Jump to navigation
1. Maria-Mercè Marçal: Que no mori la revoltaMMM. El seu nom és com una serralada; Maria-Mercè Marçal. Alta, agresta i pura, dona les vistes més clares a aquelles que venen darrere seu, grimpant amb les mans. Com ella va fer sempre, lluitar i alliberar-se amb les seves pròpies mans. I amb què va sembrar, també per nosaltres, més llibertat. En aquest article vam redescobrir l'univers de Maria-Mercè Marçal tot trepitjant els escenaris de la seva infantesa.> Llegeix-lo aquí!
2. Joel Castanyé: "El lleidatà és modest i humil però no cal amagar-se si fem les coses bé"Joel Castanyé (Mollerussa, 1976) va ser un dels xefs convidats a cuinar a l’àrea VIP del Sónar, un dels festivals de música electrònica amb més projecció internacional i per on també han passat Albert Adrià o Hideki Matsuhisa. El xef de La Boscana va portar a Barcelona una proposta molt arrelada al territori a base de productes de proximitat i del seu propi hort, que trobem a la mateixa finca de Bellvís, al Pla d’Urgell. Un espai sorprenent on Castanyé i el seu equip despleguen la seva passió per la cuina que els ha valgut una estrella Michelin, atorgada només dos anys després de la seva obertura. El cuiner de Mollerussa assegura que el projecte no té sostre si es manté la il·lusió intacta.> Llegeix-lo aquí!
3. Sara Boldú: "El drone et permet veure el món des d’una altra perspectiva"Sara Boldú (Les Borges Blanques, 1977) ha plasmat a través de la fotografia i el vídeo com l’activitat agrícola dibuixa el paisatge com un llenç. Un treball a vista d’ocell que l’artista ha realitzat durant un any recorrent els paisatges de les Garrigues amb l’ajuda d’un drone i immortalitzant accions com llaurar o segar. 'Els artistes van amb tractor' ens mostra com les tasques del camp dibuixen una amalgama de formes geomètriques i colors sobre les terres de conreu amb un clar valor artístic que a més, reivindica la feina de la pagesia i la seva bellesa. La mostra compta amb tres parts: fotografia, un videoclip i un vídeo on set pagesos de la zona parlen de la seva professió.> Llegeix-lo aquí!
4. 5 excursions per les terres de PonentVam buscar cinc rutes que ens permetran gaudir de paisatges espectaculars i diversos a les comarques de La Noguera, La Segarra, Urgell, El Pla d’Urgell i Les Garrigues. Cinc propostes en què els rius i els entorns que generen, el patrimoni arquitectònic i la diversitat de fauna i flora són alguns dels principals atractius.> Llegeix-lo aquí!
5. Vicenç Altaió: "No som aquí només per jugar. Hi som per comprendre, interpretar i crear un món"És difícil fer una entrevista quan et deixen sense paraules. De vegades, allò difícil és mantenir-se en el paper. No sortir-ne. Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) se n’ha fet un fart: segurament no ha pogut mai -ni ho ha intentat- evitar. L’avantguarda, al seu costat, se t’apareix com un fet natural, necessari, inevitable. I tremendament viu. Amb motiu de l’exposició dedicada a l’artista a la Fundació Vallpalou, que recull els llibres que va realitzar amb altres artistes, vam parlar de la seva obra i de la seva persona, si és que això són realment dues coses diferents. Aquesta mostra aplega els 27 llibres que l'artista Vicenç Altaió va realitzar amb artistes, d’edicions de bibliòfils, que s’emmarquen entre l’any 1980 i el 2018.> Llegeix-lo aquí!
6. Rosa Piqué: "La feina en una granja és obligada però abans m’emportava el portàtil de vacances"Va deixar Vallfogona de Balaguer (La Noguera) amb disset anys per estudiar Econòmiques i viure a la ciutat però en fa set, va decidir deixar la seva feina de comptable en una empresa d‘aviació a Barcelona i tornar al poble a treballar a l’explotació ramadera familiar, on crien vedells, i on treballa amb els seus pares i el seu germà. Un gir que no s’hauria imaginat mai. La Rosa Piqué (Vallfogona de Balaguer, 1982) és una de les dones joves que s’ha incorporat al món ramader en el últims anys, un entorn que creu que cada cop serà més femení.> Llegeix-lo aquí!
7. Ernest Costafreda: "Omplo espais decadents amb poesia per inundar-los d’amor"Després de cinc anys construint la seva marca de roba Costalamel, Ernest Costafreda (Llardecans, 1990) va decidir tancar les portes de la seva empresa i emprendre un viatge per Llatinoamèrica per explorar la seva vessant artística. El resultat d’aquest viatge, que ha durat un any i mig i que li ha permès portar la poesia a espais poc convencionals, és el llibre ‘Poesía de Mierda’ (Stendhal Books), que ja ha esgotat la seva primera edició. Costafreda ens explica per què va emprendre aquest viatge i com busca reivindicar l’amor en un món frenètic on el discurs de la por és cada cop més present.> Llegeix-lo aquí!
8. 5 propostes per conèixer el patrimoni industrial de PonentEls grans edificis de maó, les xemeneies o la volta catalana són algunes de les característiques que trobem en algunes de les antigues fàbriques o cellers que es van construir a Catalunya durant l’època de la industrialització. Aquestes construccions esdevenen avui un ric patrimoni industrial i cultural que ens permeten conèixer formes de vida passades. Les comarques lleidatanes també amaguen joies arquitectòniques i espais que permeten conèixer històries de formes de vida ja passades, sovint lligades al món rural.> Llegeix-lo aquí!
9. Robert Camps: "Vam començar amb un formatge sota el braç i anar rodant per les botigues"Amb la vista posada en el seu vintè aniversari, Robert Camps ens explica com ha fet créixer aquest projecte familiar que va iniciar amb només set cabres l’any 2000 quan es presentava a les botigues amb un formatge sota el braç. Avui, Formatges Camps d’El Palau d’Anglesola produeix setze varietats diferents elaborades artesanalment amb la llet de les seves 230 cabres. Dos de les seves varietats, el Crisembert i el seu lligat de cabra han estat distingits entre els 50 millors formatges del món als World Cheese Awards els anys 2012-2013 i 2014-2015.> Llegeix-lo aquí!
10. PLANTA o com l’art s’amaga en un complex industrialEn un polígon de la Plana del Corb, a la Noguera, hi trobem el projecte PLANTA, creat pel grup Sorigué i la Fundació Sorigué. Un singular espai, únic al territori, que uneix l’activitat pròpia d’un complex industrial del grup Sorigué i la creativitat artística promoguda per la Fundació Sorigué creada el 1985. Ubicat a prop de Balaguer, PLANTA és un espai gegantí, dissenyat per incentivar la creativitat artística en un lloc on també hi tenen lloc els treballs diaris d’extracció i moviment de terres i tasques d’investigació agroindustrials que duu a terme l’empresa.> Llegeix-lo aquí!
