Jump to navigation
Trobem el camí enmig de carrers a mig urbanitzar. Els alts marges de pedra seca el fan ben visible. Deixem enrere una gran superfície comercial, els jutjats i un esquelet d'un edifici que potser somia encara acollir llars algun dia.
Tenim per davant gairebé un quilòmetre i mig de l'antiga Via Augusta al seu pas pel Vendrell. És, aquest, un dels trams més llargs conservats de la calçada romana al seu pas per Catalunya, un patrimoni històric i cultural que El Vendrell no està disposat a perdre.
Reivindicar-lo i caminar-lo La pressió urbanística li suposa una amenaça constant. De fet, no fa gaires anys se'n van destruir uns metres amb la urbanització de la zona dels Boulevards i encara té al damunt un pla parcial.
La Comissió de Patrimoni de l'Institut d'Estudis Penedesencs ha impulsat els darrers anys accions de sensibilització i redescobriment del camí amb l'objectiu de salvaguardar-lo, i ho estan aconseguint. - Alguns no l'havíem trepitjat mai i, fins i tot ens fa vergona reconèixer-ho. Com pot ser? - Una caminada del Vendrell a l'Arc de Berà, una jornada de manteniment i reconstrucció dels marges, o un recorregut teatralitzat, són algunes de les accions impulsades per la ciutadania que comença a fer seu, de nou, aquest camí. De fet, caminadors, pagesos i ciclistes no l'han deixat de transitar mai. Al cap i a la fi, és una via directa entre el Vendrell i Coma-ruga atravessant el Pla de Mar entre oliveres, vinyes i camps. A una banda, dalt del turó, Sant Vicenç de Calders amb el camí dels Masos que ens hi duu passant pel celler Avgvstvs; a l'altra, la Nacional 340 que els alts murs de pedra seca fan que percebem, durant gran part del camí, només pel soroll dels camions.
Innegable patrimoni històric i cultural Caminar i pensar que fa més de 2000 anys ja hi passava gent per aquí. Quina sensació! Anaven cap a Tàrraco? O cap a Cadiz? Venien des de Roma? O eren d'Olèrdola? Malgrat els murs de pedra seca són posteriors, del segle XVII o XVIII per liminar les finques, una se sent més propera a la història caminant per aquí que conduint per la N340, les coses com siguin.
L'ajuntament hi ha instal·lat fa poc plafons que fan del recorregut un viatge en el temps, una petita museïtzació d'un camí que ens brinda amplades d'entre tres i més de vuit metres i trams on els alts marges de pedra seca ens aïllen del món i durant una estona ens ofereixen un paisatge limitat al camí sota els peus, la pedra, les oliveres més properes i el cel. Res més.
Els plafons, com si d'un amfitrió es tractés, ens expliquen, per exemple, què són els Mil·liaris i on n'hi havia un al tram del nostre camí (traslladat malauradament a la Bisbal del Penedès l'any 1948). Hi podrem llegir també com es construïen els camins a l'època romana (atenció que sota la grava es conserven trams del paviment original!), què era una mansio i d'on provè el nom 'Palfuriana', o conèixer jaciments propers importants com el de la Devesa, el Vilarenc o Mas d'en Gual.
La primera frase que trobem al primer dels vuit plafons diu "El Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d'intercanvis comercials i difusió d'idees". I potser aquesta frase explica moltes més coses de les que creiem del lloc on som i de qui som. Espais com aquest camí ens permeten ser-ne conscients, a més de gaudir-ne, passejar-hi i agafar una glopada d'aire.
