,
13/01/2016
Cinema
Això és el que us hem preparat pels propers dies

Dimecres de cine, Retroestrenes i "pel·liculons" varis

Des que Cineclub Vilafranca va obrir la temporada 2015-2016, el nombre d'espectadors a la Sala Zazie ha anat en augment. El darrer èxit ha estat Palmeras en la nieve, que ha reunit més d'un miler d'espectadors a Vilafranca, fet que ha acabat de consolidar l'aposta de fer més passis de cinema.

Aquest mes de gener, Cineclub Vilafranca farà un pas endavant i se sumarà a la iniciativa coneguda com els “Dimecres de cine”, el dia de la setmana en el qual les entrades tenen un preu especial de 3,90 euros. Així doncs, des del proper dimecres 27 de gener els espectadors podran gaudir d'un o dos passis (depenent de la durada de la pel·lícula) a aquest preu.

Cineclub Vilafranca començarà a projectar els dimecres amb un dels darrers èxits de taquilla, Los Odiosos Ocho, l'últim film del director Quentin Tarantino, que s'estrenarà a la Sala Zazie el dissabte 23 de gener amb un passi en versió original. La resta seran en versió doblada, com és habitual els caps de setmana.

El cicle Retroestrenes, que descobreix la història del cinema a nous públics, també fa un salt i dobla el nombre de projeccions, que passaran a ser bimensuals. Cada mes estarà dedicat a un cicle diferent amb dues propostes. El mes de gener tractarà el thriller francès amb les pel·lícules Ascensor para el cadalso (que vam passar dimarts i ens va encantar) i El silencio de un hombre (26 de gener), i el de febrer versarà sobre les llums i ombres dels Òscar, coincidint amb els premis de l'acadèmia de cinema americà, amb els films Eva al desnudo (9 de febrer) i La noche del cazador (23 de febrer). Més endavant es donaran a conèixer els nous cicles.

D'aquesta manera, donem la benvinguda a l'any amb més cinema que mai i amb rècord de socis: ja som 220!
I aquí us deixem sinopsis, horaris i tràilers de tot el que hem preparat pels propers dies perquè se us vagi fent la boca aigua:

Victoria
Valent melodrama generacional explicat en temps real

Dijous 14 de gener, 20:15h
Divendres 15 de gener, 22:15h

Direcció i guió: Sebastian Schipper.
Intèrprets: Laia Costa, Frederick Lau, Franz Rogowski, Max Mauff, Burak Yigit, Nadja Laura Mijthab.
Thriller/Drama. ALE, 2015. 140 min. Projecció en V.O (alemany) subtitulada.

Hipnòtica proposta que té com a únic escenari el famós barri de Kreuzberg, a Berlín. Un únic pla seqüència ens permet ser testimonis en temps real de la vida de Victoria, una jove espanyola que viu a la capital d’Alemanya. De les quatre a les sis de la matinada veurem la trobada de Victoria amb quatre joves i com aquest fet casual regirarà la seva vida de dalt a baix. Un format arriscat que acaba atrapant-nos enmig d'aquest melodrama que parla del final de la innocència. Cal destacar la brillant actuació de Laia Costa (Victoria), que vesteix de mil matisos un personatge en constant improvisació.

45 años
Retrat d’un matrimoni sustentat per l’equilibri de la còmoda rutina

Dissabte 16 de gener, 20h
Diumenge 17 de gener, 19h

Direcció i guió: Andrew Haigh.
Intèrprets: Charlotte Rampling, Tom Courtenay, Geraldine James, Dolly Wells.
Drama. R.U., 2015. 93 min. Projecció en versió doblada.

Kate (Charlotte Rampling) i Geoff (Tom Courtenay) compliran quaranta-cinc anys de casats. El matrimoni ha assolit l’estat al qual el silenci és més necessari que dramàtic. Passegen el gos, es fan bromes i fins i tot fan l’amor. Una setmana abans de la celebració, Geoff rep una carta des de Suïssa amb la notícia que han trobat el cos d’una dona als Alps, congelat i intacte, morta cinquanta anys enrere en un accident de muntanya. La identificació correspon a qui havia estat el seu primer amor. Kate sabia d’ella, però no la va arribar a conèixer i ara no sap com fer front al fantasma que està disposat a destapar qui són ella i el seu marit, i per què estan junts. 45 años ha estat guardonada amb diversos premis, la majoria atorgats a Charlotte Rampling; hi destaquen el de millor actor i millor actriu en la darrera edició del Festival de Berlin. La pel·lícula està basada en el conte curt In Another Country, de David Constantine, que el director, Andrew Haigh, ha adaptat per mostrar amb senzillesa l’argument complex dels drames interns i soterrats.

Macbeth
Una actualització dinàmica i enèrgica
Dijous 21 de gener, 20:15h
Divendres 22 de gener, 22:15h

Direcció: Justin Kurzel
Guió: Todd Louiso, Jacob Koskoff, Michael Lesslie, basat en l’obra de William Shakespeare
Intèrprets: Michael Fassbender, Marion Cotillard, David Thewlis, Elizabeth Debicki
Drama medieval Regne Unit, 2015, 113 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

No és la primera vegada que el director australià Justin Kurzel es relaciona amb Macbeth. Kurzel va dissenyar l’escenografia d’aquesta obra per al teatre, en una versió en la qual la seva dona, Essie Davis, interpretava el paper de Lady Macbeth. Potser per aquest motiu ha decidit donar un estil visual potent al seu film, tot cuidant de manera especial l’estètica, alhora que se n’ha servit, per mitjà de la fotografia dels paisatges gèlids i emboirats d’Escòcia, per dotar de realisme les escenes de batalles. En contraposició, en altres moments ha optat per oferir un caire intimista de la relació entre Macbeth (Michael Fassbender) i la seva esposa (una esplèndida Marion Cotillard), tot reflectint en el rostre de tots dos l’aspecte sinistre de l’ambició, el crim i la culpa.

Ens veiem a la Zazie. Salut i bon cinema!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.