Tallant el cel: Els ocells rapinyaires del Foix en pantalla gran

El naturalista vilafranquí Xavier Bayer dirigeix el documental ‘Tallant el cel. Els ocells rapinyaires del Foix’, que mostra la gran diversitat d’aus que hi ha al Penedès

Goretti Martínez

10/09/2019

Entorn

El proper dimarts 17 de setembre s’estrena al Kubrick Cinema de Vilafranca del Penedès el documental ‘Tallant el cel. Els ocells rapinyaires del Foix’. Promogut pel Centre de Documentació del Parc del Foix i produït per l’equip d’Estudi Divulgació Natura (EDN), el documental mostra la gran diversitat d’aus rapinyaires que hi ha al Penedès. Ocells poderosos i fascinants com l’àliga cuabarrada, l’àliga marcenca, l’astor, el duc o el mussol volen i viuen molt a prop de nosaltres sense que pràcticament ni ens n’adonem. Ara, després de dos anys d’intens treball, podrem veure en una pantalla de cinema com viuen, s’alimenten i es reprodueixen aquests majestuosos i discrets animals. El documental ha estat dirigit per l’estudiós de la natura Xavier Bayer amb l’ajut de Joan Guasch i Pep Guasch, responsables de les imatges (i aquest darrer també de l’edició). Parlem amb el Xavier sobre ‘Tallant el cel’ i la sorprenent diversitat que mostra el documental.

- D’on sorgeix el documental ‘Tallant el cel’?
Va ser un encàrrec del Centre de Documentació Parc del Foix. Hi hem estat treballant intensament des de fa dos anys tot i que també aprofitem imatges antigues que teníem. Sortir a filmar ocells rapinyaires és bastant complicat. Sí que pots intensificar-ho però, a vegades, és la sort o la casualitat o algú que t’avisa que ha vist alguna cosa interessant.

- Com heu estructurat el documental?
Primer hi ha una part que és una introducció sobre els ocells i de seguida sobre els ocells rapinyaires: per què se’n diuen rapinyaires, com cacen i com s’alimenten. Hi ha un apartat que dediquem a les problemàtiques i amenaces que pateixen i també sobre els beneficis que reporten a la natura aquests ocells. I hi ha una part final que parla sobre la reproducció: els nius, com crien, etc. Hi havia alguns temes més que teníem pensats però no ens hi han cabut perquè el documental s’hagués fet massa llarg.

- Per tant és un documental divulgatiu.
Sí, per conèixer sobretot la fauna salvatge del Penedès i de Catalunya en general. En definitiva és molt similar. Aquí al Penedès tenim les mateixes espècies que a la resta de Catalunya llevat d’alguna que hi és al Pirineu i que aquí no hi és. La majoria d’espècies estan per tot arreu. I aquí al Penedès, per exemple, els darrers anys que hi ha una certa “plaga” de conills, algunes espècies han augmentat molt. Val la pena que la gent ho sàpiga. Si surten a la muntanya pot ser que vegin, encara que no sigui fàcil, alguna àliga, algun duc, algun mussol, etc.

- Quan vam veure el tràiler de ‘Tallant el cel’ el primer que vam pensar va ser “Tots aquests animals els tenim aquí?!”
Sí! Hi ha més d’una trentena d’espècies diferents d’ocells rapinyaires. De nocturnes se’n poden arribar a veure set i la resta són diürnes. El que passa és que costen de veure: has de tenir paciència, has de saber els llocs, has de saber els horaris, no pots anar amb molta gent… Hi ha tot un seguit de condicions que fa que tinguis més possibilitats de veure’ls. I, per estudiar-los, és encara més delicat.

El documental s'estrena dimarts 17 de setembre a les 19:30h al Kubrick Cinema de Vilafranca

- Ho deies al principi: si és difícil veure’ls, filmar-los deu ser complicadíssim.
Sí que ho és. D’entrada has de pensar que hi ha dies que sortim a filmar i tornem sense haver filmat res. Però hi ha dies que tornes havent aconseguit filmar allò que no t’havies imaginat que filmaries. I dies que filmes justament el que t’havies proposat filmar. De fet, has de sortir a la muntanya a provar-ho. Si no surts, segur que no filmes res. Però sí que és cert que hi ha bastants dies que no hi ha èxit perquè és bastant difícil captar-los en imatges. El que hem fet ha estat treballar buscant punts on ells van a alimentar-se o llocs de nidificació. En aquest documental hem utilitzat càmeres que les hem deixat dalt d’un arbre, en un niu, amb els permisos i autoritzacions pertinents. Hem tingut una d’aquestes càmeres - parany durant mesos engegada per anar filmant estones cada dia de manera que obtenim imatges d’aquell niu. Això comporta que abans s’ha de trobar el niu, una feina que potser requereix deu dies. Trobar un niu de l’àliga marcenca, per exemple, és molt difícil. Es tracta de trobar el niu i no molestar-la ni espantar-la perquè, si ho fas, perjudicaràs l’animal -cosa que no està permesa perquè són espècies protegides- i, a més, no filmaràs res. Per tant, són feines molt delicades i has de conèixer bé l’animal, a més d’ajudar-te amb els consells que et pugui donar gent experta.

La proliferació de conills al Penedès ha fet augmentar el nombre d'aus d'algunes espècies | FOTO: Xavier Bayer

- Hi ha alguna d’aquesta trentena d’espècies d’ocells que s’estigui introduïnt al Penedès?
Hi ha espècies que abans eren molt escasses en nombre d’individus perquè hi havia molta cacera. Per exemple, durant la dictadura aquests animals es podien caçar perquè no estaven protegits. Fins i tot es premiava, en alguns casos, el fet de caçar ocells rapinyaires. “Alimañas”, en deien. Tot això ha anat canviant i durant els darrers trenta o quaranta anys s’han protegit moltes zones i moltes espècies i això ha fet que algunes creixéssin en nombre. El que ens trobem aquí al Penedès és que ocells que fan niu als arbres estan augmentant una mica, sobretot perquè la massa forestal també s’incrementa. Hi ha més boscos, o aquests boscos són més grans, ara que cinquanta anys enrere. D’altra banda, algunes espècies, com per exemple l’astor, s’estan especialitzant a entrar a caçar a nuclis urbans. Als nuclis urbans hi ha coloms, tórtores, rates… de manera que aquests ocells hi troben menjar. Potser no entren a la gran ciutat però sí que ho fan en alguna urbanització o en petits nuclis urbans. Tot evoluciona. Per tant, sí que hi hagut aquest augment de les espècies que ja hi eren. Però també n’hi ha d’altres que estan molt amenaçades.

- Com quina?
La més amenaçada és l’àliga cuabarrada. És una àliga molt sensible a la presència humana. No accepta massa destorbs ni molèsties com que li obrin camins a prop del niu o que hi passin multituds de gent, com en una cursa. Tot això la molesta molt si està criant. és l’espècie que està més protegida i la que està més amenaçada, també a nivell mundial. Després hi ha altres espècies que pateixen altres problemàtiques però les seves poblacions es mantenen prou bé.

Una de les imatges promocionals del documental | FOTO: Pep Guasch

- Quins consells ens donaries si volem intentar observar ocells rapinyaires?
Uns consells poden ser visitar la natura amb molta atenció i estar sempre a l'aguait del que passa per damunt nostre. Uns binocles de 8 o 10 augments van molt bé. Val la pena de saber gaudir de la natura en general, ja que si no veiem un aligot, per exemple, potser sí que podem trobar altres animals, plantes o instants que ens regalin la seva bellesa. Si realment tenim moltes ganes de veure un ocell rapinyaire, val la pena persistir. Els mesos de setembre i octubre són força bons per veure com passen migrant moltes àligues i falcons. Alguns colls o cims poden ser llocs adients per fer bones observacions, ja que l'aire que arriba a aquestes muntanyes els ajuda a mantenir el vol amb pocs esforços. Als parcs del Foix i del Garraf s'organitzen jornades d'observació del pas dels ocells migrants, tot i això el temps atmosfèric mana i la natura sempre té un punt d'imprevisible.