5 racons modernistes al Penedès

D’entre les múltiples mostres que ha deixat el Modernisme arquitectònic a l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, seleccionem cinc edificis que ens semblen especialment emblemàtics

Surtdecasa Penedès

13/08/2018

Entorn

La singularitat de l’arquitectura modernista esquitxa el paisatge urbà de moltes poblacions de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Arquitectes de gran rellevància com Puig i Cadafalch, Antoni Pons o Santiago Güell, entre d’altres, van ser els encarregats d’edificar algunes obres arquitectòniques que segueixen dotant de majestuositat els racons del nostre territori.

A l’Alt Penedès, poblacions com Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida ofereixen la possibilitat de conèixer aquest corrent artístic i social a través de visites guiades o rutes lliures. També hi ha aquesta opció a Sitges o a Vilanova i la Geltrú i, a altres indrets, com ara a L’Arboç s’hi celebra fins i tot la Fira Modernista del Penedès. Nosaltres ens hem fixat en cinc edificis que ens semblen especialment emblemàtics. Sabem que n’hi ha molts més que, de ben segur, recollirem en el futur. De moment, aquests són els nostres cinc racons modernistes del Penedès.

1. Celler Güell (o Celler Garraf) - Nucli del Garraf (carretera de Sitges a Barcelona)
Tot i que inicialment havia pensat en un pavelló de caça, activitat a la qual era un gran aficionat, Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona 1846 - 1918), va canviar finalment d’opinió i va encarregar al seu amic Antoni Gaudí (Riudoms 1852 – Barcelona 1926) la construcció, a finals del segle XIX, d’aquest magnífic celler, a l’entorn del qual s’hi van agregar finalment una residència i una capella. Les propietats vitivinícoles que el comte tenia per la comarca requerien d’un espai on elaborar i emmagatzemar els diferents caldos i aiguardents. D’aquesta manera, el Celler Güell passava a formar part del patrimoni modernista familiar i se sumava així a la Colònia Güell, el Parc Güell i el Palau Güell.

Alguns experts discrepen sobre l’autoria del projecte i l’atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres (Reus 1866 - Barcelona 1914), deixeble de Gaudí, però sembla que va tractar-se d’un treball a quatre mans. Construït amb pedra, maó i ferro forjat, el Celler recorda un castell medieval típic dels contes de fades. Actualment l’edifici és visitable i acull activitats diverses vinculades a la gastronomia, el turisme i el món de l’empresa.

Foto: Maria Rosa Ferré
2. Casa Lluís Mestres - Carrer Raval, 25 (Sant Sadurní d’Anoia)
Ubicada en un dels eixos vuitcentistes del nucli urbà, està considerada la construcció més remarcable del modernisme sadurnidenc. Dissenyat l’any 1909 –ja en època de prosperitat un cop superat el desastre econòmic que va significar la plaga de la fil·loxera- pel qui llavors era l’arquitecte municipal, en Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955), l’edifici es va iniciar a principis de l’any 1910 –probablement sobre una construcció anterior- i no es va acabar fins dos anys després.

Presenta planta baixa, dos pisos sota coberta i un jardí interior, però el que realment és imprescindible destacar són els elements elegants que presideixen la façana, on sobresurt un conjunt de motllures amb motius naturals i, per damunt de tot, el treball artesanal en la forja –d’ornamentació floral- que trobem tant en el portal d’accés, com en les magnífiques baranes de la balconada, balcons i terrat, tot plegat dins una línia modernista poc habitual dominada per la senzillesa, l’austeritat i la manca d’excessos. És obligat, en cas de visita, fixar-se amb la casa contigua de finals del segle XIX, Cal Mota, i observar el contrast d’estils arquitectònics malgrat que ambdues edificacions només es porten quinze anys de diferència.

Foto: Maria Rosa Ferré
3. Cal Pla - Cunit (Carretera de Clariana)
Aquesta impressionant masia senyorial va ser construïda entre els anys 1911 i 1929 enmig d’una zona de camps de conreu del nord del municipi. Els jardins i l’avinguda d’arbres que amplifiquen l’entrada principal van ser dissenyats per l’arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (Savoia 1861 - París 1930), un dels ideòlegs de l’urbanisme parisenc de principis del segle XX i deixeble de George Eugène Haussmann. Cal Pla és un edifici eminentment modernista, tot i que també s’hi reconeixen elements historicistes i neogòtics fruit de les distintes etapes d’actuació i remodelació. La construcció presenta tres plantes amb una gran balconada i una tribuna lateral semicircular al pis principal; però el que realment la fa imponent és la torre poligonal elegantment coronada amb un mirador vidriat damunt el qual s’hi pot veure un bonic pinacle.

Habitada durant els primers anys per la família Ferrer-Benítez, la casa va ser venuda el 1920 a un capità de vaixell d’origen marroquí. Curiosament, vint anys més tard, la família Ferrer va poder recuperar la hisenda gràcies a què el propietari se la va jugar temeràriament en una timba de cartes. Tot i que actualment clama al cel una intervenció urgent que rehabiliti les parts més malmeses, val la molt la pena parar-s’hi una estona per poder contemplar-la en directe amb tota la seva magnitud.

Foto: Maria Rosa Ferré
4. Casa Guasch i Estalella - La Parellada, 39 (Vilafranca del Penedès)
A la capital de l’Alt Penedès l’arquitectura modernista està capitalitzada bàsicament per dues figures capdals, Santiago Güell i Grau (Vilafranca 1869 - 1955) i Eugeni Campllonch i Parés (Vilafranca 1860 - Buenos Aires 1950), dels quals es conserva bona part del seu llegat. Ubicada al bell mig de l’eix més cèntric i comercial de la vila, la Casa Guasch i Estalella és un edifici entre mitgeres erigit l’any 1905 per Santiago Güell i molt probablement es tracti de la seva obra més reeixida. En l’actualitat allotja una farmàcia a la seva planta baixa, mentre que els pisos superiors han estat fins fa poc residència habitual dels propietaris de l’immoble. La façana principal és de composició simètrica sobre dos eixos verticals. A la planta baixa, els dos portals són d'arc carpanell. Pel seu damunt, a la planta pis, sobresurt una balconada de dues obertures d'arc de mig punt amb planta i barana bombades. Les obertures de les golfes són tres ulls de bou el•líptics i el coronament està muntat a partir d’una cornisa ondulada acabada amb volutes i barana bombada.
Si algun dels visitants està interessat en descobrir altres obres d’aquest magnífic arquitecte pot visitar també altres construccions a pocs metres de la casa Guasch Estalella: la casa Miró, la casa Elias Valero, el Casal de la Festa Major (antic mercat municipal del peix), l’Antic Escorxador, la residència Inglada Via o la casa Claramunt en són els exemples més destacats.

Foto: Ajuntament de L'Arboç
5. El Palau Gener i Batet - Passeig de la Panxita, 2-12 (L’Arboç)
Exemple de modernisme eclèctic, aquest magnífic edifici és un dels més espectaculars i fascinants del patrimoni arquitectònic penedesenc. Fruit de la reeixida activitat empresarial que va desenvolupar a Cuba durant la segona part del segle XIX –especialment famosa va ser la seva marca de tabacs La Escepción’-, motiu per la qual va acabar esdevenint la tercera fortuna més gran d’Espanya, Josep Gener Batet (L’Arboç 1831 - 1900) no va escatimar recursos a l’hora de plantejar les dimensions, estructures i ornaments que volia pel seu palauet residencial. Just acabat de tornar de la seva aventura americana, Gener va ordenar la construcció l’any 1877 i, a causa de l’envergadura del projecte, l’obra es va allargar durant 12 anys.

La façana principal que dona al jardí està dividida en cinc cossos, entre els quals destaca el mòdul central per la gran balconada balustrada. La finca està delimitada per un mur de pedra fitat per dues torres-mirador de planta poligonal als extrems. Un cop visitat el Palau Gener i Batet, és obligada una passejada pel centre històric on els diversos edificis d’interès artístic han contribuït a què l’Arboç sigui conegut popularment com “el poble de les cases boniques”.