,
30/09/2015
Cinema
Ben Stiller i Naomi Watts a Mientras seamos jóvenes

Encara som joves

Quan una comèdia aprentment fàcil comença a generar a l'espectador sensacions agredolces, potser perquè ha viscut situacions similars a les que explica la pel·lícula o potser perquè se les veu a venir, la cosa es complica. Noah Baumbach, el director de Mientras seamos jóvenes, no ens deixa mai indiferents. Ara hi torna de la mà de Ben Stiller i Naomi Watts, ni més ni menys, amb una proposta que sembla divertida i refrescant (i ho és) però que ens porta molt més enllà. La complexitat amagada de la pel·lícula ens deixarà un bon pòsit per a la reflexió.

També ens va fer reflexionar molt el Family Tour de Liliana Torres que vam veure divendres passat a la Zazie com a tret de sortida de la Mostra de Films de Dones de Barcelona. Vam tenir el plaer de que la directora i protagonista "encoberta" de la pel·lícula ens acompanyés. Si no heu vist Family Tour, feu tot el que estigui a les vostres mans per veure aquesta meravella de la senzillesa, la sinceritat i el valor que enfronta la Lili (interpretada per l'actriu Núria Gago) amb la seva família (la família de la Lili de veritat). Aquesta setmana, divendres a les vuit també a la Zazie, la Mostra continua amb el llargmetratge de Laia Manresa i Sergi Díes Morir de dia.

Encara tenim una altra proposta que estem segurs que us agradarà. Es tracta de Mi casa en París, una pel·lícula dirigida per Israel Horovitz després que ell mateix n'escrivís l'obra teatral. Les situacions rocambolesques que pot generar la interpretació de les lleis, en aquest cas les lleis immobiliàries, són la font d'inspiració d'aquesta història protagonitzada per Kevin Kline i Maggie Smith.

Aquí teniu la informació completa d'aquestes tres propostes que tenim aquesta setmana de menú:

Mientras seamos jóvenes
Lúcida comèdia sobre la crisi dels quaranta

Dijous 1 d'octubre a les 20:15h.
Divendres 2 d'octubre a les 22.15h

Títol original: While we're young
Direcció i guió: Noah Baumbach
Intèrprets: Ben Stiller, Naomi Watts, Amanda Seyfried, Adam Driver, Charles Grodin, Brady Corbet, Maria Dizzia
Gènere: Comèdia dramàtica EE.UU, 2014, 97 minuts. Projecció en versió original (anglès) subtitulada.

Josh (Ben Stiller) és un director de documentals que pateix la suposada crisi dels "quaranta llargs". Ell i la seva dona (Naomi Watts) es veuran sorpresos per un matrimoni jove que els ajudarà a deixar enrere alguns dels seus prejudicis i a fingir que poden viure com si els anys no haguessin passat. Comèdia de format aparentment senzill però que amaga un rerefons complex, construït gràcies a brillants diàlegs i interpretacions plenes de matisos. Noah Baumbach (Una historia de Brooklyn, Frances Ha) ens parla d'aquestes angunioses crisis vitals des del punt de vista més quotidià.

Morir de dia
Mostra Internacional de Films de Dones

Divendres 2 d’octubre a les 20.00h. Sala Zazie

Títol original: Morir de día
Direcció i guió: Laia Manresa i Sergi Díes.
Gènere: Documental. Espanya, 2010, 98 minuts. Projecció en versió original (espanyol). Gratuït.

Quan es parla de la contracultura catalana de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, hi ha un espai en blanc que pocs se senten disposats a omplir: el de l'arribada a Espanya de l'heroïna i les conseqüències que va tenir per als qui es van llançar a experimentar-la a fons a l'empara de la prometedora llibertat dels primers anys de transició. Laia Manresa i Sergi Díes completen aquest espai en blanc a Morir de día, per mitjà de la història de quatre desapareguts en combat: Pau Maragall (germà de Pasqual Maragall i autor de la crònica generacional Nosotros los malditos), Mercè Pastor (dona de Pau Riba), el poeta i pintor Pepe Sales i el melancòlic Juanjo Voltas. Amb imatges d'arxiu i la participació dels supervivents, Manresa i Díes duen a terme de manera brillant un dels últims projectes que Joaquim Jordà va deixar al tinter abans de la seva mort.

 

Mi casa en París
Tendra comèdia sobre l’herència i la descendència

Dissabte 3 d'octubre a les 20:00h.
Diumenge 4 d'octubre a les 19.00h

Títol original: My Old Lady
Direcció i guió: Israel Horovitz
Intèrprets: Kevin Kline, Maggie Smith, Kristin Scott Thomas, Dominique Pinon.
Gènere: Comèdia. Regne Unit, 2014, 107 minuts. Projecció en versió doblada.

Les lleis immobiliàries franceses permeten que el arruïnat protagonista de Mi casa en París no pugui disposar de la propietat que ha heretat del seu difunt pare fins que la seva inquilina nonagenària mori. Aquest és el conflicte d'aquest film, adaptació d'una obra teatral d'Israel Horovitz que el mateix autor adaptà a la gran pantalla. Kevin Kline, Maggie Smith i Kristin Scott Thomas són l'hereu, l’habitant de la casa i la neuròtica i bel·ligerant filla d'aquesta, respectivament. "Algú podria pensar que aquesta pel·lícula és una comèdia, però a la mínima que aprofundeixes veus la seva complexitat”, explica Horovitz sobre el to del seu film. I és que la vida no és una comèdia ni una tragèdia. És dues coses que s'alternen a tota velocitat.

Ja sabeu que ens podem seguir a les xarxes i també a la nostra pàgina web, www.cineclubvila.cat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub