El Penedès celebra els 150 anys de l’arribada del ferrocarril

El 15 d’abril de 1865 és la data en què el primer ferrocarril va circular pel Penedès, a través de la línia que unia Tarragona i Martorell, i que passava pel Vendrell, Vilafranca o Sant Sadurní d’Anoia. La línia s’havia començat a construir a finals de 1861 i, després de diversos entrebancs i endarreriments, aquell dia de primavera de 1865 va poder fer el seu primer recorregut.

 

El proper 2015 es compliran 150 anys d’aquest fet, i un seguit d’entitats del Penedès encapçalades per l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) ja estan preparant un seguit d’actes per a commemorar-ho com és degut.

 

“Ha arribat el moment de donar una mica d’afecte a aquesta línia sovint ignorada”, afirma Joan Montserrat, qui coordina tots els actes junt amb Joan Solé. Aquest últim recorda que “ni es van celebrar els 100 anys de la línia, ni els 125”, raó per la qual l’arribada d’aquests 150 anys suposa una oportunitat per redimir culpes, amb una celebració de “molta envergadura”. Per això porten treballant en el tema des del 2008, i han confeccionat un programa ben complet, que es començarà a dur a terme aquest entrant 2013 i seguirà fins arribar a l’any de la celebració.

 

Les activitats són moltes i diverses i s’aniran anunciant a mesura que es programin. Des d’un cicle de conferències a la confecció d’un llibre històric, passant per un seguit d’activitats de difusió pels escolars, la projecció de films relacionats amb el tren o l’elaboració d’un documental i d’un segell. També es faran exposicions itinerants amb material gràfic i fotogràfic, així com un concurs de fotografia, i s’estrenaran diverses peces musicals composades per l’ocasió.

 

El dia culminant serà el diumenge 19 d’abril de 2015, quan dos trens històrics faran el recorregut de la línia i pararan a cada estació per a fer festa amb els seus ciutadans.

 

El primer ferrocarril

La construcció de la primera línia de ferrocarril que unia Tarragona i Martorell va ser obra d’inversors privats que van haver de sobreposar-se a una sèrie de circumstàncies que van endarrerir la seva creació. A banda de les dificultats econòmiques, l’obra va patir un sever retard per culpa d’una zona d’argiles que hi havia entre Sant Sadurní i la Granada, que posava en perill la circulació de combois per la zona. Tampoc hi van haver facilitats per part dels ajuntaments del Vendrell i Vilafranca, pressionats per diferents propietaris locals que creien que amb el tren els seus treballadors marxarien a buscar feina a altres contrades. Qui sí que volia la línia era Vilanova, però les costes del Garraf suposaven una dificultat irresoluble en aquell moment.

 

Finalment l’interior va guanyar la batalla, i des de Vilafranca van celebrar haver batut el seu veí i màxim rival, tot i el poc interès que tenien en la línia. Els vilanovins van poder venjar-se quan pocs dies després d’haver-se posat en marxa, uns aiguats van tornar a afectar la zona de les argiles de Sant Sadurní, deixant el servei interromput durant força temps. Joan Solé lamenta les baralles fratricides habituals entre les dues ciutats, i apunta que el major encert hauria estat “fer que la línia unís Vilafranca amb Vilanova, ja que s’hauria connectat a les tres capitals”. Vilanova va haver d’esperar fins el 1881 per tenir la seva línia que l’unia amb Barcelona.

 

L’arribada del ferrocarril va portar una sèrie de millores econòmiques al territori. La més important, que els productors de vi van trobar una manera de connectar-se amb el port de Tarragona i poder exportar els seus vins a Amèrica. Abans ho feien d’una manera més complicada a través d’un petit port de Sant Salvador, que finalment quedaria en desús. Amb la construcció de la línia de Vilanova el 1881, la de l’interior passaria a ser “de segona classe”, segons Solé, “rebent cada cop menys inversió”, en una situació que arriba fins els temps actuals. Per això, amb els actes del 150 aniversari es vol retornar una part de l’afecte perdut a la que fou la línia més antiga que va travessar el Penedès.