,
28/07/2016
Cinema
'Mi perfecta hermana'

Acabem temporada!

Aquesta setmana acabem temporada. Hem allargat les sessions durant tot el juliol amb l'objectiu que no faltessin títols destacats a la pantalla de la Zazie i ara fem un breu descans durant l'agost per retrobar-nos al setembre.

Les pel·lícules que hem triat per acomiadar-nos són 'Mi perfecta hermana', un drama que ens arriba de Suècia i que tracta el tema dels trastorns alimentaris a través de la relació entre dues germanes. Pel cap de setmana, us proposem la comèdia italiana 'Si Dios quiere', un divertimento que ha triomfat a les sales i que us farà passar una bona estona segur.

Aquí en teniu els detalls:

Mi perfecta hermana
La virulència del trastorn alimentari

Dijous 28 de juliol, 20:15h
Divendres 29 de juliol, 21:15h Sala Zazie

Direcció i guió: Sanna Lenken.
Intèrprets: Rebecka Josephson, Amy Diamond, Annika Hallin, Henrik Norlén.
Drama. Suècia, 2015, 105'. Projecció en V.O. (suec) subtitulada.

Un cop Stella entra al apasionant món de l'adolescència amb 12 anys, descobreix que la seva germana gran Katja, el seu model a seguir i a la qual tothom admira, amaga un trastorn alimentari. Els problemes d'esquena de Stella quedaran en un segon pla quan ella s'assabenti de la malaltia de la seva germana. Dividida entre la lleialtat a la seva germana i la preocupació per ella, lentament la família s'anirà dividint en dos. Sanna Lenken explora la virulència amb què els desordres alimentaris danyen el cos de qui els pateixen i les vides dels que els envolten. Amb el tipus d'humor, compassió i sensibilitat que només el coneixement de primera mà proporciona.

Si Dios quiere
La comèdia italiana de més èxit

Dissabte 30 de juliol, 20h
Diumenge 31 de juliol, 19h

Direcció: Edoardo Maria Falcone.
Guió: Edoardo Maria Falcone i Marco Martini.
Intèrprets: Marco Giallini, Alessandro Gassman, Laura Morante, Ilaria Spada.
Comèdia. Itàlia, 2015, 87'. Projecció en versió doblada.

Tommaso és un cardiòleg de renom liberal i ateu. Malgrat la seva aparent vida perfecta, el seu matrimoni amb Carla, la mare dels seus dos fills, ha anat deteriorant cada vegada més. Mentrestant, la seva decebedora filla Bianca no mostra interès per res en la seva vida. Per aquest motiu les esperances cauen en el seu intel·ligent fill Andrea que estudia medicina i té un futur molt prometedor. No obstant això, un dia revoluciona la seva família amb una impactant notícia: vol fer-se capellà. Escrita i dirigida per Edoardo Maria Falcone, qui debuta en la direcció amb aquest llargmetratge premiat amb el premi David de Donatello a la millor òpera prima.

Esperem que segui gaudint del cinema aquestes setmanes. No ens n'haurem adonat i ja hi haurem tornat! Bon agost!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub