Jump to navigation
- Per què una guia d’enoturisme del Penedès?- El potencial del Penedès és brutal i de vegades no és conegut. Faltava una publicació que reunís tota l’oferta que hi ha: cellers, restaurants, enoteques, festes i esdeveniments, etc. Crec que calia concentrar i reunir tota aquesta oferta en un sol llibre. A més, és clar, ja he publicat la de l’Empordà, la del Bages i la d’Alella. Aquesta és la quarta guia que faig i considero que era imprescindible fer-la.
- Què es pot trobar en aquest llibre?- 210 llocs recomanats per visitar; una oferta que no te l’acabes. De fet, podries dedicar-te tot un any sabàtic a l’enoturisme al Penedès i no en tindries prou. Trobareu cellers recomanats per visitar i, al voltant de cada celler, on dinar, on dormir, on comprar vi. També hi ha un capítol sobre l’oferta cultural del Penedès, que és una mica un calaix de sastre, on trobes informació sobre Vinseum, el Centre d’Intepretació del Cava o propostes per anar en seegway o volar en helicòpter al Penedès
- Amb la teva experiència i coneixement, què és l’enoturisme?Per mi l’enoturisme és una forma de turisme cultural; és molt més que visitar celler i tastar vins. Enoturisme és conèixer el paisatge del vi, l’economia del vi, els seus pobles. És entendre que hi ha indústries paral·leles, com la del suro per exemple, on Catalunya n’és potència mundial.
- I els cellers tenen clara aquesta visió?Molts cellers no tenen aquesta visió. Et poso un exemple. Visito jaciments arqueològics relacionats amb el vi (amb restes de premses romanes, forns per fer àmfores, etc) i això sovint no està integrat en el discurs del patrimoni enoturístic ni en el discurs de què és la DO Penedès o la DO Cava. Si això que tenim nosaltres ho tinguessin a Califòrnia, per posar un exemple, muntarien un xou espectacular.
- Sí, el Penedès està ple de jaciments arqueològics….A Avinyonet del Penedès, al Jaciment de la Font de la Canya, tenim les restes de la primera premsada de raïm per fer vi que es va fer a Catalunya, al segle VII a.C. A Califòrnia, de segur que tindrien un Centre d’Intepretació del Vi que al·lucinaríem i en traurien el màxim valor i profit de la història. I nosaltres això no ho fem. Ara que he visitat l’exposició de Vinseum ‘Abans de la Vinya’, al Penedès hi ha 500 jaciments arqueològics i amb això podríem fer una de les rutes mil·lenàries de la història del vi més potents del món. I això només en l’etapa ibèrica i romana. A l’època mitjana, per exemple, veurem que Catalunya està farcida de monestirs del vi, alguns dels quals tenen documentada la recuperació del vinya durant 1000 anys. Això, a França, Itàlia, on de cada pedra en fan una història, de segur que ho valorarien molt més que nosaltres. Aquí, en canvi, ens pensem que el més important del vi són els aromes, els colors i els gustos. I em sembla una visió molt reduccionista del vi.
- I què faries tu?Si vingués un canadenc a visitar el Penedès, per exemple, què faria? El porto a un celler i a tastar vins? Això ho pot fer a Xile, Argentina, Sudàfrica, Austràlia. No, així no som competitius. Hem de ser conscients que som a Europa i la gent que ve a Europa pensa en història, cultura i patrimoni i si separem això del vi, ens convertim en un qualsevol.
- Cal doncs que el celler vinculi la història i el patrimoni al seu discurs?Si tingués un celler al Penedès, al visitant el portaria primer al Jaciment de la Font de la Canya, que fos conscient que està en una zona on fa 2700 anys que premsem raïm per a fer vi i després el portaria a veure el meu celler. És llavors quan ja el tens suggestionat de pòsit i de valor històric i no et discutirà mai que un vi valgui catorze euros. En canvi, si només li parles d’aromes, colors i gustos, sis euros potser li semblaran massa i pensarà que a La Manxa li ofereixen el mateix per tres. És a dir, el valor del vi va molt més enllà d’això, cal tenir en compte elements d’història, culturals, paisatgístics,.. I això és el que fa que un vi valgui el que val.
- Quin és l’estat de l’enoturisme al Penedès?És embrionari. He visitat 80 cellers i uns 50 o havien fet obres o les estaven fent per projectes d’enoturisme. Cap d’ells estaven fent inversions en la producció, per exemple. Això fa 20 anys no era així. En molt poc temps s’ha produït una efervescència molt important. Hem passat de què pocs feien enoturisme a què ara sembla que ho fa tothom. També és cert que alguns ho estan fent molt bé (com a les millors destinacions del món), i d’altres encara estan molt confusos. Si el producte enoturístic és ‘Visita el celler a sis euros’, no ens en sortirem. Això té poc valor. Per tant, hem d’elaborar molt bé el producte enoturístic perquè la despesa que estem tenint és de 10 euros per visitant al celler quan en zones com Alsàcia, són de 90 euros. No compensa rebre una parella durant una hora i mitja si entre tots dos només fan una despesa de 12 euros. No compensa l’esforç. Cal buscar mitjanes de 50 euros de despesa per visitant com a mínim.
- Com és un enoturista?- I com són les dones? Per què ens encaparrem a pensar que hi ha un perfil clar d’enoturista? Tots són diferents, aquests perfils i definicions que sovint llegim no diuen res. El que sí que hi ha són unes certes tipologies i el celler hauria de saber, quan rep visitants, si aquests són enoturistes o winelovers, turistes o bé professionals del vi. El motiu de viatge d’un enoturista és el vi; el turista, en canvi, tant li interessarà conèixer la xocolateria Simón Coll, com un celler, com passar el dia a Port Aventura. I després hi ha el visitant professional: gent que té o treballa en restaurants, hotels o són sommeliers. Són persones que mouen molta gent i cal saber si aquells que ens visiten també tenen un interès professional o només és d’oci. I la visita s’hauria d’adequar a aquesta tipologia de visitant: el professional potser més encarat al tast; el turista vol divertir-se, una visita distreta; i el winelover o enoturista, no li has d’explicar el procés d’elaboració del vi perquè ja el coneix, ha estat a moltes regions vinícoles. Per tant, a aquest l’has de sorprendre.
- I la gent del territori té coneixement de l’oferta que tenim al costat?El públic local és el principal comprador de totes les guies que he fet. La gent del Penedès coneixeu cellers i botigues de vins; però tothom m’acaba confessant que gràcies a la guia ha descobert nous llocs. Per exemple, una idea molt del Penedès és la queixa constant de què aquí no teniu una oferta àmplia en allotjaments. Sí, és veritat que no és la Costa Brava, però he visitat unes 40 cases de turisme rural i apartaments i l’oferta és molt interessant i prou àmplia. El que passa és que és bastant desconeguda. Hi ha gent que es pensa que aquestes guies són per la gent de fora, però no és així. El 80% dels enoturistes a França són francesos; a Califòrnia, el 80% són nordamericans. Però nosaltres no tenim cultura d’enoturista. Fixa’t, et cito un exemple: el cap de setmana marxem a la platja, anem a esquiar, a buscar bolets,... Però, i a visitar un celler? Tenim 600 cellers a Catalunya i al Penedès prop de 300. Per què ens passa això? Tenim una oferta descomunal i molt àmplia; de cellers de tot tipus i per a diferents públics. L’enoturisme és una activitat d’oci per descobrir.
