Jump to navigation
Molts el vam conèixer gràcies a 'Dead Wenddy' que, per cert, no hem trobat a Internet! “Algun dia el penjaré”, ens assegura el seu director Dídac López. Això esperem! Avui, però, ens asseiem amb ell a l’ombra d’una terrassa per parlar de ‘Todos son iguales’, la mini sèrie d’un assassí en sèrie que Gomet Produccions va estrenar a finals del 2014 i que fa uns dies participava al festival Cortos con K. Si ser-hi convidat ja va ser tota una sorpresa, encara ho va ser més poder particiar a la taula rodona al costat de referents com Jaume Balagueró.
“M’agrada molt la violència audiovisual”, en Dídac és així de contundent. Hi afegeix un “audiovisual” ben clar, i és que si heu vist algun dels seus treballs segur que recordeu alguna de les escenes de sang i fetge, explícites i desenfadades alhora. “L’humor negre acompanya la violència. Després d’una mort o una mutilació sempre hi ha un acudit”. Coses del gènere! Als qui no hi estem habituats ens impacta, però també és certa la reflexió que ens fa, “la violència no és realista, sinó de cartoon”, i ara que ho diu, reconec que m’ha fet pensar en els gags de ‘Rasca y Pica’ als Simpson. Ens diu que a l’estat espanyol no existeix una cultura tan arrelada del gènere slasher com hi és als Estats Units, però molts coneixem pelis com ‘Viernes 13’ o ‘La Matanza de Texas’.
“La sang no la faig per provocar, m’ho demana el cos. M’agrada fer coses que tenen un públic reduït i sé que comercialment és dificil”. Certament, no ha escollit un gènere majoritari. Ara bé, darrere els seus treballs s’hi amaga alguna cosa més: “'Todos son iguales' no és només sang i fetge, hi ha un zasca molt clar a l’església (que no a la religió)” sentencia López.
Ara bé, els 450 euros de pressupost que van tenir per rodar la web sèrie es van esfumar en maquillatge físic, motlles, extremitats, budells, etc. I és que si alguna cosa ha aconseguit en Dídac és encomanar l’entusiasme dels seus guions a amics que es posen davant i darrere les càmares. “Que treballant així et truquin per participar en un festival com Cortos con K, és una gran satisfacció”.
Per després de l’estiu tindrem nou curtmetratge, tot just estan muntant-ne el so. Ens assegura que no hi haurà sang! Ens ho creiem? “En aquest curt hi ha un canvi de registre totalment, un toc sentimental inesperat amb anècdota de sèrie B”. És un projecte que va escriure als 17 anys; “l’he rodat ara que ja he passat dels 30 i manté l’essència, però òbviament, amb els anys creixes i ho millores”. En aquest cas el rodatge va ser express, dues jornades maratonianes, de 12 hores amb quatre actors professionals, entre els quals dues vendrellenques com ell, Maite Heras i Lucía Torres.
“Tinc molts guions escrits que segurament mai rodaré i alguna idea de pel·lícula”. En Dídac López ens explica que té 5 o 6 curts rodats abans de Dead Wendy i una trilogia de curtmetratges zombies rodada al Vendrell. Tot i la curiositat que ens desperta, no sabem si això ens ho deixarà veure algun dia.
Si heu arribat al final de ‘Todos son iguales’, ja heu vist qui és el supervivent. “A les pelis qui primer es mor són els personatges negres o homosexuals. Durant l’època de Reagan aprofitaven el cine de terror per adoctrinar els joves. Els negres han començat a sobreviure tot just fa 10 anys”. Si a moltes pel·lícules slasher hi ha una ‘final girl’, la noia que sobreviu, en Dídac aquí ha volgut trencar aquest motlle i tenir un ‘final gay’. “I el masclisme al cinema- reflexiona - encara és molt present; poques actrius protagonitzen pel·lícules passats els 50 anys, cosa que no passa amb els homes”. Cert! I se’ns acudeixen uns quants noms com Johnny Depp o Tom Hanks, per exemple.
Si voleu veure ‘Todos son iguales’, aquí us deixem els enllaços. El director ens recomana veure-la seguida, diu que guanya molt!
Todos son Iguales 1x01 (El Desconocido)
Todos son Iguales 1x02 (La Excursión)
Todos son Iguales 1x03 (El Cura) FINAL
Pots recuperar l'article de Surtdecasa Penedès dedicat a Dead Wendy aquí.
