Jean-Pierre Melville, el més ‘nord-americà’ dels directors de cinema francesos, a la Sala Zazie

Cine Club Vilafranca projecta el proper dimarts dia 26 la segona sessió del cicle de Retroestrenes dedicat al thriller francès, presentant la pel·lícula El silencio de un hombre, de Jean-Pierre Melville.

Andreu Navarro

24/01/2016

Arts

El film, de l’any 1967, no és solament una excel·lent mostra de cinema policíac, sinó alhora de cinema psicològic i un poema sobre la soledat. Tracta d’un assassí a sou que rep l’encàrrec de matar el propietari d’un club nocturn. Immediatament després de realitzar el treball el veu un testimoni, que després té una conducta sorprenent davant la policia. L’assassí, home meticulós, silenciós, té com a norma no deixar-se implicar mai emocionalment, però aquesta vegada trenca amb aquest hàbit fonamental en el seu ofici. La seva soledat la veiem ja des del primer moment, quan el personatge apareix a casa seva, un habitatge molt humil en un barri marginal, acompanyat únicament d’un canari en la seva gàbia.

L’estètica és molt semblant a la del cinema de gàngsters d’Estats Units –no en va Jean-Pierre Melville està considerat el més nord-americà dels directors francesos–. Hi ha una persecució en el metro que recorda molt les vistes en força pel·lícules estatunidenques, però que, en contra del que es podria pensar, són posteriors a 'El silencio de un hombre', ja que, en aquest cas, va ser el cinema negre nord-americà el que es va inspirar en Melville i no al contrari.

Aquest director va ser sempre un admirador profund de tot allò referent a aquell país; n’és una bona mostra el cognom que va adoptar –en homenatge al novel·lista novaiorquès Herman Melville, perquè en realitat es deia Jean-Pierre Grumbach–, que havia utilitzat com a nom de guerra durant la invasió de França pels nazis, ja que el cineasta va ser un membre actiu de la Resistència.

Va ser un dles grans directors francesos, però menys reconegut del que mereixia. El seu primer llargmetratge, 'El silencio del mar', tractava de l’ocupació de França, on presenta la visió d’aquest fet des del punt de vista d’un oficial alemany. Va tractar el tema de la Resistència en altres films i es va distingir en el gènere policiac, amb obres molt estimables.

'El silencio de un hombre' no seria el que és sense la interpretació d’Alain Delon. Encarna un assassí a sou solitari, fred, impassible, amb un codi de l’honor molt personal. Per això és comparat amb un samurai. El nom del personatge –Jeff Costello– és també un signe de l’admiració de Melville pel món nord-americà.

A part de l’actriu Nathalie Delon, dona de l’actor en aquell moment, apareixen dos intèrprets secundaris dignes d’esment: François Périer i Cathy Rossier. El primer, amic personal i soci de Delon en alguns negocis, és aquí un comissari, paper que va representar moltes vegades al llarg de la seva carrera.

Cathy Rossier, actriu natural de la Martinica, interpreta la pianista, decisiva en el desenvolupament i el desenllaç de la trama d’aquest film. En resum, El silencio de un hombre és una peça cabdal de la filmografia de Melville i del cinema negre no solament europeu, sinó mundial.