, però vaig acabar deixant els esprais i em vaig dedicar més al dibuix i la pintura amb la idea d’exposar. Llavors vaig tenir el meu fill i no tenia temps, no em podia posar davant d’un quadre, preparar la pintura, després netejar i tot plegat. En canvi, vaig començar a fer plantilles i va ser com un repte. M’agrada molt currar-me el dibuix sobre el cartró o el que sigui i trencar-me el cap per veure com ho he de tallar perquè quedi bé la figura. I quan tinc la plantilla feta, que ho vaig fent a casa quan puc, després és un moment. Ho tinc tot preparat i ho faig.

- I té el component grafiter cent per cent.
Aquest joc m’agrada molt. Els projectes de comando són molt divertits.

- Ets de Sant Pere de Riudebitlles. Què passa en aquest poble? Com és que sempre hi ha moguda cultural?
Hi ha molta gent que es dedica a la cultura: artistes visuals i plàstics, gent del món de la dansa, del teatre, músics… Vivint-hi tanta gent de la cultura acaben passant moltes coses. Tenim una entitat que es diu Territori d’Art i som artistes plàstics però sempre que organitzem alguna cosa busquem la implicació de persones d’altres disciplines i tot és molt fàcil. I quan ho organitzen des del teatre o la dansa, igual. Sempre hi ha activitat: lectures, concerts, exposicions, espectacles, presentacions de llibres… És una sort que en un poble tan petit hi hagi tanta activitat cultural. El que passa és que, per exemple, al nucli dur de Territori d’Art, tots tenim altres feines i històries i no ens dediquem a temes com les xarxes socials per comunicar tota aquesta activitat o donar-li el ressò que es mereix. Però tampoc tenim clar que ho vulguem. Tenim relació amb els del Konvent de Berga i ens encanta el què hi fan. Gent d’allà ens diu que a Sant Pere de Riudebitlles es fan coses potentíssimes i que ho hauríem de comunicar a través de les xarxes socials i tal. Però jo no ho vull fer, ni l’altre, ni l’altre… Ho estem gaudint i és per gaudir-ho i quan s’hagi acabat s’haurà acabat. Doncs ja està. Si ho professionalitzem acabarem fent feines que no gaudim. Si ja em costa amb les meves pròpies xarxes socials, imagina’t si hagués de portar també les de Territori d’Art.

- Les xarxes socials manen massa?
Com a artista m’he trobat que presento propostes a certs llocs i no tinc prou seguidors. I m’ho han dit així tal qual. Però no faig art per cobrar, la majoria de coses que faig són gratis, com l’street art. Com que no necessito guanyar-me la vida amb l’art perquè tinc una altra feina -sóc profe de plàstica en un institut-, m’és igual. Hauria de dedicar-hi una energia que no vull dedicar a això.

Més informació: 

A

També et pot interessar