Cinc racons del Noucentisme

El llegat del Noucentisme queda palès al Penedès i al Garraf en edificis concebuts, més enllà de l’estètica, amb una funció social

Goretti Martínez

28/10/2019

Entorn

El Noucentisme és un moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX. Diu la Gran Enciclopèdia Catalana a l’entrada dedicada a aquest moviment que “El 1906 Eugeni d’Ors, des de la tribuna diària del seu Glosari a La Veu de Catalunya -on signava Xènius-, encunyà el terme Noucentisme, i l’anà perfilant fins a fer-ne un programa, sobretot en el pròleg de ‘La Muntanya d’Ametistes’ (1908) de Jaume Bofill i Mates, manifest teòric de la nova tendència: la cultura enfront de la natura salvatge, la logomàquia ha de dominar l’heliomàquia, l’arbitrarisme de l’artífex enfront de la inspiració espontània i descontrolada”. El moviment es va estendre en tots els àmbits i va trobar la seva pròpia manifestació en l’arquitectura.

El blog de Xavier Miralpeix explica que “l'arquitectura noucentista no només era estètica, sinó que els noucentistes defensaven que l'arquitectura tingués també una funció social”. “Els ideals d'aquesta arquitectura es trobaven el el classicime”, continua. I afirma que “a través de l'arquitectura, els noucentistes també volien conservar la seva identitat cultural: per això van adoptar tendències neopopulars i regionals que sorgien arreu per tal de defensar l'estil tradicional propi de cada lloc”. Al Penedès i al Garraf tenim diverses mostres d’aquest Noucentisme arquitectònic. En aquest article recollim cinc edificis amb funcions diferents que mostren bé les característiques del moviment i que podem contemplar tranquil·lament tot passejant pel carrer.

1. Celler cooperatiu de Llorenç del Penedès
L'any 1920 l'arquitecte Cèsar Martinell va projectar el celler de Llorenç del Penedès, que disposava de dos naus amb molí d’oli i un magatzem. En un principi només es va construir una de les dues naus projectades i no va ser fins 1966 quan es va construir la segona, seguint fidelment els detalls de l'antiga. Aquesta bodega està considerada una de les conegudes com a "Catedrals del Vi". Sempre cal reservar la visita guiada amb anterioritat. A l'agrobotiga es poden comprar vins, caves, oli d'oliva i altres productes de la terra.

2. Biblioteca popular del Vendrell
Les biblioteques populars van ser una de les manifestacions del noucentisme, impulsades per la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1915, basant-se en un projecte redactat per Eugeni d'Ors, la Mancomunitat, va crear el servei de Biblioteques Populars sota la direcció de Jordi Rubió. L'any següent, el 1916, l'ajuntament del Vendrell va sol·licitar una biblioteca popular per a la vila. El 7 de desembre del mateix any es va adjudicar l’obra. El terreny va ser cedit per Odon Nin i l'arquitecte responsable de la construcció de l’edifici va ser Ramon Puig i Gairalt. La biblioteca va ser inaugurada el 17 d'octubre del 1920 i a l'acte hi va asistir el President de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch.

El Palau Maricel | FOTO: Maria Rosa Ferré
3. Palau Maricel de Sitges
El Palau de Maricel és un dels edificis més emblemàtics de Sitges. Integrat en el conjunt artístic i monumental de Maricel, també és conegut com Maricel de Terra, per diferenciar-lo del Museu, denominat també com Maricel de Mar. El Saló d’Or, el Saló Blau, la Sala Capella, la Sala Vaixells, les terrasses o el claustre -des d’on hi ha una esplèndida panoràmica del Mediterrani- són els principals espais que estructuren el Palau. D’estil marcadament noucentista, les diferents sales es distingeixen per una decoració singular, que accentuen el seu caràcter.

L'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | FOTO: Maria Rosa Ferré
4. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues
Entre els edificis noucentistes que trobem al Penedès també hi ha diverses cases consistorials. És el cas de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, un edifici construït a principis del segle XX i situat a la cantonada entre els carrers de Sant Antoni i Ponent. Les seves tres façanes destaquen pintades de color vermellós. Consta de dues plantes i presenta una composició simètrica. El seu element més característic és la balconada sobre la porta principal.

El celler cooperatiu de Les Cabanyes | FOTO: Maria Rosa Ferré
5. Celler cooperatiu de Les Cabanyes
És un edifici industrial situat als afores del casc urbà de les Cabanyes. És format per dues naus longitudinals i una transversal. Els elements més remarcables d'aquest conjunt són les finestres i portes, on s'ha utilitzat el maó vist com a element constructiu i ornamental. La Bodega Cooperativa va iniciar-se el 1919, d'acord amb la inscripció que figura a la façana, i les obres va perllongar-se fins al 1921. Ha sofert diverses modificacions i ampliacions al llarg del temps.