Jump to navigation
Són accessibles, ofereixen un paisatge molt singular gairebé únic a la costa dels Països Catalans i, tot i això, segueixen sent un espai que probablement la majoria de vilanovins i sitgetans no han trepitjat. Parlem dels Colls-Miralpeix, la zona natural que uneix Vilanova i Sitges a tocar del mar i que a l'interior i un puntet de costa forma part del terme de Sant Pere de Ribes.
L'espai presenta dues cares ben diferenciades. Arran de mar, la zona és molt pedregosa i seca, amb una vegetació que va des dels arbustos a la pinassa. També hi trobem el margalló, un vegetal de la família de les palmeres que és un dels trets distintius del Massís del Garraf i el seu entorn més immediat. Les vistes al mar i les cales desertes (fora de temporada) mostren una realitat que no té res a envejar a segons quins racons de la Costa Brava o Ses Illes. De cales se'n troben moltes. La més popular és la platja de l'Home Mort, entre la Punta de la Desenrocada i la Punta de les Coves. És fàcilment identificable perquè disposa d'un xiringuito i a l'estiu és una platja nudista molt massificada. Nosaltres recomanem especialment la Cala Xica i la Cala dels Gegants, que són molt més íntimes. Aquestes dues són les que hi ha des de la Punta de la Desenrocada en direcció Vilanova. Aquí també trobarem la cala Xica, la del Pati Blau i la de Colls. Aquesta última és l'única que pertany al terme de Sant Pere de Ribes.
D'altra banda, a l'interior el paisatge es transforma en uns boscos de gran densitat, amb unes obagues força humides que contrasten molt amb la vegetació de la primera línia de mar. La majoria de vistes marines queden tapades pels diferents turons, però l'accés a la primera línia de mar sempre és molt assequible a través dels múltiples senders que vertebren aquest espai. Els boscos aquí estan formats gairebé sempre per pi blanc, però també hi ha altres espècies. Fel que fa a la fauna, predominen les aus i els petits mamífers. Aquest darrer cas, sobretot cap a la zona interior i nord, més propera a la zona agrícola. A la pista que travessa els Colls pel mig ens hem arribat a creuar amb una guineu, tot i que és força complicat coincidir-hi. De varietat d'aus sí que en podrem gaudir sempre.
A banda dels petits camins que vertebren els Colls-Miralpeix, hi ha dues vies principals que uneixen Vilanova i Sitges. Una és la que va per la costa, arran de mar, al límit dels penya-segats i les cales, que és estreta, pedregosa i apta només per anar a peu. La bicicleta aquí caldria carregar-la a coll en molts punts. L'altra via, la principal, és la pista forestal que travessa l'espai pel seu cor, també entre les mateixes localitats que l'anterior. És àmplia i ha estat habilitada recentment per adequar-la als amants de la bicicleta de muntanya. En ambdós casos, el camí són unes autèntiques muntanyes russes, amb desnivells petits (els cims dels turons no arriben ni de lluny als 100 metres) però constants. El trajecte en ambdós casos és d'uns 4 quilòmetres, i la via més ràpida és la pedalable.
De rutes possibles n'hi ha moltes. A aquest espai natural, declarat Lloc d'Importància Comunitària, Zona d'Espacial Protecció per a les Aus i, curiosament, exclòs del Parc Natural del Garraf, s'hi pot accedir per terra des de tres poblacions diferents. Naturalment, també hi ha l'opció d'accedir-hi des de mar. Des de Vilanova i la Geltrú el més recomanable és accedir-hi partint de la platja de Sant Cristòfol, o bé directament des del carrer on hi ha l'ermita i el Molí de Mar. Des de Sitges, l'accés més directe és des de l'Atlàntida i el golf. Des del municipi de Sant Pere de Ribes, s'hi pot accedir des dels camins que parteixen des de la zona més elevada del nucli de les Roquetes, així com també des dels Cards.
La senyalització és bona, cosa que permet transitar l'espai lliurement sense patir per la possibilitat de perdre's. Tanmateix, proposem com a exemple la ruta que hem completat nosaltres, amb sortida al Far de Sant Cristòfol de Vilanova i tornada al mateix punt, però per camins diferents. L'anada serà per la primera línia de mar, mentre que la tornada la farem per l'interior. D'aquesta manera podrem comprovar la riquesa i diversitat de l'espai. Naturalment, l'ordre dels factors no altera el producte. Es pot sortir des de Sitges, fer l'anada per l'interior, etc.
A banda de l'interès natural de la zona, es pot aprofitar per pujar el turó de Miralpeix, a tocar de Sitges. Tot i ser un dels turons més alts de la zona, tampoc no arriba ni als 100 metres d'alçada. Això sí, la pujada és molt pronunciada. La recompensa, a banda de les vistes, és que a dalt hi ha l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i una antiga torre de telegrafia. S'hi accedeix des del mateix GR92, tot just sortint de Sitges, en sentit Vilanova, girant a la dreta quan es veu el primer túnel del tren, girant a la dreta i enfilant amunt el Turó de les Coves.
Tot plegat, una caminada per a tots els públics que ens pot tenir ben distrets tot un matí, malgrat que amb un parell o tres d'horetes (a peu) ja podem fer-nos una bona idea de l'espai. Anant en bicicleta, podem travessar els Colls amb poc més d'un quart d'hora sense forçar gaire el ritme. Per tant, no cal disposar de massa temps per fer un tastet dels Colls. Si no hi ha pressa, és molt recomanable deixar-se perdre fent incursions per les fondalades a través dels petits camins que surten des de les dues vies principals. Estem a tocar de tres nuclis urbans, el mar és un guia excel·lent per no desorientar-se i, a més, a quasi cada encreuament de camins hi ha senyals indicatius.
