Goretti Martínez
,
25/02/2020
Entorn

5 ermites desconegudes del Penedès

Si sortiu a passejar pel Penedès, pareu atenció a aquestes boniques ermites que esquitxen el paisatge
L'ermita de Sant Antoni de Pàdua, a Albinyana

Foto: 

Àngela Llop
Sant Antoni de Pàdua (Albinyana) i les seves impressionants vistes
Passejar entre les sinuoses cal·ligrafies que dibuixen els ceps a l’hivern és una altra manera de descobrir el paisatge penedesenc. En aquest entorn dominat per les vinyes, acompanyat de boscos de pins, ametllers florits i oliveres, el Penedès està esquitxat de petits santuaris que demanen aturar-s’hi per un moment i ser contemplats. Aquestes són cinc ermites de l’Alt i el Baix Penedès que sempre ens agrada trobar quan sortim a passejar.

1. Sant Antoni de Pàdua (Albinyana)
Situat sobre un esperó rocós de la serra de Quadrell, a més de 300 metres d'altitud, aquest petit santuari dedicat a Sant Antoni de Pàdua ofereix panoràmiques excepcionals de la costa i dels conreus del Baix Penedès. Es troba dins l'Espai Natural Protegit del Massís de Bonastre. L'edifici consta d'una sola nau, amb volta de canó i absis recte. Disposa d'un campanar d'espadanya de planta circular, bastit sobre les restes d'una probable torre de guaita que pertanyia a la fortificació que s'erigia antigament en aquest indret. Algunes fonts apunten que l'ermita va ser construïda entre els segles XVII i XVIII, però no hi ha documentació que ho acrediti.
 

Ermita  de Sant Joan de Lledó | FOTO: Àngela Llop

2. Sant Joan de Lledó (Sant Martí Sarroca)
Una petita però bonica construcció als afores de la localitat de Sant Martí Sarroca, a l'Alt Penedès. Aquesta humil ermita està envoltada de vinyes, ametllers i oliveres. Sant Joan de Lledó té origen romànic, tot i que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps. És un dels testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'edifici presenta una sola nau rectangular, a la qual es va afegir una capella lateral amb forma d'absis preromànic que fa funcions de sagristia. S'accedeix a l'interior a través d'una gran porta a adovellada sobre la qual té una rosassa sobre amb forma de rosa de sis pètals. La façana està rematada per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. La nau té contraforts laterals i acaba en absis semicircular sobrealçat.
 

Església de Sant Andreu i Santa Marina | FOTO: Àngela Llop

3. Sant Andreu i Santa Marina (Lletger - Sant Jaume dels Domenys)
L'església de Sant Andreu i Santa Marina té les seves arrels en una capella romànica. La capella és documentada ja en una visita pastoral del 6 de juliol de 1414, segons les notes històriques del bisbat de Barcelona, conservades a l'Arxiu històric de la ciutat. També es troben documentades altres visites pastorals del segle XVII. Cap a 1950 va ser reconstruïda i ampliada pel poble i va ser aleshores quan va adquirir la seva estructura actual. Es creu que aquesta capella formava part del castell de Lletger. Té una sola nau amb contraforts laterals, absis semicircular, portal adovellat de mig punt i campanar d'espadanya.
 

Ermita de la Mare de Déu de Muntanyans | FOTO: Àngela Llop

4. Muntanyans (Castellet i la Gornal)
En terrenys del municipi de Castellet i la Gornal però molt propera al nucli de La Ràpita (Santa Margarida i els Monjos), trobem l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Situat dalt d’un turó de 195 metres, el santuari és invisible des de fora, ja que està envoltat d’arbres. La construcció, datada del segle XIV, és d'una sola nau, amb un absis destruït per l'allargament de la capella, murs laterals amb contraforts, portal rodó amb arquivolta i campanar de cadireta. Destruïda parcialment el 1936, va ser després reconstruïda i emblanquinada. El primer esment és del 1341, però l’edifici sembla anterior. El Dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec.
 

Capella de Sant Joan Salerm | FOTO: Àngela Llop

5. Sant Joan Salerm (Subirats)
La capella de Sant Joan Salerm, que pertany a la hisenda de Can Bas, es troba a 150 metres a ponent de la masia. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'una sola nau, cobert amb una volta de canó de perfil rebaixat amb quatre arcs torals: l'arc triomfal és de mig punt així com un dels tres restants. Els altres dos arcs són apuntats i posteriors. L'absis està orientat a ponent, és semicircular, sobrealçat i presenta una finestra d'ull de bou a la part superior. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat i està situat a la façana lateral encarada a migdia. A la capçalera hi ha dos contraforts exteriors. Té un campanar de cadireta, més modern, a la paret nord, d'un sol ull amb campana. A la part de ponent es va afegir en època moderna una nau a dos vessants de forma transversal, més alt que el temple, construït per servir de sagristia. Aquesta capella s'esmenta per primera vegada l'any 917, junt amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern. De la seva estructura preromànica no en resta cap indici. L'obra que ens ha arribat és d'estil romànic, molt modificada per les reformes posteriors.

 

També et pot interessar