Quan l’art és activisme i filosofia

La Galeria Sicart de Vilafranca presenta fins el 12 de març l’exposició col·lectiva El teorema de Maslow Nº2.0 #La necesidad satisfecha no genera comportamiento alguno

Goretti Martínez

02/02/2016

Arts

Les nostres necessites bàsiques estan cobertes: respirem, mengem i bevem, tenim casa i gent que ens estima. És això el que ens condueix a no rebel·lar-nos contra tantes i tantes coses que passen al nostre entorn? Contra els abusos del poder? Contra realitats insuportables que no patim en la nostra pròpia pell però que sí pateixen ésser humans com nosaltres? Els artistes del col·lectiu Maslow Industries es fan aquestes preguntes i moltes altres a l’exposició recentment inaugurada a la Galeria Sicart de Vilafranca El teorema de Maslow Nº2.0 #La necesidad satisfecha no genera comportamiento alguno.

Fem memòria. La piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica del novaiorquès Abraham Maslow (A Theory of Human Motivation, 1943). Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme se satisfan les necessitats més bàsiques, situades a la part inferior de la piràmide, els éssers humans desenvolupen necessitats i desigs més elevats, que apareixen a la part superior de la piràmide.

Segons Maslow, la necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament: només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de les persones per canviar la seva realitat. És un bon moment per recuperar el teorema de Maslow. Bombardejats com estem per imatges insuportables d’injustícia i dolor que pateixen éssers humans com nosaltres. Imatges que reflecteixen la realitat de persones que fins fa no tant de temps, sí que tenien les seves necessitats bàsiques cobertes; sí que menjaven, sí que bevien, sí que se sentien relativament segures, segurament se sentien estimades. I ara, què? I per què? No hi ha respostes.

És probable que els artistes que han presentat les seves obres en aquesta exposició, tampoc trobin respostes. Diu Peio Izcue, un dels artistes que ha articulat la mostra, que “passa que fins que les necessitats bàsiques no són amenaçades, la població no respon als abusos del poder”. I continua “però moltes vegades la realitat s'afanya a contradir aquest principi: així passa per exemple a les factories de Malàisia on es fabriquen els nostres telèfons mòbils i on els treballadors pateixen desmais i atacs d'histèria massius”. L’artista explica que “alguns antropòlegs ho atribueixen a una mena de màgia primitiva en la qual es refugien els empleats de manera inconscient per tractar d'escapar de l'alienació imposada, connectant en certa manera, el primer i l'últim dels estadis de la piràmide de Maslow; alguns sindicalistes, per contra, els interpreten, lluny del que es màgic, com atacs de pànic davant la situació de semiesclavitud a la qual estan sotmesos”. Amb les necessitats fisiològiques satisfetes, aquests treballadors generen comportaments que “a la vegada alteren les pròpies condicions fisiològiques bàsiques, recordant-nos que aquesta escala de Maslow, amb el seu afany il·lustrat d'ordena-ho tot en categories lògiques i successives és moltes vegades una il·lusió tan màgica com les dels pobles primitius.”

A El teorema de Maslow Nº2.0 #La necesidad satisfecha no genera comportamiento alguno, veiem intervencions molt diferents. Ro Caminal ens proposa una imatge xocant: ella mateix enfundada en una nicab amb l’estelada caminant pels carrers del Montmell. I explica a la ressenya que ens vol parlar de la immigració, de la identitat, d’amagar-nos… de tantes coses! Ens posa al davant les pors “occidentals” actuals, totes juntes. Fermín Díez de Ulzurrun és navarrès i ha birlat una A d’un monument franquista. Abans deia “Navarra a Mola” (al general Emilio Mola) i ara diu que “Navarra Mola”. A la Sicart tenim la A i una llosa de pedra amb un símbol franquista com a proves.

MawatreS ens planta les cares de Neymar i Messi “a lo Caravaggio”. Els ídols que pateixen en una imatge pràcticament negra en la qual comencem per intuir-los i acabem certificant que, efectivament, són ells. De debò pateixen, aquests referents indiscutibles de tantes i tantes persones? De debò són aquests els referents que han de tenir els nostres nens? La qüestió és que ho són.

Ramon Sicart, propietari de la galeria vilafranquina ho apunta la nota de presentació de l’exposició: “Maslow Industries proposa aquestes micro accions de crítica i reinterpretació d'alguns dels relats que conformen la nostra cultura. De forma modesta i a petita escala, ja que de tots és sabut el perill que comporten els grans relats.” L’art exerceix aquí el seu paper: rellegeix els dogmes establerts pel poder i formula interpretacions alternatives a aquests dogmes. “En aquesta exposició els artistes reinterpreten el mandat occidental de la condemna de la mandra, la felicitat del món de l'espectacle, les diferents cares de la violència, la banalitat del mal i la pròpia lectura del conflicte basc”, conclou Sicart.