,
10/02/2015
Cinema

Leviatán. L'impecable retrat de la corrupció

Andrei Zvyagintsev, un dels cineastes russos més compromesos de l'actualitat, va debutar l'any 2003 amb l'emotiva El regreso, amb la qual va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Venècia. 

A Leviatán, Kolia viu en un poblet a la vora del mar de Barents, al nord de Rússia. Té un taller de mecànica al costat de casa, on viu amb la seva jove esposa i el seu fill, fruit d'una relació anterior. L'alcalde del poble està decidit a apropiar-se de la casa i del taller de Kolia sigui com sigui. Primer intenta comprar el terreny, però Kolia no està disposat a vendre'l. La crítica ha qualificat aquest retrat de la Rússia contemporània com una extraordinària sàtira sobre el poder rus, molt poc preocupat pels interessos dels seus ciutadans, fet que ha produït força coïssor al seu país.  Ha estat guanyadora del Globus d'Or al millor film de parla no anglesa i nominada a l'Oscar en la mateixa categoria.

A la sala Zazie dijous 12 (20.15) i divendres 13 de febrer (22.15)

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub