Foto: 

Santi Cabezas
El cementiri de Sant Joan de Mediona pintat per Parera Romagosa

Cementiris del Penedès. Parera Romagosa

La família del pintor vilafranquí tanca un projecte inacabat amb la col·laboració d’una vintena d’artistes
Goretti Martínez
,
07/11/2018
Arts
Una carpeta blava, tres paraules i un nom: Cementiris del Penedès. Parera Romagosa. Un pla traçat sobre un mapa del Penedès, 27 cementiris esbossats a principis dels anys vuitanta, 6 cementiris pintats a l’oli a principis dels noranta. Un fil per estirar. La família de l’artista vilafranquí Parera Romagosa volia retre-li un petit homenatge aquesta tardor, quan fa 25 anys que es va morir. Al principi van pensar en una exposició retrospectiva però descobrir el contingut de la carpeta els va fer canviar de parer. Vam decidir tancar el cercle, acabar aquell projecte a mig fer i fer-ho buscant la implicació d’una vintena d’artistes de diverses generacions i diverses disciplines. El resultat es podrà veure del 23 de novembre al 30 de desembre a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès.

Josep M. Parera Romagosa (1951 - 1993) va ser un pintor vilafranquí molt lligat al seu entorn. Va destacar en el camp de la pintura amb exposicions en sales com Palma XII, al Firart i amb diverses exposicions a Barcelona, Madrid i a l’estranger. Un dels fills de Parera Romagosa, el Ricard Parera Ràfols, ens ha explicat el projecte dels cementiris del Penedès, el seu origen i la seva evolució.

L’inici
“Aquesta tardor fa 25 anys que es va morir el nostre pare
i volíem fer-li un petit homenatge. En un inici, aquest homenatge havia de ser una exposició retrospectiva. Vam parlar amb el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca i els hi va semblar molt bé. Aquesta idea tirava endavant. Fins que un dia, tot fent un cafè amb la meva mare, em va dir “Hi ha un projecte inacabat que tinc a casa i te l’he d’ensenyar”. Em va portar una carpeta amb 27 cementiris del Penedès esbossats a principis dels anys vuitanta. Jo tenia uns cementiris acabats a casa, fets per mon pare a l’oli a principis dels noranta. I, aleshores aquí vam fer un canvi de xip i vam pensar que aquest nou camí era una oportunitat. Vam pensar que podia anar bé.
Obrim la carpeta, trobem els cementiris esbossats, un mapa amb el Penedès tot guixat amb diversos senyals i comencem a estirar fils. Parlem amb ma mare, la resta de la família i amics i ens decidim a acabar el projecte: tancar el cercle.
Al principi no sabíem si interessaria a la gent. Però recordo anar a veure l’artista Fèlix Plantalech al seu estudi: “Has d’anar per aquí!”. Tothom ens deia que s’havia de fer.”

El camí
“Fa un parell d’anys que vam començar a treballar. Primer ho vaig explicar a un parell d’amics i em deien “Això s’ha de fer!”. Després vaig contactar amb el dissenyador Raimon Benach, que a banda de ser amic meu de tota la vida, els nostres pares es coneixien. Ell em va dir “Ho fem”. Jo no sabia ni per on començar i ell m’ha ajudat molt en la part de maquetació i disseny del llibre que recull tot aquest procés. Fa un any i mig vam fer una llista d’artistes relacionats amb el Penedès, relacionats amb mon pare o amb la nostra generació. Hem anat quedant amb ells i elles: alguns ho saben des de fa un any i mig i altres des de fa tres o quatre mesos.”

El perquè
“El que ens crida molt l’atenció és que és un projecte inacabat i, pel que sabem (pel que ens ha explicat ma mare), es tractava fer tots els cementiris de l’Alt Penedès i exposar-los a la Capella de Sant Joan de Vilafranca. N’hi ha 27, en tenim 6, en falten 21. Hem de buscar la gent que els faci. Al principi ho volíem fer amb artistes relacionats amb mon pare, de l’època, però vam decidir obrir mires i anar a buscar altres artistes, formats i estils. Intentar ajuntar diferents generacions: tenim el Raimon Colomer Pagès, un artista clàssic vilafranquí, i el pianista Joan Solana, que deu ser el més jove de tots i és nascut al 1990. Vam fer un llistat, al principi, que començava amb la pintura però continuava amb la música, la poesia, la filosofia, l’escultura, l’art floral, la fotografia… “


Esbós del cementiri de Sant Pere Molanta | FOTO: Santi Cabezas

La resposta
“Vam obrir en el seu moment un excel amb el llistat d’artistes que ens agradaria que hi participessin. Avui l’obro i està tot verd. Tothom ha acceptat i ningú hi ha posat ni una coma. S’ha de dir que els artistes col·laboren i tots s’han mostrat disposats a fer-ho. Estem molt agraïts. Els participants són: Fèlix Plantalech, Jordi Llavina, Anna Gual, Josep Massana, Jordi Cabestany, Olga Álvarez, Raimon Benach, Àlex Cassanyes, Lluís Massachs, Leo Tejedor, Joan Solana, Foix Cervera, Josep M. Esquirol, Pere Lluís Via, Colomer Pagès, Roger Martínez, Roser Blanch, Clara Cols, August Rossell, Sílvia Amigó, Carles Sanz, Marc Sadurní i jo mateix.”

El resultat
“Crec que hem aconseguit una exposició molt eclèctica, no només pel format sinó també per les mirades. En un inici, el projecte anava molt lligat a la idea del meu pare: anar a Santa Fe del Penedès i dibuixar el cementiri de Santa Fe del Penedès. Però vam decidir no imposar res als artistes, que cadascú s’ho agafés a la seva manera. Hi ha qui s’ha agafat al lloc, altres al territori o al color o a la mort… Hi ha qui s’ha agafat a la reflexió sobre coses que segurament, l’any 1983, no es pensaven: realment vull estar al cementiri quan m’hagi mort? M’han d’enterrar? Hem decidit documentar tot el projecte en un llibre que sortirà a la llum el mateix dia que s’inaugura l’exposició. És una edició molt limitada. Vivim temps on les experiències són efímeres. Personalment, és un projecte prou important, i m’agradaria deixar-ne un record d’alguna manera. El llibre d’artista em sembla la forma més adequada de fer-ho. Una peça en si mateixa, on quedi reflectit tot el procés. I un lloc on poder recórrer i combatre aquesta fugacitat. Ara ens centrem en l’exposició a la Capella. És un espai que coneixem bé. Hi hem anat, hi hem vist art allà exposat. Però la gràcia seria que seguís l’esperit que hem seguit al llibre: incloure totes les mirades, amb ritme però que deixi respirar i pensar. Per a l’exposició comptem amb el suport del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Juntament amb els seus tècnics, estem donant forma definitiva a aquesta iniciativa.”

  • imatge de control 1per1
Del 23 de novembre al 30 de desembre
Vilafranca del Penedès
A

També et pot interessar