,
13/04/2016
Cinema
Sareh Bayat a 'Nahid'

Nahid, Game Over, Kiki i Festival d'A

Aquesta setmana farem ració doble de blog al Surtdecasa perquè tenim algunes novetats importants que us volem explicar. Però per tal que us aneu fent un bon lloc a l'agenda dedicat al cinema, comencem amb les propostes cinematogràfiques que podreu trobar aquests dies de primavera a la Sala Zazie. Ja veureu que l'oferta no pot ser més variada. Aquí va el menú!

Nahid
Drama naturalista i agitació política

Dijous 14 d'abril, 20:15h (V.O.S)
Divendres 15 d'abril, 21:15h (V.O.S) Sala Zazie

Direcció: Ida Panahandeh. Guió: Ida Panahandeh i Arsalan Amiri.
Intèrprets: Sareh Bayat, Pejman Bazeghi, Navid Mohammad Zadeh
Drama. IRAN, 2015. 106'. Projecció en V.O. (iranià) subtitulada.

Dirigida per la directora debutant Ida Panahandeh, Nahid ens situa al nord de l'Iran, on la situació de la dona continua sent difícil. Nahid és una jove que viu sola amb el seu fill de 10 anys en una petita ciutat situada a la vora del mar Caspi. Està divorciada del seu marit i, segons la legislació iraniana, la custòdia del seu fill hauria de pertànyer al pare. Però Nahid va arribar a un acord amb el seu exmarit per quedar-se amb la custòdia del nen. A canvi, ella va prometre no tornar a casar-se. No obstant això, tot es complicarà quan conegui un home a qui estima apassionadament. Ell voldrà casar-se amb ella. Aquest film, que combina el realisme social amb una excel-lent posada en escena, va ser presentat al Festival de Cannes. Nahid forma un poderós díptic amb la oscaritzada Nader y Simin, una separación sobre la situació de la dona a Iran.

Game Over
La guerra a casa nostra

Divendres 15 d'abril, 19h Sala Zazie

Direcció: Alba Sotorra.
Guió: Alba Sotorra i Isa Campo.
Documental. ESPANYA, 2014. 78'. Projecció en V.O. (castellà, català i persa) subtitulada al català.

Djalal estava obsessionat amb els jocs de guerra abans de començar a caminar. Criat com a fill únic d'una família catalana de classe mitjana, els seus pares li van permetre tots els capricis. Tenia tot tipus d'armes de joguina per jugar a fer el soldat i, a mesura que creixia, els seus jocs s'anaven fent més i més sofisticats. Va començar a gravar-se ell mateix en vídeo recreant operacions militars, i a pujar-los a Youtube sota la identitat cibernètica de Lord_Sex, amb milers de seguidors. Seguint aquest somni fins a l'extrem, va anar a lluitar a l'Afganistan com a franctirador. Però a la guerra no hi ha tanta acció com a les pel·lícules... Djalal torna a casa dels seus pares desencantat, i s'adona que tot ha canviat. La crisi econòmica ha colpejat la família, i es veu obligat a prendre decisions. El joc ha acabat i Djalal haurà de trobar el seu propi lloc al món real. Premi Gaudí al millor documental. Sessió en col·laboració amb Òmnium Cultural.

Kiki, el amor se hace
La comèdia convertida en plaer

Dissabte 16, 18 | 20h
Diumenge 17, 19h
Dimecres 20, 19 | 21:15h Sala Zazie

Direcció: Paco León.
Guió: Paco León i Fernando Pérez.
Comèdia. ESPANYA, 2016. 102'. Projecció en V.O. (castellà).

Paco León ha conquerit crítica i públic en la seva tercera pel·lícula com a director, I s'ha consolidat com un dels realitzadors més prometedors de la nova fornada de cineastes nacionals. Cinc històries d'amor i de curioses fílies sexuals coincideixen en un esbojarrat estiu madrileny. Dacrifilia, Elifilia, Somnofilia i Harpaxofilia són algunes de les particulars formes d'obtenir plaer que descobreixen els nostres protagonistes, però per gaudir-ne hauran de decidir com integrar-les en les seves vides. Els seus sentiments, les seves pors i, sobretot, la seva sexualitat es transformen trencant tabús, endinsant-se en una etapa nova, emocionant i lliure on no es renega ni del plaer ni de l'amor. Un repartiment de luxe i en estat de gràcia que encapçala el propi León, acompanyat per Belén Cuesta (El pregón), Natalia de Molina (Goya per Techo y comida), Alexandra Jiménez (Embarazados) i la gran Candela Peña (Una pistola en cada mano).

Les deux amis
Celebrem el Cinema d'Autor a Vilafranca

Dijous 21, 20:15h (V.O.S.) Sala Zazie

Direcció: Louis Garrel.
Guió: Louis Garrel i Christophe Honoré.
Intèrprets: Golshifteh Farahani, Louis Garrel, Aymeline Valade, Vincent Macaigne.
Comèdia. FRANÇA., 2015. 100'. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Clément, que treballa en una estació de trens, s'enamora de la noia de la brioixeria, Mona. Quan Mona li dóna carabasses -ja que no vol que descobreixi el seu secret: està presa i ha de tornar cada nit a la presó- entra en acció el seu amic Abel (Louis Garrel, que també dirigeix el film), pseudopoeta faldiller que treballa en una gasolinera. La seva vehement ajuda no fa més que complicar-ho tot encara més. El triangle amorós està servit, en un film que demostra que hi ha moltes formes d'estimar i que la sinceritat no és la millor aliada de l'amistat. Cineclub Vilafranca acull del 21 al 29 d'abril el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona com a subseu del festival, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

I en el segon post de la setmana parlarem amb més detall del Festival de Cinema d'Autor. Ens fa molta il·lusió ser-ne subseu i esperem que gaudiu de les propostes que tindrem a Vilafranca.

Salut i bon cine!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub