Mira diferent
,
24/02/2015
Cinema

Camino a la escuela

Quan el camí és massa llarg

Pascal Plisson (director de Massai o Los guerreros de la lluvia) va viure dos anys a Kènia, on feia documentals per la BBC i National Geographic. Mentre rodava envoltat de paisatges idílics veia passar nens de camí a l'escola i es preguntava... els quedarà molt per arribar-hi? Camino a la escuela n'és la resposta.

Aquest documental narra l'extraordinari periple que han de fer Jackson, Carlitos, Zahira y Samuel per arribar a les seves escoles. Plisson no s'endinsa en les vides d'aquests infants, simplement els observa i escolta de manera detallada en cadascun dels seus trajectes. S'agraeix la senzillesa del llenguatge, respectant les converses reals i evitant la veu en off que hagués dramatitzat en excés les escenes. Darrera de les quatre històries hi ha un missatge polític clar que el director no té cap intenció d'amagar: cal treballar més perquè tots els infants puguin anar a l'escola en bones condicions.  

Camino a la escuela s'emparenta a allò que podem anomenar "cinema didàctic", un gènere en sí mateix per als francesos, que consideren l'educació un tema d'estat a debatre de manera constant. Amb el premi César al millor documental francès sota el braç, Pascal Plisson endinsa la càmera en paisatges magnífics, que contrasten amb el sacrificat camí... El camí cap a l'escola, el camí cap al futur.

Dijous 26 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 27 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

'La gran il·lusió', per Josep Arnan
11/02/2020
'La gran il·lusió'.
Llegir més
'Res a veure amb la nostàlgia', per Roderic Villalba
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
Llegir més
'La simbiosi entre un cineclub i el seu públic', per Lídia Oñate
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
Llegir més
'We’ll always have Paris', per Fina Corredor
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
Llegir més
'El cinema que remou', per Gemma Urgell
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
Llegir més
'Primer amor', per Sílvia Amigó
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
Llegir més
'La finestra indiscreta', per Jordi Romeu
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.
Llegir més