,
23/03/2017
Cinema
Núria Prims i Marcel Borràs a 'Incerta Glòria'

'Incerta glòria' i més propostes

Aquesta setmana, una pel·lícula de la programació centra les mirades. Després de l'estrena i la gran resposta del públic, 'Incerta glòria' continua a la sala Zazie aquests dies. La pel·lícula d'Agustí Villaronga serà presentada, a la sessió del dissabte 25 de març a les 20h, per la seva productora Isona Passola. Però a banda de 'Incerta glòria' tenim altres propostes molt interessants. Comencem per la italiana 'Felices sueños', basada en la novel·la del periodista de guerra Massimo Gamellini. Una pel·lícula sobre el mal que fa la pèrdua d'un ésser estimat. També tindrem el documental 'Són bojos aquests catalans?!', de David Valls, i comptarem amb la presència del director per comentar la pel·lícula.

Ja la setmana que ve, el cinema nòrdic torna a la pantalla de la sala Zazie amb 'El día más feliz en la vida de Olli Mäki', una història d'amor entranyable que us recomanem moltíssim.

Aquí van tots els detalls i els tràilers per anar fent boca.
 
Felices sueños
Un ‘puzzle’ fet amb peces d'una vida

Dijous 23 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 24 de març, 21:15h (V.O.S.)

Títol original: Fai bei sogni
Direcció: Marco Bellocchio.
Guió: Valia Santella, Edoardo Albonati i Marco Bellocchio (Masimo Gramellini adaptació de la seva novel·la).
Intèrprets: Valerio Mastandrea, Bérénice Bejo, Guido Caprino.
Drama. ITÀLIA, 2016. 134’. Projecció en V.O. (italià) subtitulada. No recomanada per a menors de 12 anys.

Adaptació de la novel·la biogràfica Fai bei sogni del periodista de guerra Massimo Gamellini, supervendes a Itàlia. Això últim no va ser el motiu d’en Bellocchio per dirigir aquesta història, sinó el model familiar no convencional que narra, segell del director. Massimo, refutat escriptor i periodista, torna de Sarajevo, on cobreix la informació del conflicte dels Balcans. Les fotos manipulades per fer les notícies més consumibles i la venda del pis on va passar la feliç infància li accentuen l’angoixa que sempre l’ha perseguit des de la mort de la seva amorosa, divertida i inestable mare quan tenia nou anys. Tot i que el seu pare li va explicar que l’infart va ser la causa de la dolorosa pèrdua, Massimo mai no va quedar convençut d’aquesta afirmació. Amb l’ajuda de la compassiva doctora Elisa haurà d’afrontar el buit d’amor matern que intenta suplir amb dones que no és capaç d’estimar.

Són bojos, aquests catalans!?
Una ‘road movie’ que ens mostra realment en quina situació es troba el català

Dissabte 25 de març, 18h

Director. David Valls.
Documental. Catalunya. 2013. Zeba produccions Amb el suport de Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua.

Amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) Durada: 70 minuts Idioma: català
'Són bojos, aquests catalans!?' fa un tomb per Catalunya, la Catalunya del Nord, Andorra i la Franja per veure quin és l’estat del català, i ho fa amb l’Alina Moser una noia alemanya que va aprendre el català amb molt poc temps i que quan va arribar llavors a Catalunya no sabia parlar el castellà. En quines dificultats lingüístiques es trobarà l’Alina Moser? S’hi pot viure en català a Catalunya? Es compleixen les lleis que tenim en favor del català? Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic? A Catalunya hi ha una societat realment bilingüe? Totes aquestes preguntes i moltes més, obtenen resposta al documental de 'Són bojos, aquests catalans!?'. David Valls assistirà a la projecció per presentar la pel·lícula i comentar-la amb els espectadors.

Incerta glòria
Passió i traïció en temps de guerra

Divendres 24 de març, 19h
Dissabte 25 de març, 20h
Diumenge 26 de març, 19h
Dimecres 29 de març, 20:15h

Direcció: Agustí Villaronga.
Guió: Agustí Villaronga i Coral Cruz (adaptació de la novel·la de Joan Sales).
Intèrprets: Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí, Oriol Pla, Juan Diego, Terele Pávez, Fernando Esteso, Luisa Gavasa.
Drama - Guerra Civil. ESPANYA, 2017. 115'. Projecció en V.O. (català).

Front d’Aragó, 1937. Lluís, un jove oficial republicà destinat en un lloc temporalment inactiu, coneix la Carlana, vídua enigmàtica de la qual s’enamora, fet que ella aprofita per entabanar-lo a falsificar un document que la converteix en senyora de la comarca. Soleràs, oficial degradat i el millor amic del Lluís, descobreix el frau. Soleràs, enamorat secretament de la dona del Lluís, li exigeix que allunyi el fill i la mare del noi dels bombardejos de Barcelona a canvi de no delatar-lo. Quan la Trini, dona del Lluís, arriba al poble i descobreix la traïció del seu marit, comença un altre “estat de guerra” paral·lel al del moment històric que farà aflorar entre els protagonistes tot tipus de passions: Lloables i miserables. Intemporals i universals. És una història d’amistat profunda que topa amb l’ètica confrontada dels protagonistes. Tot i que la Guerra Civil espanyola és l’escenari de fons, no es tracta d’una pel·lícula bèl·lica, ja que gairebé no es disparen trets. La trama se centra en les personalitats i la visió del conflicte dels personatges des d’una perspectiva gairebé filosòfica. Incerta glòria és l’adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (1912-1983), advocat i professor de català que es va exiliar després de la guerra i que va tornar el 1948 per dedicar-se al món editorial. L’obra va ser considerada el 2014 pel diari The Economist, una de les deu millors novel·les publicades en anglès. Agustí Villaronga dirigeix aquest film amb un pressupost de quasi quatre milions d’euros. Està produït per Massa d’Or, de la Isona Passola. Es repeteix així el tàndem Passola-Villaronga de la triomfadora dels Goya i dels Gaudí del 2010, Pa Negre. A la pel·lícula hi ha participat TV3, té el suport de la Generalitat de Catalunya, del Govern d’Aragó i del Ministeri de Cultura, entre altres institucions. Els escenaris on ha estat rodada són els que Sales descriu en la novel·la. Sense cap dubte, és un títol que sonarà als propers certàmens del cinema estatal i tindrà projecció internacional. La projecció de divendres 24 és en col·laboració amb l’Escola d’Idiomes del Casal de Vilafranca del Penedès. La projecció de dissabte 25 a les 20h comptarà amb la presència de la productora de la pel.lícula, Isona Passola.

El día más feliz en la vida de Olli Mäki
El combat més important en el quadrilàter de l’amor

Dijous 30 de març, 20:15h (V.O.S.)
Divendres 31 de març, 21:15h (V.O.S.)
Direcció: Juho Kuosmanen
Guió: Mikko Myllylahti i J. Kuosmanen
Intèrprets: Jarkko Lahti, Oona Airola, Eero Milonoff, Joanna Haartti, Esko Barquero.
Biòpic. Finlàndia, 2016, 92’. Projecció en V.O. (finlandès) subtitulada.

El film relata la senzilla i entranyable història d’amor entre Olli Mäki, un humil forner finlandès amb excel·lents estadístiques com a boxejador amateur, que lliurà un important combat per al títol de campió del món de pes ploma ja com a professional, i la seva promesa, Raija. Home poc destre en la gestió de les emocions, haurà de fer front a diferents circumstàncies en la prèvia com aspirant al títol davant del nord-americà Davey Moore el 1964. Serà el dia més feliç de la seva vida? A destacar la molt palpable fragilitat de l’actor protagonista, Jarkko Lahti, reputat intèrpret teatral en el que és el seu primer paper rellevant en el món del cinema. Guanyadora de la secció “Una Certa Mirada” en l’últim Festival de Cannes.

Ens veiem a la Zazie!

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub