El rebel sense causa que fugia corrent d'una societat grisa, classista i hipòcrita

Les Retroestrenes de Cine Club Vilafranca ens tornen a regalar una pel·lícula imprescindible en pantalla gran

Lídia Oñate

04/03/2016

Arts

El director de cinema Tony Richardson va saber dotar amb solvència del caràcter terriblement rebel que particularitza el personatge de Colin Smith a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'La soledad del corredor de fondo', d'Alan Stilltoe. L'arrogància, la perspicàcia i el desafiament constant a l'autoritat atorguen un atractiu especial a Smith, interpretat per un gran Tom Courtenay.

Ambientada a l'Anglaterra dels anys 50, eminentment industrial, sortint de la post-guerra i amb una forta tensió entre classes socials, 'La soledad del corredor de fondo' retrata un rerefons procliu a la derrota, a un futur més fosc que clar i una societat amb poques oportunitats. És precisament el protagonista de la història qui demostra que, tot i no tenir grans esperances, té prou determinació per acceptar la situació i plantar-hi cara amb, fins i tot, ironia.

Colin Smith corre des de sempre. Li ve de família, diu. És un jove de 17 anys, nascut a les barriades d'una zona industrial de Nottingham i trepa en aquesta dura vida com pot. Corre, ara i sempre, perquè la ira i la frustació que sent a dins el porten a fugir corrents, com si li anés la vida. I el cert és que sovint li va. Els seus dies al reformatori no l'aconsegueixen estovar perquè el nostre corredor de fons no entén de resignacions. La seva és una cursa de resistència, de paciència i, per què no, també de gosadia. La mateixa gosadia que mostra al director de l'escola que ell, encara que li dolgui, és i serà l'amo de la seva vida.

Per a molts, la novel·la d'Stilltoe, que data del 1959, és un llibre de ruptura generacional, essencial per entendre la literatura britànica del segle XX, que exemplifica a la perfecció el caràcter de rebel sense causa. No és d'estranyar, doncs, que un dels màxims exponents del moviment cinematogràfic Free Cinema com és Tony Richardson decidís adaptar-la el 1962, amb un actor novell que just debutava en aquest film imprescindible en la història del cinema.