Surtdecasa Penedès
,
30/01/2019
Entorn

Cinc racons indians del Penedès

Fem un viatge per descobrir cinc llocs que formen part de l’anomenat “llegat indià” a les nostres comarques
El Palau Gener i Batet de L'Arboç

Foto: 

Maria Rosa Ferré
El Palau Gener i Batet de L'Arboç
A les comarques de l’Alt, el Baix Penedès i el Garraf hi ha dos municipis que formen part de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya: Sitges i Sant Pere de Ribes, tots dos al Garraf. Més enllà de les grans avingudes, cases molt decorades amb columnes, baranes i pilars que semblen imitar fulles i flors o les plantes exòtiques als jardins, en aquest article fem un viatge per cinc edificis i espais que formen part de l’anomenat “llegat indià” a les nostres comarques.

1. La Plaça de la Vila (Vilanova i la Geltrú)
La plaça de la Vila és el centre neuràlgic de la vida ciutadana i l’espai més emblemàtic de Vilanova i la Geltrú. La plaça, de cànons estètics romàntics, envoltada de palmeres i arcades i amb el mosaic del terra en forma de petxina, ha estat l’escenari de diverses filmacions de pel·lícules i anuncis publicitaris. És una de les places porxades més grans de Catalunya d’estil neoclàssic romàntic. Va ser construïda al segle XIX sobre terrenys de l’antic convent dels frares Caputxins, propietat de l’americano Josep Tomàs Ventosa, vilanoví al qui es va dedicar el monument del centre de la plaça. El monument té una rèplica exacta a la ciutat de Matanzas de Cuba perquè Josep Tomàs Ventosa es va enriquir en aquell país i va ser alcalde d’aquella ciutat cubana. Tant a Matanzas com a Vilanova i la Geltrú va ser promotor de diferents equipaments socials i educatius.


La Plaça de la Vila és el centre neuràlgic de Vilanova i la Geltrú | FOTO: Maria Rosa Ferré

A la plaça de la Vila hi destaquen diversos edificis protegits com a béns culturals d’interès local com la Casa de la Vila (1867), seu de l’actual ajuntament i obra de Francesc de Paula del Villar -arquitecte que va iniciar les obres de la Sagrada Família de Barcelona abans de Gaudí-, el Centro Artesano (1866), actual Biblioteca Joan Oliva i Milà, o la Casa Olivella (1868), que va ser un hotel i una clínica. Tots aquests edificis van ser residències i llegat de vilanovins que havien “fet fortuna a les Amériques”.

2. La Plaça Marcer i l’església nova (Sant Pere de Ribes)
Com a mínim 400 homes nascuts a Ribes van viatjar a Amèrica entre 1789 i 1920. Els americanos van fer créixer el poble, amb la plaça Marcer com a centre neuràlgic. Envoltant les palmeres al centre, els edificis d'aquesta plaça, dedicada a Francesc Marcer i Oliver, projecten una “imatge de ciutat colonial amb sabor antillà”, com expliquen al web de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya. Hi ha fins a cinc edificis d’indians, entre els quals destaca Can Punxes, construït el 1911 per Ramon Mestre Mestre, amb una façana modernista, balcó de barana de ferro forjat i jardí lateral. També es van ubicar a la plaça entitats com el Casino i el Centre Parroquial. Francesc Marcer i Oliver va ser també el mecenes de l'església nova, començada el juliol de 1903 i inaugurada el setembre de 1910.


L'Església Nova, un edifici emblemàtic de Ribes | FOTO: Maria Rosa Ferré

El 1922 es van instal·lar les dues campanes per a les torres bessones finançades pel ribetà resident a Guantánamo Manuel Bertran i Miret. L'església és un edifici neogòtic inspirat en Santa Maria del Mar de Barcelona i una de les poques esglésies amb dos campanars que hi ha a Catalunya. El municipi ha dissenyat una ruta turística per conèixer el llegat dels indians. També organitzen des de fa uns anys l'esdeveniment 'Retorn dels indians' al mes de juny.

3. La Plaça del Cap de la Vila (Sitges)
Des del moment en què es va promulgar la Llei de lliure comerç amb Amèrica l’any 1778, un bon nombre de sitgetans va decidir embarcar-se cap al “Nou Món” per dedicar-se al comerç. Els emigrants de Sitges a Amèrica van ser molts, sobretot a les costes del Carib, on es produïa tabac, cotó, sucre, vainilla, café, cacau, blat de moro, patata… i també diversos tipus de fustes i plantes per tenyir roba. Molts dels joves sitgetans que emprenien “la carrera d’Amèrica” van començar a treballar a les cases i magatzems de comerç que altres catalans tenien a l’Havana o a Santiago de Cuba. Sitges, com Sant Pere de Ribes, forma part de la Xarxa de Municipis Indians i entre la seva oferta turística hi ha la Ruta dels “americanos”.


La Casa de Bartomeu Carbonell, peça clau del Cap de la Vila (Sitges) | FOTO: Maria Rosa Ferré

Però en aquest article ens fixem en la Plaça del Cap de la Vila i, sobretot, en la Casa de Bartomeu Carbonell, en ser un dels edificis més representatius dels americanos sitgetans. Obra d’Ignasi Mas i Morell, en destaquen les balconades de ferro forjat i la torre del rellotge, decorada amb trencadís.

4. El Palau Gener i Batet (L’Arboç)
D’aquest edifici arbocenc ja us n’havíem parlat en un article anterior dedicat al Modernisme. Exemple precisament del modernisme eclèctic, el Palau Gener i Batet és un dels més espectaculars i fascinants del patrimoni arquitectònic penedesenc. Fruit de la reeixida activitat empresarial que va desenvolupar a Cuba durant la segona part del segle XIX –especialment famosa va ser la seva marca de tabacs La Escepción’-, motiu per la qual va acabar esdevenint la tercera fortuna més gran d’Espanya, Josep Gener Batet (L’Arboç 1831 - 1900) no va escatimar recursos a l’hora de plantejar les dimensions, estructures i ornaments que volia pel seu palauet residencial.


Vista del Palau Gener i Batet des de l'exterior | FOTO: Maria Rosa Ferré

Just acabat de tornar de la seva aventura americana, Gener va ordenar la construcció l’any 1877 i, a causa de la dimensió del projecte, l’obra es va allargar durant 12 anys. La façana principal que dona al jardí està dividida en cinc cossos, entre els quals destaca el mòdul central per la gran balconada balustrada. La finca està delimitada per un mur de pedra fitat per dues torres-mirador de planta poligonal als extrems. Un cop visitat el Palau Gener i Batet, és obligada una passejada pel centre històric on els diversos edificis d’interès artístic han contribuït a què l’Arboç sigui conegut popularment com “el poble de les cases boniques”.

5. El Palau Novella (Olivella)
El Palau Novella és un antiga casa d'indians que des de fa uns anys és el monestir budista Sakya Tashi Ling. Està situat al Parc Natural del Garraf, a la urbanització de la Plana Novella, al municipi d'Olivella (Garraf). L’any 1875, l’americano sitgetà Pere Domènech i Grau va comprar el Mas de les Piques a la família Raventós, invertint la fortuna que havia fet a Cuba. Segons el bloc ‘El Barrinaire’, de Josep Arasa Ferrer, Domènech “volia convertir les terres en centre d’una explotació agrícola seguint directrius de treball molt noves per l’època”.


El Palau Novella està situat en ple parc natural del Garraf | FOTO: Maria Rosa Ferré

L’any 1885 la finca va ser declarada colònia agrícola pel rei Alfons XII però l’arribada de la fil·loxera, l’any 1893, va frustrar el projecte i va arruïnar els propietaris. D’aquella aventura en va quedar un palau senyorial d’estil eclèctic. La mansió “conserva en el seu interior una capella dedicada a la Immaculada Concepció, una sala de ball magníficament decorada, un bany àrab amb una banyera de marbre de Carrara d’una sola peça i un menjador amb un sostre motllurat”. L’any 1896 la finca va sortir a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades, fins que l'any 1996 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l'edifici i hi ha creat un museu.

Més informació: 

També et pot interessar