Jump to navigation
- Parla’ns de la sèrie ‘Seeds’, que podem veure aquests dies a Palmadotze dins l’exposició ‘Meaningful repetitions’. Quins conceptes hi has volgut treballar?El títol ‘Meaningful repetitions’ vol dir repeticions que tenen un sentit. No són en va, sinó que ens aporten alguna cosa amb significat. La sèrie ‘Seeds’, o ‘Llavors’, arrenca de fet d’una altra sèrie anomenada ‘Tabula rasa’. No sempre però sí normalment la pintura que faig es desenvolupa pictòricament i conceptualment des de sèries ja començades. Les sèries són una manera de treballar que tinc. En el meu cas, és una manera de treballar molt orgànica, no gaire planejada. Cada sèrie té un sentit o direcció. Cadascuna seria com una família. Per tant, cada pintura d’una mateixa sèrie aporta una cosa nova i diferent. Per mi és una manera d’estar investigant sempre. ‘Tabula rasa’ és una sèrie que comença a partir d’unes marques repetitives a partir de diferents tipus de pinzellades. Són pinzellades que troben un ritme sempre diferent, tot i ser una acció repetitiva. A ‘Tabula rasa’, el que volia era manifestar pictòricament el més pròxim possible a allò essencial. És a dir, d’una manera simple i alhora profunda, arribar a allò essencial. Al principi, en aquesta sèrie hi ha unes línies dibuixades a llapis, des de la simplicitat. Són marques que es van repetint. Més endavant sorgeixen formes o estructures més elaborades, que normalment són geomètriques. I la geometria està relacionada amb la manifestació visual dels números. La sèrie ‘Seeds’ arrenca de ‘Tabula rasa’ i aquestes marques que es van repetint es transformen en formes de llavors. Simbolitzen un nou creixement de l’acció d’intentar arribar a l’essencial. Aquelles línies més metòdiques que hi havia al principi desapareixen. Així que les “seeds” es mouen per la pintura creant nous camins.
- És habitual, doncs, que enllacis una sèrie amb la següent?Moltes vegades passa així, però no sempre. Com et deia, tinc una manera molt orgànica i no planejada de treballar. A vegades he llegit un llibre o estic formulant idees noves i sorgeix una sèrie que no té res a veure amb l’anterior. Però, en el cas de ‘Seeds’, la sèrie parteix del final de ‘Tabula rasa’.
- Sembla que aquest camí que arrenques amb ‘Tabula rasa’ i continues amb ‘Seeds’ va de l’abstracte a l’orgànic. A què atribueixes aquesta evolució?De fet, m’està sorprenent a mi mateixa. La sèrie ‘Seeds’ m’està portant cap a un camí més “figuratiu”. Crec que està sent un aprenentatge brutal i un acte de valentia seguir aquests camins que, per a mi, són més desconeguts. Ja veurem on em porten. Per ara, ha arrencat d’una manera abstracta. A molts papers dels que estic fent, algun dels que hi ha a l’exposició, comences a endevinar esquemes de formes naturals que són una mica menys abstractes. Això no vol dir que una propera sèrie, més endavant, no sigui completament abstracta. Però, sí, ‘Seeds’ és una sorpresa. Jo suposo que, a partir de ‘Seeds’, hi ha aquest concepte de llavor que s’obre cap a una forma natural.
Detall de 'Growing 3', de la sèrie 'Seeds'
- “L’acte repetitiu, com la meditació, desperta la nostra consciència sobre el temps”, dius a la presentació de l’exposició. Quines possibilitats t’ofereix la repetició?Quan dic que l’acte repetitiu és com la meditació és perquè el relaciono amb aquesta acció de ser aquí i ara. És un acte de concentració conscient però, al mateix temps, et deixes anar al que pugui passar al teu voltant. La repetició no vol dir que tot sigui igual: de fet, cada marca és diferent. És la mateixa acció però totes les marques són diferents. És una mica com el destí: un necessita acceptar la vida com ve. Repetir l’acció et fa conscient del pas del temps. Filosòficament és acceptar la nostra existència temporal. Aquest és el rovell de l’ou de l’obra. La repetició és a tot arreu. Les estacions es repeteixen però mai són iguals, a la vida moltes coses es repeteixen però sempre són una mica diferents. I a les marques, a la pintura, això també passa.
- ‘Meaningful repetitions’ està concebuda com un diàleg entre les teves obres i les d’Ignacio Uriarte. Com diries que funciona aquest diàleg?Ve de fer servir aquesta acció repetitiva en diferents contextos. L’obra de l’Ignacio té a veure amb una acció repetitiva vinculada a una antiga feina seva com a empleat administratiu. Per tant, hi ha una acció rutinària, un automatisme. Amb l’Ignacio coincidim en molts aspectes. Valorem el sentit lúdic, la fragilitat, la meditació… Ell diu: “Quan t’expresses amb els mínims elements necessaris, permets que aquests parlin per sí sols de manera plena, honesta, sense embuts ni falsificacions”. Amb aquest actitud m’hi identifico també. Hi ha un diàleg amb les nostres obres al fer servir la repetició com a eina treball, en resultats bastant diferents. Però potser, l’aportació pictòrica per mi té un caràcter poètic i un contingut filosòfic.
- A la teva pàgina web expliques que “a cada sèrie creo un espai d’experimentació que combina allò racional i allò intuïtiu”. Per què t’interessa aquesta dualitat? És una constant a la teva obra?Jo crec que sí. És una constant que va canviant de forma visual en les diferents sèries. M’interessa perquè és una condició molt humana. A la meva obra hi ha una combinació entre treball intuïtiu i treball racional tant per la manera que tinc de treballar, com d’entendre la pintura estèticament i d’afrontar el procés pictòric. Hi ha un diàleg constant entre idees intuïtives i idees racionals. De totes maneres, crec que bona part ve de la intuïció. I la intuïció és una manera de deixar que la teva experiència, allò que vas aprenent i queda al teu subconscient, vagi aflorant.
- Parles sempre de combinació però també pot ser una lluita.En el meu cas, no. La part intuïtiva i la part racional, o sigui l’inconscient i el conscient, van lligades. Una obra meva pot tenir formes geomètriques, ser abstracta, i per tant pot ser més complicada a sintonitzar per alguns, però al mateix temps és un llenguatge universal que totes les cultures entenen perquè tothom té una relació amb aquest llenguatge geomètric. Per mi no és una lluita, senzillament flueix. És un diàleg per trobar un equilibri.
- Quina inspiració has trobat en els jocs? El dòmino, el mikado, els trencaclosques, l’scrabble…Els jocs van ser en un començament la base per fer ús de pautes o estratègies lúdiques. Elements formals amb els que podia utilitzar diferents maneres de treballar com el control, la sort i la decisió personal. Una inspiració va ser llegir l’obra de Huizinga 'Hommo Ludens’.
Part de l'obra 'Seeds tracks 2 (cosmic)'
- També parles de les pintures com a font d’energia, una “energia omnipresent i creativa que connecta totes les formes de vida”. Com trasllades aquest misticisme a les teves obres?M’agradaria traslladar-ho desde la humilitat. El meu treball parla sobre diferents nivells de la consciència. Intento, a partir d’un llenguatge pictòric fins ara molt abstracte, trobar una manera d’interpretar aquesta energia, que per mi connecta amb totes les formes de vida: una Energia Universal o macrocosmos. I, en aquesta sèrie, ‘Seeds’, seria una interpretació que es manifesta en la versió microcosmos, l’energia personal creativa. Les dues dimensions estan connectades!
- “Entenc la pintura com un llenguatge que reflecteix la nostra condició humana” [...] “Vull que cada obra d’art tingui una energia immensa, vibrant i plena d’humanitat”. Ens pots explicar aquestes afirmacions?D’alguna manera, la pintura per mi és un llenguatge visual on puc seguir buscant el sentit de la vida i la condició humana. Intento reflectir en aquests actes pictòrics alguns aspectes de la nostra condició humana: tenir ús de la consciència, utilitzar i desenvolupar el llenguatge abstracte i/o simbòlic, materialitzar la intuïció i plasmar visualment idees i sentiments filosòfics. I espero que aquesta energia vital es reflecteixi en cada pintura en diferents vibracions que, de fet, són l’ànima de l’obra que és el que vull compartir.
Web Marta Marcé Instagram Marta Marcé Web Palmadotze
