Mariona Moncunill i el valor simbòlic de la natura

L’artista tarragonina exposa a la galeria Palmadotze de Santa Margarida i els Monjos ‘AIL/EBS’ tot partint de cinc arbres emblemàtics del municipi

Goretti Martínez

23/03/2018

Arts

Fins al 30 de juny, la galeria Palmadotze de Santa Margarida i els Monjos, acull l’exposició de l’artista visual i investigadora Mariona Moncunill ‘AIL/EBS’. La mostra, que inclou vídeo, àudio, fotografia, altres elements i una amplíssima documentació, fa una reflexió profunda, crítica i fonamentada sobre la patrimonialització dels elements naturals i el valor simbòlic que atorguem a la pròpia natura.

"En el moment en què convertim un arbre en monument l’estem humanitzant, per un costat, i l’estem convertint en representatiu de tots els arbres, per l'altre"

El concepte
A Santa Margarida i els Monjos, com en altres municipis, hi ha una sèrie d’arbres protegits i catalogats com a Arbres d’Interès Local, recollits en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Al mateix temps, la Diputació de Barcelona, en el marc dels mapes de patrimoni cultural que fa amb els seus municipis, cataloga alguns arbres del poble com a Espècimens Botànics Singulars. Només tres dels cinc arbres recollits al POUM, coincideixen amb els cinc arbres que formen part del mapa de la diputació: Els tres pins -que ara en són dos-; l’alzina de Ca l’Ambornar i els plàtans de Les Masses.

Partint d’aquesta singularitat local i en línia amb altres projectes de Mariona Moncunill com ara ‘Forest, Forest’ (2012) o ‘Text on Snow on the Botanical Garden’ (2012), l’exposició ‘AIL/EBS’ -acrònim d’Arbres d’Interès Local / Espècimens Botànics Singulars- explora la idea de natura a través de la seva patrimonialització i de la gestió del seu valor simbòlic.

Les paraules de l’artista
“D’aquests cinc Arbres d’Interès Local i cinc arbres catalogats com a Especímens Botànics Singulars, només tres coincidien. I això em va fer despertar la curiositat perquè hi ha un tema que sempre m’ha interessat molt: com convertim la natura en patrimoni".

"De fet la idea de la investigació i l'exposició era mostrar una imatge molt analítica i crítica sobre com gestionem el patrimoni i el valor simbòlic que hi va vinculat. Llavors, tot i que per un costat és òbviament molt interessant que protegim la natura i la cataloguem com a patrimoni per a protegir-la com a ecosistemes, també hi ha una herència que ens ve del romanticisme, de la manera que tenim d’entendre la natura, que és molt bucòlica, molt romàntica. I que remet a la natura “única”, a la que li demanem que ens remeti a una experiència estètica, a la que reconeixem com a “bella”. Per exemple, això es veu molt en el cas de la catalogació que fa la Generalitat. Als arbres d’interès catalogats a Catalunya se’ls hi diu “arbres monumentals”. Per tant, és un procés en el qual estem monumentalitzant un arbre. I un arbre, en principi, no és cap monument. En el moment en què convertim un arbre en monument l’estem humanitzant, per un costat, i l’estem convertint en representatiu de tots els arbres, per l'altre: el convertim en un símbol de la natura”.

L’exposició
El vídeo ‘Tinc ametllers, però no s’acaben d’assemblar a una olivera’, es basa en dues entrevistes a Josep Maria Calaf, tècnic de medi ambient de l’ajuntament, i a Josep Anton Pérez Arriaga, de Tríade Serveis Culturals, empresa encarregada de fer els mapes de patrimoni de la Diputació, que despleguen alguns aspectes tant pragmàtics com simbòlics de la catalogació i protecció dels arbres.

La instal·lació documental ‘Són arbres molt vells’, en canvi, és una reflexió a través d’una selecció de documentació acumulada durant el procés de recerca i en veu de la pròpia artista. Aquesta, apunta a alguns aspectes crítics en relació a la patrimonialització de la natura a través de la catalogació d’espècimens botànics concrets i als discursos complexes, altament ideològics i, de vegades, contradictoris al voltant d’aquestes pràctiques. El títol és una frase treta de context d’un dels llibres que formen part de la instal·lació.

La sèrie de collages fotogràfics ‘Los árboles de Europa’ contraposa l’especificitat i la singularitat dels cinc arbres d’interès local amb la imatge tipus de cadascuna de les seves espècies de dues guies de botànica. En les guies i enciclopèdies de botànica, els arbres representats són privats de la seva singularitat per a representar a tota la seva espècie, mentre que els arbres d’interès local, són destacats i protegits justament pel contrari; la seva singularitat. La sèrie, que pren el títol d’una de les guies utilitzades per als collages, substitueix una imatge per l’altra, de manera que insereix un arbre concret i singular de Santa Margarida i els Monjos en representació de tota l’espècie i viceversa.

Finalment ‘AIL/EBS’, és un mapa del municipi que queda soterrat sota tots els seus arbres d’interès local i els espècimens botànics singulars representats, aquí, per un altre tipus d’imatge idealitzada dels arbres i reproduïda en sèrie, sense un interès específic ni cap tipus de singularitat, com són els arbres per a modelisme.

Mariona Moncunill
Mariona Moncunill Piñas (Tarragona, 1984) viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB. És també doctora en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. S’ha format i ha fet recerca als Països Baixos, Alemanya i Colòmbia.
El seu interès en l'anàlisi discursiva i de les formes d’ús i modificació del valor simbòlic l’han portat a treballar amb diferents àmbits com ara l'espai expositiu i la museografia, la infografia periodística, la biblioteconomia i la gestió del coneixement o la construcció de la idea de natura a parcs i jardins botànics.