Gemma Urgell
,
21/02/2018
Entorn

Josep Selga: “L’arbre per fer bonic és una excusa que banalitza la gestió del verd”

Quin és realment el paper de l’arbre a les ciutats? En parlem amb Josep Selga, biòleg expert en arboricultura urbana.

Foto: 

Cedida
Josep Selga
“És necessari podar?” és el títol de la xerrada que Josep Selga, biòleg expert en arboricultura urbana, oferirà el proper dijous, 22 de febrer, a Vilafranca del Penedès. L’any passat ja en va fer una, de sessió, centrada sobre el paper de l’arbre a les ciutats, una sessió que no va deixar indiferent a ningú i que va suscitar molts debats. Hem conversat amb ell sobre nous conceptes que són claus a l’hora d’entendre la importància del verd i de la seva correcta gestió en les ciutats.

- Es té la percepció que els arbres a les ciutats només serveixen per fer més bonics els carrers o les avingudes...
El paper de l’arbre urbà no és ornamental, la seva funció és fer més humà l’espai urbà. Els humans necessitem tenir natura propera per sentir-nos a casa. L’espècie humana va néixer en un hàbitat on l’arbre era un element estructural: hem sigut recol·lectors i caçadors i la nostra economia ha girat al voltant de l’arbre. Ho portem inscrit en la nostra memòria filogenètica. Actualment, en el nostre entorn més immediat no tenim aquests referents, l’espècie humana tenim dificultats per trobar-nos a casa. I són moltes les disciplines que estudien l’efecte del verd en la persona i per què necessitem tenir la natura propera: en el desenvolupament dels infants, en la salut mental, en aspectes sociològics, etc. L’arbre per fer bonic és una excusa que ha banalitzat la gestió del verd. Si basem l’ús i aplicació del verd només en un criteri perceptiu, les decisions que es prenen per al col·lectiu poden ser totalment arbitràries. Cal buscar motius objectius i estructurals per tal de decidir com construïm ciutat.

- Quins són els objectius de l’arboricultura urbana?
Si parléssim de fructicultura, els objectius són molt clars: la producció de fruita. Forestal, la producció de fusta. Però els objectius de l’arboricultura sovint no estan clars i es barregen amb les percepcions. L’objectiu de l’arboricultura és tenir arbres sans i segurs en el nostre entorn. L’objectiu no és el fruit, ni la fusta, ni l’ombra, sinó és el propi arbre. Tenim el mateix objectiu que l’arbre en si mateix: mantenir-se sa i estable durant el màxim temps possible.

- I com es decideix quins són els millors arbres per la ciutat? Els autòctons?
La realitat és molt complexa i ens agrada simplificar-la. Que sigui autòcton o no és només un paràmetre a tenir en compte dels 30 que cal valorar, com la resposta que té l’espècie a l’ambient urbà, als paviments, a la contaminació, etc. És important el coneixement que es té de l’arbre però també de la mobilitat urbana, de la climatologia, de la ciutat,… No és només qüestió de gustos, ni d’estètica. Abans de decidir l’espècie més idònia s’han de fer moltes preguntes per definir quin paisatge estem creant, quins usos tindrà, com el mantindrem, quins mitjans hi posarem … És un treball pluridisciplinar.

- Sonen també nous conceptes en la gestió de les ciutats, com la infraestructura verda.
Amb el temps es van encunyant termes diferents per donar visions de la complexitat. Abans es parlava de parcs i jardins o dels espais verds, ara es parla d’infraestructura verda per deixar constància que la infraestructura és quelcom necessari, que forma part del funcionament del sistema. Els passejos, els jardins, els parcs, les zones verdes són estructures necessàries pel funcionament de la ciutat. I cal adonar-nos que tot està relacionat: no es pot fer una política de verd urbà de forma atomitzada, els parcs i les zones verdes han d’estar en xarxa, han d’estar connectats. En els darrers anys hi ha una nova visió de la ciutat i de l’urbanisme que fa que el verd deixi de ser secundari per passar a ser una part estructural. Tot està dissenyat pel cotxe privat i aquest és un paradigma que es vol transformar. El nou enfocament posa el ciutadà al centre, i no el cotxe. I si posem el ciutadà a l’eix de l’urbanisme i la mobilitat, ens adonarem que necessitarem elements estructurals verds propers, perquè no només necessita moure’s ràpid sinó també, i sobretot, estar-hi bé.

- I com es fa una bona planificació del verd?
Les ciutats ja estan fetes, però es reformen i renoven. Centres urbans de poblacions conegudes s’estan transformant i en aquesta transformació el verd urbà hi té molt a dir. Si el mantenim només com accessori, l’únic que tindrem és un verd urbà que costarà molt mantenir-lo. Si el tenim com un element estructural i el disseny de l’espai ha de tenir en compte les seves necessitats, el podrem mantenir molts anys en condicions sanes i segures. Per exemple, com dissenyem una vorera? Moltes vegades l’escocell és l’espai que només deixem per plantar l’arbre. Però el plantejament no és aquest: si volem el nou espai arbrat, perquè no fem que els arbres puguin créixer bé i per tant, tenim en compte com ha de ser el paviment d’aquella vorera i no només l'escocell?


La Rambla Sant Francesc de Vilafranca és un exemple de bona gestió del verd en un espai de ciutat reformat. FOTO: Maria Rosa Ferré

- Com que faràs la xerrada a Vilafranca, hi trobes algun exemple interessant en la gestió del verd?
L'urbanització de la Rambla Sant Francesc de Vilafranca és un dels exemples més moderns en la plantació d’arbres sobre un espai pavimentat i amb un pàrquing subterrani: es van tenir en compte les arrels dels arbres, el paviment a utilitzar, etc. Es va usar la tècnica del sòl estructural per facilitar la plantació d’arbres en zones pavimentades, una metodologia llavors pionera. I segur que molts vilafranquins ho desconeixen, però alhora gaudeixen d’una rambla amb arbres que fa molt de goig. És important tenir-ne consciència o no canviarem res per a millorar.  

- En la xerrada de dijous parlaràs de la poda en els arbres de la ciutat. Un tema que genera debat...
Cal tenir consciència de quines raons de poda hi ha. Perquè sovint hi ha criteris arbitraris i de percepció: si molesta, si cauen les fulles, etc… Percepcions subjectives que no ens serveixen per establir i garantir el be comú. Si només tenim en compte aquells que més criden, només garantim el be d’uns quants. Si volem fer una bona gestió de l’arbrat urbà hem de tenir tots clars, gestors i ciutadans, quines són les raons de podar, i aquestes han de ser objectives i col·lectives. Si sents que algú et diu que al seu carrer fa molt que no es poda, estaria bé que es preguntés si realment és important i necessari podar. O posem sentit comú o convertirem la gestió de l’espai públic en una espècie de festival de les audiències que no acabarà mai de tenir content a tothom.

- Així doncs, per què serveix la poda en els arbres de les ciutats?
En arbres fruiters, a la vinya, la poda té un sentit, perquè el que es busca és una producció. Però en un arbre que no volem una producció com en l’arbrat urbà ... Però no deixis que m’avanci al que explicaré dijous. Si de cas, vine a la xerrada i intentaré respondre la pregunta...

També et pot interessar