,
28/04/2016
Cinema
Imatge de 'O los tres o ninguno'

D'A, la gestió del dol i trauma transformat en humor

Acabem la setmana laborable amb un parell de propostes interessantíssimes que ens ofereix el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona: Les amigues de l'Àgata i El tesoro. Recordeu que aquest és el nostre primer any com a subseu del D'A i, fins al moment, estem contentíssims, tant per la qualitat de les pel·lícules projectades com per la valuosa resposta del públic, que no ha dubtat a aprofitar l'oportunitat. Però, a més, hem preparat un repertori que no us pot passar desapercebut: El amor es más fuerte que las bombas i O los tres o ninguno són dues pel·lícules absolutament imprescindibles.

La setmana vinent tindrem Retroestrena, amb el mític Miquel Àngel interpretat per Charlton Heston a El tormento y el éxtasis, i una autèntica lliçó de cinema, la que ens dona l'iranià Jafar Panahi a Taxi Teheran.

Les amigues de l’Àgata
Autoria catalana i talent prematur

Dijous 28, 20:15h Sala Zazie

Direcció i guió: Laia Alabat, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen.
Intèrprets: Marta Cañas, Carla Linares, Elena Martín i Victòria Serra.
Comèdia. ESPANYA, 2014. 70'. Projecció en V.O. (català).

Les amigues de l'Àgata està escrita i dirigida per quatre joves directores que assumeixen una autoria col·lectiva en la qual es dilueixen els rols, i que semblen reencarnar-se en les quatre joves protagonistes d'aquesta història amb la qual tothom podrà identificar-se. Una història iniciàtica que parla de la joventut, de la fi d'una etapa, de la pèrdua i la fidelitat, explicada de manera propera, màgica i delicada, allunyada dels tòpics. Rodada entre Barcelona -on abunden les nits que passen fent-la petar en portes de bars i en festes en terrasses- i la Costa Brava, les aventures de l'Àgata i les seves tres amigues de la infància evoquen vivències compartides i arrenquen somriures de complicitat. Pronostiquem onades d'empatia.

El tesoro
Una comèdia minimalista

Divendres 29, 21:15h (V.O.S) Sala Zazie

Direcció i guió: Corneliu Porumboiu.
Intèrprets: Radu Banzaru, Toma Cuzin, Florin Kevorkian, Iulia Ciochina.
Comèdia. ROMANIA, 2015. 90'. Projecció en V.O. (romanès) subtitulada.

De la nova onada de cineastes romanesos que va aparèixer amb el canvi de segle, Corneliu Porumboiu és potser el més esmunyedís, el més inclassificable. I El tesoro n'és la demostració perfecta: una faula sobre el present i el passat de Romania per mitjà d'una estructura de conte infantil que inclou un veí misteriós, una ambició desmesurada i un tresor en forma d'herència procedent de l'època soviètica. Breu i concisa, la pel·lícula té una aparença de comèdia intranscendent que no eclipsa la gran precisió en la posada en escena (la seqüència al jardí de la recerca del "tresor" és memorable) ni la potència de la metàfora. Una miniatura imprescindible. Premiada a Cannes amb el premi A Certain Talent, premi Fipresci al Festival d'Atenes i millor guió al del Caire.

El amor es más fuerte que las bombas
La negociació dels vius amb els morts per ser lliures

Divendres 29 d'abril, 19h
Dissabte 30 d'abril, 20h
Dimecres 4 de maig, 21:15h (V.O.S) Sala Zazie

Direcció: Joachim Trier
Guió: Joachim Trier, Eskil Vogt
Intèrprets: Jesse Eisenberg, Gabriel Byrne, Isabelle Huppert, David Strathairn.
Drama. NORUEGA, 2015. 105'. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada i en versió doblada. No recomanada a menors de 12 anys.

Per commemorar la famosa fotògrafa de guerra Isabelle Reed (Isabelle Huppert), morta en accident de trànsit tres anys enrere, una galeria d'art prepara la retrospectiva de tota la seva obra. Aquest esdeveniment fa que el fill gran (Jesse Eisenberg) visiti la casa familiar, on es retroba amb el seu pare (Gabriel Byrne) i el germà petit. El dol que persisteix i l'imminent article que publicarà el reporter que va acompanyar la fotògrafa en diversos conflictes bèl·lics desvetllant la veritable causa de la mort de la mare i esposa, fa que cada membre de la família s'encari amb la seva pròpia guerra i intenti reconciliar-se amb la morta, a qui recorden de manera diferent. El director Joachim Trier es val de la narrativa fragmentada amb magistrals salts endavant i enrere, incloent seqüències repetides des de diferents punts de vista per desentrellar el trencaclosques familiar. El film va concursar en la secció oficial del darrer festival de Cannes i és guanyador del Festival d'Estocolm 2015.

O los tres o ninguno
Quan el trauma es transforma en humor

Dissabte 30 d'abril, 18h (V.O.S)
Diumenge 1 de maig, 19h
Dimecres 4 de maig, 19h Sala Zazie

Direcció i guió: Kheiron.
Intèrprets: Kheiron, Leïla Bekhti, Gérard Darmon.
Comèdia. FRANÇA, 2015. 102'. Projecció en V.O. (francés) subtitulada i doblada. No recomenada a menors de 12 anys.

El còmic francés Kheiron, molt popular al seu país, debuta com a director amb una comèdia basada en la seva pròpia vida. Una família viu aparentment tranquil·la en un petit llogaret del sud de l'Iran. Però de sobte Hibat, el pare, s'immisceix en tensos assumptes polítics i acaba amb els peus a la presó per defensar els seus ideals, contraris al règim. Després del seu pas per la presó decideix fugir amb la seva dona, Fereshteh, i el seu fill petit, Kheiron, a França a la recerca d'oportunitats i una nova vida. Aquest viatge canviarà la vida de tota la família per sempre. Seguint l'empremta del film La vida es bella, O los tres o ninguno és un dels més grans èxits de taquilla de França dels últims anys, i va estar nominada al César a la millor òpera prima.

El tormento y el éxtasis
Miquel Àngel i el patiment del geni

Dimarts 3 de maig, 21:15h Sala Zazie

Direcció: Carol Reed.
Guió: Philip Dunne.
Intèrprets: Charlton Heston, Rex Harrison.
Drama. EUA, 1965. 139'. Projecció en V.O. (anglés) subtitulada.

Renaixement italià, principis del segle XVI (Cinquecento). Quan el papa Juli II (Rex Harrison) encarrega a Miquel Àngel (Charlton Heston) que pinti el sostre de la Capella Sixtina, l'artista rebutja el treball. El Papa l'obliga a acceptar-ho, però Miguel Ángel destrueix la seva obra i fuig de Roma. Quan, per fi, reprèn el projecte, aquest es converteix en un enfrontament de ferrries voluntats, avivat per constants diferències artístiques i temperamentals. Drama històric basat en un best-seller d'Irving Stone. Nominada a 5 Oscars, El tormento y el éxtasis és una de les millors aproximacions que ha fet el cinema al món de l'art, tot retratant dos personatges sense els quals la història de l'art i la humanitat no sería la mateixa.

Taxi Teheran
Una lliçó de cinema i vida de Jafar Panahi

Dijous 5 de maig, 20:15h
Divendres 6 de maig, 21:15h Sala Zazie

Direcció, guió i intèrpret: Jafar Panahi
Documental. IRAN, 2015. 82'. Projecció en V.O. (irànic) subtitulada. No recomenada a menors de 7 anys.

Jafar Panahi, director, guionista i actor d'aquesta història, torna a desafiar les prohibicions que pesen sobre ell per radiografiar la societat iraniana des de l'interior d'un taxi. La curiositat pel món que l'envolta venç el seu imposat confinament i, mentre condueix el seu taxi clandestí, retrata, a estones de forma greu i a estones desenfadada, els problemes de la societat on viu per mitjà de la deliciosa interacció amb els seus clients, entre els quals hi ha l'advocada pro-drets humans Nasrin Sotoudeh, sobre qui també recau una prohibició per exercir el seu ofici des del 2011. Ós d'Or del Festival de Berlín i Premi Fipresci. Sessió en col·laboració amb Amnistia Internacional.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.