,
09/06/2016
Cinema
Hitchcock i Truffaut
Foto:
Cedida

Hitchcock / Truffaut / Wilder

Aquesta setmana venim especialment cinèfils, amb moltes ganes de cinema clàssic, com veureu a la programació. Però també adaptacions cinematogràfiques d'obres de teatre, un gran clàssic i una estrena catalana, i amb una dosi de cinema nòrdic (que ja en teníem ganes) per la setmana que ve. Estudieu-vos el menú. Val molt la pena!

Hitchcock / Truffaut
Classe magistral de cinema

Dijous 9 de juny, 20:15h
Divendres 10 de juny, 21:15h

Direcció: Kent Jones.
Guió: Kent Jones i Serge Toubiana.
Documental. EUA, 2015, 80'. Projecció en versió original (anglès) subtitulada. No recomanada a menors de 7 anys.

El 1962, els cineastes Alfred Hitchcock i François Truffaut es van tancar per tenir una llarga conversa de cinquanta hores i cinc-centes preguntes sobre el cinema del mestre del suspens. Hitchcock es trobava al cim de la seva creativitat, i Truffaut ja havia fet Els 400 cops i Tireu sobre el pianista. El resultat va ser el llibre El cinema segons Hitchcock, un text imprescindible per als amants i estudiosos del setè art. Mig segle després de la publicació d'aquest llibre, el director Kent Jones convida grans directors del nostre temps, com Martin Scorsese, David Fincher, Richard Linklater i Steven Spielberg, a compartir les seves impressions sobre Alfred Hitchcock, sens dubte un dels autors més rotunds en la història del cinema. A partir dels enregistraments originals de la famosa entrevista, amb les veus gravades de Hitchcock, Truffaut i la traductora Helen Scott, el film rendeix tribut a passatges del llibre i ens submergeix en el món de l'autor de Psicosis, oferint-nos un documental d'un cinèfil fet per a cinèfils.

El rei borni
Rialles que fereixen com una pilota de goma

Divendres 10 de juny, 19h
Dissabte 11 de juny, 20h
Dimecres 15 de juny, 21:15h

Direcció i guió: Marc Crehuet
Intèrprets: Miki Esparbé, Alain Hernández, Betsy Túrnez, Ruth Llopis
Comèdia negra. Espanya, 2016, 87'. Projecció en V. O. (català). No recomanada per a menors de 7 anys.

El rei borni comença amb un sopar de retrobament de dues amigues que no es veien des del col·legi. Lidia està a l'atur, ocupada en una infinitat de cursets, i viu en un barri extrem amb David, un porter de discoteca reconvertit en policia antiavalots (o, com diu ell, "especialista en gestió de masses"). Lidia admira profundament Sandra, una hipster a cavall entre l'onirisme i la rebel·lia, perquè se'n va anar del barri i sembla haver-se "realitzat". El seu company, Nacho, és un "documentalista social" que viu dels diners patern i està patint una seriosa depressió. Un petit detall enterboleix el retrobament: David resulta ser qui va deixar borni a Nacho en una manifestació amb una bala de goma. Film de rabiosa actualitat pel cas d'Ester Quintana, dirigit pel debutant Marc Crehuet, que adapta la seva pròpia obra teatral

Trumbo: la lista negra de Hollywood
Persecució als estudis de Hollywood

Dissabte 11 de juny, 17:30h (V.O.S.)
Diumenge 12 de juny, 19h
Dimecres 15 de juny, 19h

Títol original: Trumbo
Direcció: Jay Roach
Guió: John McNamara
Intèrprets: Bryan Cranston, Diane Lane, Helen Mirren, John Goodman
Drama biogràfic. EUA, 2015, 124'. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada i versió doblada. No recomanada per a menors de 7 anys.

Un dels molts fets vergonyosos en la història dels EUA va ser el dut a terme pel Comitè d'Activitats Antinord-americanes el 1947, quan va investigar si hi havia comunistes infiltrats en la indústria del cinema a Hollywood. Així va començar la coneguda com a "caça de bruixes". Entre els guionistes i directors que es negaren a declarar davant del comitè, coneguts com "els 10 de Hollywood", es trobava Dalton Trumbo, un dels millors guionistes d'aquell país (Vacaciones en Roma, Espartaco) i també director (Johnny cogió su fusil, basada en una novel·la del propi Trumbo). Va complir 10 mesos de presó i es va veure obligat a exiliar-se a Mèxic. Jay Roach, en aquest biòpic, explica, mitjançant un humor intel·ligent, la peripècia del guionista, obligat a firmar els seus treballs amb pseudònim perquè tenia prohibida la seva activitat a Hollywood.

Un, dos, tres
Una de les millors comèdies nord-americanes

Dimarts 14 de juny, 21:15h

Direcció: Billy Wilder
Guió: Billy Wilder i A. L. Diamond, basat en l'obra teatral de Ferenc Molnár
Intèrprets: James Cagney, Pamela Tiffin, Horst Buchholz, Liselotte Pulver
Comèdia EUA, 1961, 108 minuts. Projecció en V. O. (anglès) subtitulada.

Billy Wilder, austríac i nacionalitzat nord-americà, ha tractat diferents gèneres, però la comèdia és el que li ha estat més reconegut. El seu sentit de l'humor, corrosiu i sarcàstic (és coneguda la seva frase: "Els austríacs han aconseguit convèncer el món que Beethoven era austríac i que Hitler era alemany"), ha servit sovint per posar en relleu la hipocresia d'aspectes de la vida nord-americana. Una de les seves comèdies més hilarants, on satiritza la Guerra Freda, és Un, dos, tres. Situada a Berlín, exposa l'activitat d'un alt càrrec de la Coca-Cola que vol introduir aquesta beguda en la URSS per així ser nomenat responsable de l'empresa per a tota Europa. Això i l'encàrrec del seu cap a Atlanta perquè atengui la seva filla, que està viatjant a Berlín, porta a unes incidències inesperades que serveixen a Wilder per no deixar canya dreta.

Corazón gigante
Calidesa nòrdica

Dijous 16 de juny, 20:15h
Divendres 17 de juny, 21:15h

Títol original: Fúsi (Virgin Mountain)
Direcció i guió: Dagur Kári
Intèrprets: Gunnar Jónsson, Sigurjón Kjartansson, Arnar Jónsson.
Comèdia romàntica. Islàndia, 2015, 84'. Projecció en V. O. (islandès) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Als seus 43 anys, Fusi és un inadaptat, amb sobrepès, que mai no ha tingut parella i que el seu únic interès són les batalles de la Segona Guerra Mundial, que reprodueix en miniatura a l'apartament on viu amb la seva mare. Un dia rep un cupó per acudir a una escola de ball, on coneix Sjöfn, una dona solitària, com ell, i amb profundes ferides psicològiques. Combinant hiperrealisme i surrealisme Corazón gigante és un film tendre i amable sobre un gegantí inadaptat social. Una de les pel·lícules revelació d'aquesta primavera, guanyadora del Festival de Tribeca i premiada a Valladolid amb el premi al millor actor.

Ens veurem a la Zazie, oi que sí?
Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub