Jump to navigation
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres. Ja sigui per unes imatges, unes paraules, una música que ens fa sentir emocions provocant contrastades opinions. Al Cine Club Vilafranca n’he viscut moltíssims d’aquest moments i n’estic molt agraït.
Sovint volem protegir-nos del que ens provoca rebuig; per això imagino que, davant diversos gèneres de pel·lícules, actors a qui encasellem en un tipus de personatge o directors especialitzats en temes concrets, escollim el que més ens plau. El cinema és ple d’aquest instants i els que l’estimem, vivim immersos en el seu embruix, seduïts pel que la pantalla ens oferirà, expectants pel resultat artístic que tindrà aquest intercanvi. En aquest moment màgic, la sala de cinema adquireix un paper de mitjancera, esdevenint part del vincle que uneix creadors i espectadors; nosaltres, cinèfils, aplaudim, critiquem i lloem, o simplement oblidem perquè no ens commou.
Gràcies a l’actor que assumeix un paper i ens el fa viure, aquest relat esdevé íntim, intransferible. El record de la seva interpretació fa que esdevingui el gran protagonista; sense aquest treball, una trama, un diàleg, un enquadrament de la càmera, restarien buits. La llista de grans actors és interminable: Chaplin, Garbo, Gable, Dietrich..., enormement populars. Grans estrelles del “Star system” durant els anys daurats del cinema: Leight, Davis, Cooper, Brando, Hepburn, Grant, Taylor. Actors de culte per grans papers en pel·lícules d’autor: Rampling, Keitel o per ser l’actor fetitxe en els espagueti western de Sergio Leone, Eastwood, desprès convertit en gran director. Com actor habitual en films de Fellini, Mastroianni i Massina ,o de Rabal, Deneuve i Rey, si parlem de Buñuel.
I els redimits per grans directors? Com Lancaster gràcies a Visconti o Connery a les ordres de mestres com Hitchcok o Huston. I el cas de Sophia Loren? Encasellada en rols adients al seu físic exuberant i gesticulació italiana... Amb el mestratge de De Sica, brodà el cru paper de mare en el que avui diem danys col·laterals de la guerra, guanyant Palma d’Or a Cannes i Oscar per 'La Ciociara', refent així la seva carrera. I els mites? Els que degut a una mort prematura, accidental o tràgica, passen a pertànyer al grup dels semideus del cel·luloide, Valentino, Monroe, Kelly, Dean, Clift, Wood, Schneider,... recordats per la filmografia, però també pel seu tràgic destí... A tots ells infinites gràcies i màxim reconeixement. I als d’avui? Farell, Pacino ,Cotillard, Servillo, Strepp, Phoenix, Harris, Thompson i tants altres que ens seguirant il·luminant la pantalla, per omplir-nos amb paisatges d’emoció ahir, avui i 50 anys més!
Jordi Mestre Guia turístic
Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.