La complexitat de l’urbanisme medieval segueix aflorant a Olèrdola

La darrera campanya d’excavacions permet recuperar l’església de Santa Maria (Segle X), que va donar servei durant uns 700 anys

Goretti Martínez

08/08/2016

Entorn

La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze, uns 4.000 anys enrere, fins al segle XII. El fet que l’enclavament no hagi continuat habitat fa que Olèrdola s’hagi convertit en un llibre de milers de pàgines en blanc que els arqueòlegs vam emplenant any rere any, a mesura que excaven i fan noves troballes. La darrera campanya d’excavacions arqueològiques ha permès recuperar l’església de Santa Maria, reconèixer la seva forma, la distribució que tenia i les sorpreses que amagava. Recollir, en definitiva, molta més informació per seguir treballant i desentrellant el secret que és encara la vida dels “penedesencs” de l’edat mitjana i també com s’estructurava el seu urbanisme.

En aquest reportatge us explicàvem l’estiu passat com havien acabat les excavacions al Pla dels Albats. Aquest estiu, els esforços s’han dedicat a l’església de Santa Maria, documentada per primera vegada durant el primer terç del segle X. Els qui passegem de tant en tant pel Pla dels Albats coneixíem bé les formes que sobresortien entre la terra i la vegetació. Ara, hi veiem l’edifici complet, de “17m de llargada per 7m d’amplada, prop de 112m2 coberts per l’enderroc de quasi 1,5m de potència”, com expliquen des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. La conservadora del MAC i responsable de la seu d’Olèrdola Núria Molist diu que Santa Maria “era una església sufragània de l’església parroquial de Sant Miquel (la que hi ha dalt de la muntanya, dins el recinte emmurallat)” i que, per tant, era de rang inferior. I continua: “L’Església de l’època tenia una estructura piramidal, amb ermites, esglesioles, esglésies, esglésies parroquials... que penjaven del bisbat amb una estructura piramidal i que, a banda de ser llocs de culte pels fidels, funcionaven com a sistema per recaptar béns”. Santa Maria era l’església que “donava servei”, doncs, als habitants del barri fora muralles.

Vista aèria de l'església | FOTO: Toni Mestres - DronPenedès

L’església, construïda directament sobre la roca és de planta rectangular i absis sobresortint també rectangular i presenta una particularitat de gran interès per l’arquitectura d’aquesta època: està dividida en dues naus, i no tres o una única com és habitual. Altres elements singulars són un campanar al seu interior i una tomba antropomorfa que, segons els arqueòlegs, ha de respondre a algun tipus de ritual, ja que estava buida. D’altra banda, també a l’interior hi han trobat un mil·liari romà, dels que servien per senyalitzar els camins, reutilitzat amb algun altre ús encara indeterminat. La recuperació de l’edifici i d’aquests elements singulars permet ara fer tots els estudis relatius a les tècniques constructives, a la coberta, als sistemes de divisió del espai i la seva funció litúrgica, tenint en compte que l’església ha estat en ús almenys durant més de 700 anys i abandonada des del segle XVI fins a dia d’avui. L’edifici es consolidarà un cop acabada la campanya d’excavacions per evitar la seva degradació i s’adequarà per a la visita.

La tomba sense cos localitzada a l'interior | FOTO: Goretti Martínez

El celler a la roca

Els nois de l’Arqueocasal, d’entre 12 i 16 anys, també han tingut un paper importantíssim en la campanya d'excavacions. Han treballat en el descobriment d’una àrea d’elaboració de vi tallada a la roca (S. X-XI) i situada entre el Conjunt Monumental i el Pla dels Albats. El celler està format per diverses estructures connectades entre si per canals tot aprofitant el desnivell geològic: un plat de premsa rectangular, una coveta de decantació amb un cocó i dos dipòsits circulars per la fermentació. Als seu entorn, es troben altres dipòsits i sitges igualment tallats a la roca.

Vista aèria del celler | FOTO: Toni Mestres - DronPenedès

La documentació medieval d’Olèrdola és generosa quant a referències al conreu de la vinya i a la presència de bótes en les cases dels habitants de la ciutat. En total, han estat documentades fins a cinc premses i un celler en ús entre els segles X i XI, amb diferent capacitat productiva. L’estudi del funcionament de la instal·lació inclou l’anàlisi de residus orgànics per verificar el tipus de producció. Ara caldrà veure com es consolida el celler i s’habilita per a la visita, ja que els dipòsits són profunds i suposen cert perill.

Noies i noies de l'Arqueocasal | FOTO: Projecte ECLOC

L’urbanisme medieval

Les campanyes d’excavacions que s’estan fent a Olèrdola formen part del projecte ECLOC, liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Barcelona, que se centra en el procés de vertebració del territori entre els segles VIII i XI a partir de tres diferents tipus d’aglomeracions: Sant Quirze de Colera (una església amb cementiri i hàbitat monàstic), Sidillà (una església amb cementiri i un vilatge rural) i Olèrdola - Pla dels Albats (una església amb cementiri i hàbitat suburbial). L’objectiu és “comprendre el paper del cristianisme, amb tota la complexitat i significat del terme, en la configuració del paisatge alt medieval de Catalunya”. Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya apunten que “avui, el paisatge medieval se'ns mostra més complex, aflorant tipus diversos d'ocupació i donant un paper molt rellevant a l'estructura parroquial: església, hàbitat i cementiri estan en íntima connexió amb el procés de parroquialització”.

Dins el mateix projecte ECLOC es continua treballant en la documentació topogràfica de tots els indicis relacionats amb l'urbanisme de la ciutat medieval. tant dins les muralles com al Pla dels Albats. “Cases, vials, tallers i espais productius van prenent forma, però només les excavacions arqueològiques sistemàtiques permeten, a llarg termini, definir amb solvència l’urbanisme”, expliquen des del MAC. Olèrdola, sense interferències d'ocupacions posteriors -va ser abandonada a principis del segle XII- és “l’indret perfecte per avançar en el coneixement de l’urbanisme medieval."

Més informació:

Visita el Conjunt Monumental i els seus entorns
Consulteu aquí horaris i preus per entrar al Conjunt Monumental i visitar el centre d'interpretació de la seu d'Olèrdola del MAC. El Pla dels Albats és una àrea de lliure accés dins del Parc Natural d'Olèrdola. Entre el Pla dels Albats i el Conjunt Monumental hi ha una àrea de picnic amb un parc infantil i una cabana de pedra seca. També hi ha zona d'aparcament.

Projecte ECLOC
El projecte de recerca 2014-2017 ECLOC Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI) Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola (Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI) Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola) està impulsat per la UB i inscrit dins de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona i vinculat directament amb el projecte d’àmbit europeu CARE-Hispania, Corpus Architecturae Religiosae Europeae - Hispania (saec. IV-X). En la campanya d’enguany s’ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, l’Ajuntament d’Olèrdola i la Diputació de Barcelona, com a gestora del parc natural que envolta el recinte.