,
26/01/2017
Cinema
Imatge de 'Las inocentes'

Una selecció dura però imprescindible

Les pel·lícules que proposem pels propers dies no són precisament d'aquelles per sortir del cine amb un somriure d'orella a orella. El cine també ens explica històries tristes, dures, indignants... I ens ajuda a reflexionar sobre vides que no hem viscut. Aquests són els títols que podreu veure a la Zazie.

Las inocentes
La raó i la fe es donen la mà

Dijous 26 de gener, 20:15h
Divendres 27 de gener, 21:15h

Títol original: Les Innocentes
Direcció: Anne Fontaine. Guió: Sabrina B. Karine, Pascal Bonitzer, Anne Fontaine, Alice Vial.
Intèrprets: Joanna Kulig, Lou de Laâge, Agata Buzek, Agata Kulesza, Anna Próchniak.
Drama. FRANÇA, 2016. 100’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Inspirada en una història real, “Las Inocentes” van ser unes monges catòliques violades per l’exèrcit rus. Agost del 1945, al monestir on unes religioses practiquen el seu ofici, resar, arriba una jove metgessa d’educació comunista enviada per la Creu Roja per garantir la repatriació dels ferits francesos a la frontera entre Alemanya i Polònia. És ella qui descobreix que una de les monges està embarassada però no és l’únic cas, moltes d’elles ho estan. Les creences que totes les parts defensen com si fossin ciència s’hauran d’enfrontar a la realitat.

Solo el fin del mundo
La necessitat de sentir-se acceptat pels nostres

Dissabte 28 de gener, 20h
Diumenge 29 de gener, 19h
Dimecres 1 de febrer, 20:15h

Direcció i guió: Xavier Dolan.
Intèrprets: Léa Seydoux, Nathalie Baye, Gaspard Ulliel, Vincent Cassel, Marion Cotillard.
Drama. CANADÀ. 2016. 95’. Projecció en versió doblada.

Louis (Gaspard Ulliel) torna a la casa familiar després de dotze anys amb la notícia de la seva imminent mort. Durant l’absència gairebé no ha tingut contacte amb la família. El retrobament no serà senzill: La mare (Nathalie Baye) i el germà (Vincent Cassel) no han canviat, quasi no coneix la seva germana petita (Léa Seydoux) i haurà d’enfrontar-se als silencis i les mentides que tots van fer servir per amagar la veritat que tant els fereix.
L’aclamat i jove director canadenc Xavier Dolan, de 27 anys, ens revelarà les causes de l’allunyament del fill pròdig amb enfrontaments creuats entre els membres de la família. Les escenes, rodades majoritàriament en primer pla, aconsegueixen un clima d’incomunicació que sols el destensa la relació que el sentenciat a mort manté amb un nou membre de la família amb el qual establirà una relació de molta col·laboració: la seva cunyada Catherine (Marion Cotillard).

El hijo de Joseph
Un pessebre modern

Dijous 2 de febrer, 20:15h
Divendres 3 de febrer, 21:15h

Títol original: Le Fils de Joseph
Direcció i guió: Eugène Green.
Intèrprets: Victor Ezenfis, Natacha Régnier, Fabrizio Rongione, Mathieu Amalric, María de Medeiros.
Drama / Comèdia. FRANÇA. 2016. 115’. Projecció en V.O. (francès) subtitulada.

Vincent ha crescut sense saber qui és el seu pare pel desig de la seva amorosa mare. L’adolescència l’ha tornat curiós i quan descobreix qui és el seu progenitor, un editor cínic i egoista, es vol venjar per tot i de tots. Joseph, un tiet marginat per la família, donarà una lliçó que trastocarà els plans del noi i ensenyarà a tot el seu voltant una altra manera de veure la vida. En un marc absolutament contemporani, el director reviu la paràbola bíblica del sacrifici d’Isaac, potser canviant de víctima i de botxí, i fa una relectura de la Nativitat adaptada als nostres temps.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

11/02/2020
'La gran il·lusió'.
04/02/2020
Del 67 al 76, a Montblanc, les tardes de diumenge eren tardes de cinema. Del 77 al 80, estudiant a Tarragona, descobreixo el cinema d’art i assaig. La dècada dels 80, a Madrid i a Barcelona em retrobo amb el cinema.
31/01/2020
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub.
16/01/2020
Penso París i recordo la màquina de 16mm i el seu ronroneig, un 8 de març, projectant "Paris was a woman" a Cal Bolet.
31/12/2019
"Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres nen” Alfredo a Toto a 'Cinema Paradiso' (Giuseppe Tornatore, 1988)
22/12/2019
userci saremo trovati là dove vita e morte hanno una sosta Attilio Bertolucci
15/12/2019
El cinema és la finestra indiscreta a través de la qual, talment com James Stewart al film de Hitchcock, l’espectador treu el nas per mirar/veure un determinat reflex del món del qual forma part.