,
26/01/2018
Cinema
Imatge de 'Handia'

Del gegant basc a l'artista desastre

Tanquem el mes de gener amb una nova tongada de programació variada. Són les pel·lícules que creiem imprescindibles i les que volem que tingueu ben a prop perquè no us faci mandra sortir de casa. Aquesta setmana, la pel·lícula del Cineclub é sla basca 'Handia', film inspirat en un fet real de mitjan s.XIX i, fins i tot, en la seva llegenda, l’anomenat Gegant de l’Altzo, que forma part del folklore basc. Us proposem, d'altra banda, 'El sentido de un final', amb una colla d'actors meravellosos i Jim Broadbent al capdavant.

La setmana que ve tindrem com a pel·li del Cineclub un dels films que ens han recomanat per activa i per passiva durant les darreres setmanes, l'extraordinari experiment 'Loving Vincent'. I riurem una mica amb la comèdia, molt al dia de la qüestió social, 'Thi Mai, rumbo a Vietnam'. 

Més endavant tindrem per fi a la Zazie una pel·lícula imprescindible, 'The Disaster Artist', i la comèdia alemanya 'Olvídate de Nick'.

Handia
El gegant exhibit

Dijous 25 de gener, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 26 de gener, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Aundiya
Direcció: Jon Garaño, Aitor Arregui.
Intèrprets: Ramon Aguirre, Eneko Sagadoy.
Drama. EUSKADI, 2017. 114’. Projecció en V.O. (euskera) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Film inspirat en un fet real de mitjan s.XIX i, fins i tot, en la seva llegenda, l’anomenat Gegant de l’Altzo, que forma part del folklore basc. És un esforç de producció del col·lectiu Moriarti, en línia amb altres pel·lícules basques de fa dues o tres dècades. Un món vell que es resisteix a desaparèixer mentre costa que en surti un de nou. Assistim al naixement de la insaciable societat de l’espectacle. Velles imatges concebudes amb sensibilitat pictòrica.
Premi Especial del Jurat al Festival de San Sebastián 2017. Tretze nominacions en els propers premis Goya com a Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió, entre d’altres.

El sentido de un final
Té sentit autoenganyar-se?

Divendres 26 de gener, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 27 de gener, a les 20h
Diumenge 28 de gener, a les 19h
Dimecres 31 de gener, a les 20:15h

Títol original: The Sense of an Ending
Direcció: Ritesh Batra.
Guió: Nick Payne.
Intèrprets: Jim Broadbent, Charlotte Rampling, Harriet Walter, Michelle Dockery, Emily Mortimer.
Drama. REGNE UNIT, 2017. 108’. Projecció en versió doblada. No recomanada per a menors de 12 anys.

L’acurada  i no tant crua adaptació de la premiada novel·la homònima del reputat escriptor anglès Julian Barnes. Es tracta d’una reflexió sobre la soledat, les relacions sentimentals i l’amistat, però sobretot de la mentida.  Batra ens relata la història d’en Toni, un jubilat i divorciat que manté una plaent, rutinària i solitària vida. Tot això canviarà molt en reaparèixer el seu gran amor, la Verònica (Charlotte Rampling), la seva novia dels temps de joventut a la universitat.
Tots aquests canvis i retrobaments, venen donats per un sorprenent llegat, un diari que guardava el seu millor amic, ara es troba en mans de la misteriosa Verònica, una dona anciana i gelosa de la seva intimitat, que no li posarà fàcil en voler-lo recuperar. El Toni no tindrà més remei que fer una serie de “flahsbacks” al seu passat que recrearan moments mai oblidats tot i que  que pensava estaven superats. Podrà actuar responsablement en conèixer les consequències que els seus actes van comportar? La bona direcció i l’acurat treball d’actors, així com, la posada en escena de tots aquests records i moments transcendentals, ens faran viure si en Toni es capaç de veure més enllà dels seus propis fantasmes.

Loving Vincent
Les pintures a l’oli de Van Gogh cobren vida

Dijous 1 de febrer, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 2 de febrer, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: Loving Vincent
Direcció: Dorota Kobiela i Hugh Welchman.
Guió: Dorota Kobiela, Hugh Welchman, Jacek Dehnel.
Intèrprets: Douglas Booth, Helen McCrory, Saoirse Ronan, Aidan Turner, Eleanor Tomlinson, Chris O’Dowd.
Biopic animat. POLÒNIA - REGNE UNIT, 2017. 95’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Com si es tractés de l’anatomia d’un suïcidi, Kobiela i els seus col·laboradors, junt amb un centenar d’artistes, il·luminen els nostres ulls amb una hipòtesi sobre la mort del famós pintor holandès Vincent Van Gogh. Minuciós treball d’artesania que omple de moviment els seus quadres i particular estil pictòric, al mateix temps que, ens fa reviure els fets més coneguts d’aquest fracassat pintor -en vida-. L’evolució del film és fascinant i la pinzellada del pintor pèl-roig sobresurt del quadre, impregna la resta de fotogrames i ens fa sentir empatia pels moments de dubtes, amors i decepcions del magnífic pintor impressionista.
Loving Vincent, va aconseguir el premi al Millor Film d’Animació del Cinema Europeu i està nominada als Oscar 2018 en la categoria de Millor Film d’Animació.

Thi Mai, rumbo a Vietnam
Digne apropament a la realitat social mitjançant l’humor

Divendres 2 de febrer, a les 19:30h
Dissabte 3 de febrer, a les 20h
Diumenge 4 de febrer, a les 19h
Dimecres 7 de febrer, a les 20:15h

Títol original: Thi Mai, rumbo a Vietnam
Direcció: Patricia Ferreira.
Guió: Marta Sánchez.
Intèrprets: Carmen Machi, Adriana Ozores, Aitana Sánchez-Gijón, Dani Rovira.
Comèdia. ESPANYA, 2018. 90’. Projecció en V.O. (castellà). Apta per a tots els públics.

Carmen (Carmen Machi) no té il·lusió de viure després d’haver perdut la seva filla. Tot canvia quan rep la carta d’una agència d’adopció on comuniquen a la filla difunta que li ha estat concedida la petició d’una nena vietnamita.
Acompanyada per dues amigues (Aitana Sánchez-Gijón i Adriana Ozores), que mai han sortit del territori espanyol, l’àvia adoptiva viatja al Vietnam per completar els tràmits de l’operació. Un actor espanyol (Dani Rovira), que ha viatjat fins a Hanoi per viure amb la seva parella, i el peculiar guia turístic nadiu que contracten s’uneixen a l’odissea de la Carmen per endur-se a casa la seva néta Thi Mai.
Els disbarats que succeeixen donen un to còmic a aquesta cinta que també té moments per aprofundir en una història de pèrdua i frustracions laborals i familiars.

The Disaster Artist
Boig homenatge al cinema

Dijous 8 de febrer, a les 20:15h (V.O.S.)
Divendres 9 de febrer, a les 21:45h (V.O.S.)

Títol original: The Disaster Artist
Direcció: James Franco.
Guió: Scott Neustadter i Michael H. Weber.
Intèrprets: James Franco, Dave Franco, Seth Rogen, Zac Efron, Sharon Stone, Bryan Cranston.
Comèdia. EUA, 2017. 106’. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada. No recomanada per a menors de 7 anys.

“No es tornaran els diners”, així ho advertia un cartell penjat a la taquilla d’un dels pocs cinemes on es va estrenar The Room el 2003, l’anomenada Ciutadà Kane del cinema dolent. Poc després va resultar una pel·lícula de culte pel boca-orella dels espectadors que van aguantar veure-la fins el final. Quinze anys després encara omple les sales de cinema dels EUA on la projecten.
The Disaster Artist és la recreació de com podria haver estat la gestació i el rodatge d’aquella comèdia involuntària. Un projecte de dos excèntrics inadaptats, director i protagonista, que comparteixen soledat i el somni de ser estrelles del cel·luloide. Ha rebut premis com la Concha de Oro a la Millor Pel·lícula al Festival de San Sebastià 2017; Millor Actor (James Franco) als Globus d’Or 2017, als Critics Choice Awards i als Premis Gotham. També està nominada als Oscar 2018 en la categoria de Millor Guió Adaptat. Un treball imperdible!

Olvídate de Nick
Com arribar a ser amigues i no morir durant l’intent

Divendres 9 de febrer, a les 19:30h (V.O.S.)
Dissabte 10 de febrer, a les 20h
Diumenge 11 de febrer, a les 19h
Dimecres 14 de febrer, a les 20:15h

Títol original: Forget about Nick
Direcció: Margarethe von Trotta.
Guió: Pam Katz.
Intèrprets: Ingrid Bolso Berdal, Katja Riemann, Lucile Pohl, Haluk Bilginer i Susan Duerden.
Comèdia. ALEMANYA, 2017. 110’. Projecció en V.O. (anglès) i en versió doblada.
No recomanada per a menors de 12 anys.

Sofisticada comèdia novaiorquesa on Margaretha von Trotta suavitza el to feminista al qual ens té acostumats, per endinsar-se en un film on les protagonistes s’alliberen de l’home que ha marcat les seves vides. Ara però, les torna a posar a prova obligant-les a conviure juntes en un fred i estilitzat apartament a la Big Apple de Nova York.
Jade i Maria són molt diferents, però aviat s’adonaran que no tant com es pensaven. Partint del llenguatge de la comèdia, les complicades situacions on es veuran abocades, acabaran convertint Olvídate de Nick en un interessant melodrama realista que s’adjudica la complicitat de l’espectador sense complexes.

Ens veiem a la Zazie! Més informació a www.cineclubvila.cat

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub